Nombre de resultats 96 per a gran teatre del liceu

01/01/1970 - Camins polsegosos
“Ploro amb la més profunda emoció cada vegada que penso en l’home que ho és tot per a mi. Ja no posseeixo ni cap ni cor. Són de la vostra propietat, amo meu. Només em queden dues mans, les voleu també?” (Carta de Richard Wagner a Giacomo Meyerbeer, 3 de maig de 1840)

01/03/2017 - Thaïs
Amb Plácido Domingo al repartiment, arriba al Liceu una de les obres més representatives de Massenet, en la qual el paper principal és de gran dificultat, només accessible a les millors cantants.
 

02/03/2017 - Quartett
Estrena a Espanya de la producció d'Àlex Ollé (La Fura dels Baus), basada en "Les amistats perilloses" de Heiner Müller. Luca Francesconi presenta una reflexió sobre la decadència de certes classes socials.
 

03/03/2017 - Quartett
Estrena a Espanya de la producció d'Àlex Ollé (La Fura dels Baus), basada en "Les amistats perilloses" de Heiner Müller. Luca Francesconi presenta una reflexió sobre la decadència de certes classes socials.
 

04/03/2017 - Thaïs
Con Plácido Domingo en el reparto, llega al Liceu una de las obras más representativas de Massenet, en la que el papel principal es de gran dificultad, solo accesible a las mejores cantantes.
 

22/03/2017 - Rigoletto
Debut de Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua al Liceu, acompanyats de Carlos Álvarez, Àngel Òdena i Leo Nucci, en un Rigoletto de luxe al Gran Teatre del Liceu.

24/03/2017 - Rigoletto
Debut de Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua al Liceu, acompanyats de Carlos Álvarez, Àngel Òdena i Leo Nucci, en un Rigoletto de luxe al Gran Teatre del Liceu.
 

25/03/2017 - Rigoletto
Debut de Javier Camarena y Antonino Siragusa en el rol del duque de Mantua en el Liceu, acompañados de Carlos Álvarez, Àngel Òdena y Leo Nucci, en un Rigoletto de lujo en el Gran Teatre del Liceu. 
 

26/03/2017 - Rigoletto
Debut de Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua al Liceu, acompanyats de Carlos Álvarez, Àngel Òdena i Leo Nucci, en un Rigoletto de luxe al Gran Teatre del Liceu.
 

28/03/2017 - Rigoletto
Debut de Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua al Liceu, acompanyats de Carlos Álvarez, Àngel Òdena i Leo Nucci, en un Rigoletto de luxe al Gran Teatre del Liceu.
 

29/03/2017 - Rigoletto
Debut de Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua al Liceu, acompanyats de Carlos Álvarez, Àngel Òdena i Leo Nucci, en un Rigoletto de luxe al Gran Teatre del Liceu.

30/03/2017 - Rigoletto
Debut de Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua al Liceu, acompanyats de Carlos Álvarez, Àngel Òdena i Leo Nucci, en un Rigoletto de luxe al Gran Teatre del Liceu.

01/04/2017 - Rigoletto
Debut de Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua al Liceu, acompanyats de Carlos Álvarez, Àngel Òdena i Leo Nucci, en un Rigoletto de luxe al Gran Teatre del Liceu.
 

02/04/2017 - Rigoletto
Debut de Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua al Liceu, acompanyats de Carlos Álvarez, Àngel Òdena i Leo Nucci, en un Rigoletto de luxe al Gran Teatre del Liceu.

03/04/2017 - Rigoletto
Debut de Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua al Liceu, acompanyats de Carlos Álvarez, Àngel Òdena i Leo Nucci, en un Rigoletto de luxe al Gran Teatre del Liceu.
 

05/04/2017 - Rigoletto
Debut de Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua al Liceu, acompanyats de Carlos Álvarez, Àngel Òdena i Leo Nucci, en un Rigoletto de luxe al Gran Teatre del Liceu.
 

06/04/2017 - Rigoletto
Debut de Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua al Liceu, acompanyats de Carlos Álvarez, Àngel Òdena i Leo Nucci, en un Rigoletto de luxe al Gran Teatre del Liceu.

El 2 de juliol l’equip artístic presenta a la premsa i públic l’estrena absoluta que es podrà veure aquest estiu al Festival Castell de Peralada i la temporada vinent al Liceu. El tast constarà d’una conversa de presentació del projecte amb els membres de l’equip creatiu (Joan Magrané, Marc Rosich i Jaume Plensa) i de la interpretació d’alguns fragments de l’òpera, interpretats pel mateix repartiment de l’estrena, Isabella Gaudí, Anna Alàs Jové i Josep-Ramon Olivé.
 
Diàlegs de Tirant e Carmesina és una nova òpera de cambra amb música de Joan Magrané i llibret i direcció de Marc Rosich, que compta amb la col·laboració en l’espai escènic de l’escultor Jaume Plensa. La peça se centra en els capítols més íntims de la novel·la de Joanot Martorell, els dedicats a la relació entre els dos protagonistes, Tirant i Carmesina. Magrané —premi Reina Sofía de Composició— i Rosich —que el 2007 ja va adaptar la novel·la medieval per a l’exitós muntatge teatral de Calixto Bieito— parteixen de la seducció i la sensualitat com a engranatge dramàtic de la proposta. 

Els coreògrafs Edward Clug i el traspassat Uwe Scholz ens proposen un programa doble suggeridor que viatja de la tenebra a la llum: del lament de Pergolesi a través del desolat Stabat Mater a la Setena simfonia de Beethoven, definida per Wagner com “apoteosi de la dansa”.
Una celebració festiva dels cossos dels ballarins i les ballarines en un dels espectacles que més bé defineixen la companyia nord-americana.
 

Els coreògrafs Edward Clug i el traspassat Uwe Scholz ens proposen un programa doble suggeridor que viatja de la tenebra a la llum: del lament de Pergolesi a través del desolat Stabat Mater a la Setena simfonia de Beethoven, definida per Wagner com “apoteosi de la dansa”.
Una celebració festiva dels cossos dels ballarins i les ballarines en un dels espectacles que més bé defineixen la companyia nord-americana.
 

Els coreògrafs Edward Clug i el traspassat Uwe Scholz ens proposen un programa doble suggeridor que viatja de la tenebra a la llum: del lament de Pergolesi a través del desolat Stabat Mater a la Setena simfonia de Beethoven, definida per Wagner com “apoteosi de la dansa”.
Una celebració festiva dels cossos dels ballarins i les ballarines en un dels espectacles que més bé defineixen la companyia nord-americana.
 

Els coreògrafs Edward Clug i el traspassat Uwe Scholz ens proposen un programa doble suggeridor que viatja de la tenebra a la llum: del lament de Pergolesi a través del desolat Stabat Mater a la Setena simfonia de Beethoven, definida per Wagner com “apoteosi de la dansa”.
Una celebració festiva dels cossos dels ballarins i les ballarines en un dels espectacles que més bé defineixen la companyia nord-americana.
 

Els coreògrafs Edward Clug i el traspassat Uwe Scholz ens proposen un programa doble suggeridor que viatja de la tenebra a la llum: del lament de Pergolesi a través del desolat Stabat Mater a la Setena simfonia de Beethoven, definida per Wagner com “apoteosi de la dansa”.
Una celebració festiva dels cossos dels ballarins i les ballarines en un dels espectacles que més bé defineixen la companyia nord-americana.
 

05/10/2019 - Turandot #LICEUUNDER35
Sessió exclusiva per a menors de 35 anys.
Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.
 

06/10/2019 - Paco Montalvo
El violinista més jove del segle XXI en debutar al Carnegie Hall de Nova York i creador del violí flamenc Paco Montalvo, torna al Liceu de Barcelona per a presentar el seu nou espectacle! Convertit en tot un fenomen en el món musical. En el seu nou espectacle duu a terme una increïble fusió entre dos mons: la força i la passió del flamenc amb la bellesa i l'elegància del clàssic.
 

07/10/2019 - Turandot

Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.

08/10/2019 - Turandot
Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.

10/10/2019 - Turandot
Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.

11/10/2019 - Turandot

Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.
 

13/10/2019 - Turandot
Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.
 

14/10/2019 - Turandot
Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.

 

El tenor Marc Sala, veí de Sarrià, presenta una nova temporada de xerrades al voltant d’òperes que són a la cartellera d’ El Gran Teatre del Liceu. En aquesta ocasió ens parla de Turandot de Puccini. El cant del cigne de Puccini, inacabada i estrenada pòstumament, ambientada en una Xina mil·lenària de faula. Una obra immensa, de grandiloquència coral i orquestral i amb un gran valor que va més enllà de la seva famosa ària "Nessun dorma".

15/10/2019 - Turandot
Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.
 

16/10/2019 - Turandot
Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.

18/10/2019 - Turandot
Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.
 

19/10/2019 - Mans a l'òpera.

Descobreix com es munta una òpera, amaga molts secrets!

Una nova manera per als més petits de descobrir com es fa una producció operística! Avui és el primer dia de l’assaig de L’elisir d’amore de Donizetti.

Arrenquem! Poc a poc, aniran encaixant tots els elements essencials per fer aquesta òpera.

 
 
 
 
 

19/10/2019 - Turandot
Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.
 

20/10/2019 - Mans a l'òpera

Descobreix com es munta una òpera, amaga molts secrets!

Una nova manera per als més petits de descobrir com es fa una producció operística! Avui és el primer dia de l’assaig de L’elisir d’amore de Donizetti.

Arrenquem! Poc a poc, aniran encaixant tots els elements essencials per fer aquesta òpera.


20/10/2019 - Turandot
Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.
 

22/10/2019 - Turandot
Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.
 

24/10/2019 - Turandot
Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.

 

25/10/2019 - Turandot

Tres enigmes desvetllats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot. Vint anys després de la reinauguració del Liceu, Turandot torna en una nova producció de la mà del vídeo-creador Franc Aleu. Crea tot un espectacle visualment fascinant, on la llum juga un paper fonamental al servei d’una òpera tardoverista i innovadora en molts aspectes.
 

La conjunció entre soprano i tenor ha donat peu a un repertori amplíssim i amb pàgines conegudes i reconegudes al llarg i ample de la història de l’òpera.
Reunits per primera vegada a l’escenari del Liceu, la soprano Anna Netrebko i la seva parella, el tenor Yusif Eyvazov, prometen un espectacle musicovocal de cita inel·ludible. El timbre personal i el carisma dels dos artistes russos garanteixen l’èxit de la proposta en un dels concerts més prometedors de la temporada.

 
 

 

 

10/11/2019 - Doña Francisquita
Doña Francisquita, l’obra mestra absoluta d’Amadeu Vives torna al Gran Teatre del Liceu amb la posada en escena de Lluís Pasqual, que canvia els diàlegs parlats per oferir una visió fresca de la sarsuela del mestre de Collbató. Aquesta comèdia lírica en tres actes, està ubicada en tres temps diferents, els amors de Fernando, Francisquita, Don Matías i Aurora “la Beltrana” passegen en un context dissenyat escenogràficament per Alejandro Andújar, en aquesta coproducció entre el Liceu i el Teatro de la Zarzuela de Madrid.
 

11/11/2019 - Doña Francisquita
Doña Francisquita, l’obra mestra absoluta d’Amadeu Vives torna al Gran Teatre del Liceu amb la posada en escena de Lluís Pasqual, que canvia els diàlegs parlats per oferir una visió fresca de la sarsuela del mestre de Collbató. Aquesta comèdia lírica en tres actes, està ubicada en tres temps diferents, els amors de Fernando, Francisquita, Don Matías i Aurora “la Beltrana” passegen en un context dissenyat escenogràficament per Alejandro Andújar, en aquesta coproducció entre el Liceu i el Teatro de la Zarzuela de Madrid.

12/11/2019 - Doña Francisquita
Doña Francisquita, l’obra mestra absoluta d’Amadeu Vives torna al Gran Teatre del Liceu amb la posada en escena de Lluís Pasqual, que canvia els diàlegs parlats per oferir una visió fresca de la sarsuela del mestre de Collbató. Aquesta comèdia lírica en tres actes, està ubicada en tres temps diferents, els amors de Fernando, Francisquita, Don Matías i Aurora “la Beltrana” passegen en un context dissenyat escenogràficament per Alejandro Andújar, en aquesta coproducció entre el Liceu i el Teatro de la Zarzuela de Madrid.

15/11/2019 - Doña Francisquita
Doña Francisquita, l’obra mestra absoluta d’Amadeu Vives torna al Gran Teatre del Liceu amb la posada en escena de Lluís Pasqual, que canvia els diàlegs parlats per oferir una visió fresca de la sarsuela del mestre de Collbató. Aquesta comèdia lírica en tres actes, està ubicada en tres temps diferents, els amors de Fernando, Francisquita, Don Matías i Aurora “la Beltrana” passegen en un context dissenyat escenogràficament per Alejandro Andújar, en aquesta coproducció entre el Liceu i el Teatro de la Zarzuela de Madrid.

16/11/2019 - Doña Francisquita
Doña Francisquita, l’obra mestra absoluta d’Amadeu Vives torna al Gran Teatre del Liceu amb la posada en escena de Lluís Pasqual, que canvia els diàlegs parlats per oferir una visió fresca de la sarsuela del mestre de Collbató. Aquesta comèdia lírica en tres actes, està ubicada en tres temps diferents, els amors de Fernando, Francisquita, Don Matías i Aurora “la Beltrana” passegen en un context dissenyat escenogràficament per Alejandro Andújar, en aquesta coproducció entre el Liceu i el Teatro de la Zarzuela de Madrid.

17/11/2019 - Doña Francisquita
Doña Francisquita, l’obra mestra absoluta d’Amadeu Vives torna al Gran Teatre del Liceu amb la posada en escena de Lluís Pasqual, que canvia els diàlegs parlats per oferir una visió fresca de la sarsuela del mestre de Collbató. Aquesta comèdia lírica en tres actes, està ubicada en tres temps diferents, els amors de Fernando, Francisquita, Don Matías i Aurora “la Beltrana” passegen en un context dissenyat escenogràficament per Alejandro Andújar, en aquesta coproducció entre el Liceu i el Teatro de la Zarzuela de Madrid.

Albert Guinovart torna a apropar-se a l’esperit nadalenc, aquesta vegada amb el cèlebre Conte de Nadal de Charles Dickens. Els fantasmes del Nadal del passat, del present i del futur aconseguiran estovar el cor endurit de l’usurer Scrooge.
El Cor Infantil Amics de la Unió juntament amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu ofereixen un concert molt especial il·lustrat amb la poesia de la sorra.
 
 

13/01/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

14/01/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

16/01/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

17/01/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

18/01/2020 - Javier Camarena
El tenor mexicà Javier Camarena, torna al Liceu amb un recital al servei de les pàgines líriques memorables. Amb èxits en òperes com Maria Stuarda, La fille du régiment, Rigoletto o Il puritani han fet néixer un idil·li entre Javier Camarena i el públic del Liceu.

19/01/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

20/01/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

22/01/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

23/01/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

27/01/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

28/01/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

30/01/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

31/01/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

01/02/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

02/02/2020 - Aida
Torna l’Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Amb els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat —però també de l’intimisme— de l’antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista manresà segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el kitsch.

09/02/2020 - James Rhodes
Rhodes converteix el concert clàssic tradicional en una autèntica experiència inclusiva. El músic anglès, comparteix en els seus concerts el seu amor i passió per la música, i aconsegueix que cada un dels membres del públic assistent es connecti amb ell i amb els grans compositors que presenta i interpreta. Rhodes és, a més, un magnífic i singular comunicador que amb una barreja única d´enginy i sentit de l´humor comparteix coneixements fascinants i aconsegueix que els temes seriosos, com la música clàssica, esdevinguin accessibles a tothom. L´artista britànic ha encunyat un tipus de recital propi i personal, on, a més de tocar, contextualitza les obres que interpreta i explica sobre l´escenari la història i apunts biogràfics dels compositors.
 

06/03/2020 - Off Liceu
El Gran Teatre del Liceu presenta la quarta edició del cicle de concerts Off Liceu – Diàlegs musicals, una nova oportunitat per conèixer les últimes creacions de compositors nacionals actuals. Avui ens faran la seva mostra: Andreu Gallén, Laura García Olalla i Joan Arnau Pàmies. Acompanyats de diferents formacions musicals, audiovisuals i poètiques, i amb la veu com a nexe en comú, els creadors estaran presents a la sala per generar un posterior debat enriquidor que permeti al públic tenir una visió polièdrica de la realitat musical d’avui.

20/03/2020 - Off Liceu
El Gran Teatre del Liceu presenta la quarta edició del cicle de concerts Off Liceu – Diàlegs musicals, una nova oportunitat per conèixer les últimes creacions de compositors nacionals actuals. Avui ens faran la seva mostra: Paco Viciana, Raquel García-Tomàs i Lula Romero . Acompanyats de diferents formacions musicals, audiovisuals i poètiques, i amb la veu com a nexe en comú, els creadors estaran presents a la sala per generar un posterior debat enriquidor que permeti al públic tenir una visió polièdrica de la realitat musical d’avui.

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu juntament amb el baríton Matthias Goerne, la violinista Arabella Steinbacher dirigits per Josep Pons, ens mostren en aquest concert un programa amb peces de Schreker, Berg, Wagner i Strauss.
 

29/05/2020 - Off Liceu
El Gran Teatre del Liceu presenta la quarta edició del cicle de concerts Off Liceu – Diàlegs musicals, una nova oportunitat per conèixer les últimes creacions de compositors nacionals actuals. Avui ens faran la seva mostra:José Rio-Pareja, Daniel Muñoz-Osorio i Xavier Bonfill . Acompanyats de diferents formacions musicals, audiovisuals i poètiques, i amb la veu com a nexe en comú, els creadors estaran presents a la sala per generar un posterior debat enriquidor que permeti al públic tenir una visió polièdrica de la realitat musical d’avui.
 

08/06/2020 - Carmen

El muntatge icònic i referent de Bieito amb les veus de Rachvelishvili, Margaine i Abrahamyan. Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle xix, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat. L’acció s’ubica al nord de l’Àfrica, en el marc d’una de les últimes colònies espanyoles, en què la suor de la vida i la sang de la mort corren cap a un fatal i mutu encontre.

Funció especial per a menors de 35 anys.


09/06/2020 - Carmen

El muntatge icònic i referent de Bieito amb les veus de Rachvelishvili, Margaine i Abrahamyan. Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle xix, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat. L’acció s’ubica al nord de l’Àfrica, en el marc d’una de les últimes colònies espanyoles, en què la suor de la vida i la sang de la mort corren cap a un fatal i mutu encontre.


11/06/2020 - Carmen
El muntatge icònic i referent de Bieito amb les veus de Rachvelishvili, Margaine i Abrahamyan. Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle xix, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat. L’acció s’ubica al nord de l’Àfrica, en el marc d’una de les últimes colònies espanyoles, en què la suor de la vida i la sang de la mort corren cap a un fatal i mutu encontre.

12/06/2020 - Carmen
El muntatge icònic i referent de Bieito amb les veus de Rachvelishvili, Margaine i Abrahamyan. Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle xix, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat. L’acció s’ubica al nord de l’Àfrica, en el marc d’una de les últimes colònies espanyoles, en què la suor de la vida i la sang de la mort corren cap a un fatal i mutu encontre.

12/06/2020 - Carmen
El muntatge icònic i referent de Bieito amb les veus de Rachvelishvili, Margaine i Abrahamyan. Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle xix, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat. L’acció s’ubica al nord de l’Àfrica, en el marc d’una de les últimes colònies espanyoles, en què la suor de la vida i la sang de la mort corren cap a un fatal i mutu encontre.

14/06/2020 - Carmen
El muntatge icònic i referent de Bieito amb les veus de Rachvelishvili, Margaine i Abrahamyan. Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle xix, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat. L’acció s’ubica al nord de l’Àfrica, en el marc d’una de les últimes colònies espanyoles, en què la suor de la vida i la sang de la mort corren cap a un fatal i mutu encontre.

15/06/2020 - Carmen
El muntatge icònic i referent de Bieito amb les veus de Rachvelishvili, Margaine i Abrahamyan. Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle xix, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat. L’acció s’ubica al nord de l’Àfrica, en el marc d’una de les últimes colònies espanyoles, en què la suor de la vida i la sang de la mort corren cap a un fatal i mutu encontre.

17/06/2020 - Carmen
El muntatge icònic i referent de Bieito amb les veus de Rachvelishvili, Margaine i Abrahamyan. Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle xix, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat. L’acció s’ubica al nord de l’Àfrica, en el marc d’una de les últimes colònies espanyoles, en què la suor de la vida i la sang de la mort corren cap a un fatal i mutu encontre.

18/06/2020 - Carmen
El muntatge icònic i referent de Bieito amb les veus de Rachvelishvili, Margaine i Abrahamyan. Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle xix, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat. L’acció s’ubica al nord de l’Àfrica, en el marc d’una de les últimes colònies espanyoles, en què la suor de la vida i la sang de la mort corren cap a un fatal i mutu encontre.

20/06/2020 - Carmen
El muntatge icònic i referent de Bieito amb les veus de Rachvelishvili, Margaine i Abrahamyan. Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle xix, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat. L’acció s’ubica al nord de l’Àfrica, en el marc d’una de les últimes colònies espanyoles, en què la suor de la vida i la sang de la mort corren cap a un fatal i mutu encontre.

21/06/2020 - Carmen
El muntatge icònic i referent de Bieito amb les veus de Rachvelishvili, Margaine i Abrahamyan. Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle xix, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat. L’acció s’ubica al nord de l’Àfrica, en el marc d’una de les últimes colònies espanyoles, en què la suor de la vida i la sang de la mort corren cap a un fatal i mutu encontre.

22/06/2020 - Carmen
El muntatge icònic i referent de Bieito amb les veus de Rachvelishvili, Margaine i Abrahamyan. Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle xix, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat. L’acció s’ubica al nord de l’Àfrica, en el marc d’una de les últimes colònies espanyoles, en què la suor de la vida i la sang de la mort corren cap a un fatal i mutu encontre.

María Pagés estrena una Carmen llegida en clau femenina i despullada de folklorismes. Saludat internacionalment com un dels millors espectacles de flamenc contemporani, De Sheherazade a Yo, Carmen és un nou apropament a l’univers de la gitana cigarrera popularitzada per Bizet sobre la novel·la de Mérimée i a la narradora de les mil-i-una nits. María Pagés llegeix ambdós personatges centrals com a dues dones que caminen sense pors, orgulloses de les seves identitats sexuals i despullades de convencionalismes i folclorismes.

María Pagés estrena una Carmen llegida en clau femenina i despullada de folklorismes. Saludat internacionalment com un dels millors espectacles de flamenc contemporani, De Sheherazade a Yo, Carmen és un nou apropament a l’univers de la gitana cigarrera popularitzada per Bizet sobre la novel·la de Mérimée i a la narradora de les mil-i-una nits. María Pagés llegeix ambdós personatges centrals com a dues dones que caminen sense pors, orgulloses de les seves identitats sexuals i despullades de convencionalismes i folclorismes.

María Pagés estrena una Carmen llegida en clau femenina i despullada de folklorismes. Saludat internacionalment com un dels millors espectacles de flamenc contemporani, De Sheherazade a Yo, Carmen és un nou apropament a l’univers de la gitana cigarrera popularitzada per Bizet sobre la novel·la de Mérimée i a la narradora de les mil-i-una nits. María Pagés llegeix ambdós personatges centrals com a dues dones que caminen sense pors, orgulloses de les seves identitats sexuals i despullades de convencionalismes i folclorismes.

María Pagés estrena una Carmen llegida en clau femenina i despullada de folklorismes. Saludat internacionalment com un dels millors espectacles de flamenc contemporani, De Sheherazade a Yo, Carmen és un nou apropament a l’univers de la gitana cigarrera popularitzada per Bizet sobre la novel·la de Mérimée i a la narradora de les mil-i-una nits. María Pagés llegeix ambdós personatges centrals com a dues dones que caminen sense pors, orgulloses de les seves identitats sexuals i despullades de convencionalismes i folclorismes.

L’òpera buffa per excel·lència amb una nova producció de la Staatstheater am Gärtnerplatz (Munich) i el Théâtre du Capitole (Toulouse). Des de la seva estrena a Roma el 1816 —i malgrat una primera representació accidentada—, les aventures de Figaro, el barber alcavot sevillà, han fet les delícies de generacions d’espectadors operístics.La comicitat de la música rossiniana, al servei del llibret de Cesare Sterbini sobre Beaumarchais, no es pot deslligar de la gran tradició de l’òpera bufa tardana, hereva de la gran escola napolitana i amb una acció trepidant i personatges inoblidables.

L’òpera buffa per excel·lència amb una nova producció de la Staatstheater am Gärtnerplatz (Munich) i el Théâtre du Capitole (Toulouse). Des de la seva estrena a Roma el 1816 —i malgrat una primera representació accidentada—, les aventures de Figaro, el barber alcavot sevillà, han fet les delícies de generacions d’espectadors operístics.La comicitat de la música rossiniana, al servei del llibret de Cesare Sterbini sobre Beaumarchais, no es pot deslligar de la gran tradició de l’òpera bufa tardana, hereva de la gran escola napolitana i amb una acció trepidant i personatges inoblidables.

L’òpera buffa per excel·lència amb una nova producció de la Staatstheater am Gärtnerplatz (Munich) i el Théâtre du Capitole (Toulouse). Des de la seva estrena a Roma el 1816 —i malgrat una primera representació accidentada—, les aventures de Figaro, el barber alcavot sevillà, han fet les delícies de generacions d’espectadors operístics.La comicitat de la música rossiniana, al servei del llibret de Cesare Sterbini sobre Beaumarchais, no es pot deslligar de la gran tradició de l’òpera bufa tardana, hereva de la gran escola napolitana i amb una acció trepidant i personatges inoblidables.

L’òpera buffa per excel·lència amb una nova producció de la Staatstheater am Gärtnerplatz (Munich) i el Théâtre du Capitole (Toulouse). Des de la seva estrena a Roma el 1816 —i malgrat una primera representació accidentada—, les aventures de Figaro, el barber alcavot sevillà, han fet les delícies de generacions d’espectadors operístics.La comicitat de la música rossiniana, al servei del llibret de Cesare Sterbini sobre Beaumarchais, no es pot deslligar de la gran tradició de l’òpera bufa tardana, hereva de la gran escola napolitana i amb una acció trepidant i personatges inoblidables.

L’òpera buffa per excel·lència amb una nova producció de la Staatstheater am Gärtnerplatz (Munich) i el Théâtre du Capitole (Toulouse). Des de la seva estrena a Roma el 1816 —i malgrat una primera representació accidentada—, les aventures de Figaro, el barber alcavot sevillà, han fet les delícies de generacions d’espectadors operístics.La comicitat de la música rossiniana, al servei del llibret de Cesare Sterbini sobre Beaumarchais, no es pot deslligar de la gran tradició de l’òpera bufa tardana, hereva de la gran escola napolitana i amb una acció trepidant i personatges inoblidables.

L’òpera buffa per excel·lència amb una nova producció de la Staatstheater am Gärtnerplatz (Munich) i el Théâtre du Capitole (Toulouse). Des de la seva estrena a Roma el 1816 —i malgrat una primera representació accidentada—, les aventures de Figaro, el barber alcavot sevillà, han fet les delícies de generacions d’espectadors operístics.La comicitat de la música rossiniana, al servei del llibret de Cesare Sterbini sobre Beaumarchais, no es pot deslligar de la gran tradició de l’òpera bufa tardana, hereva de la gran escola napolitana i amb una acció trepidant i personatges inoblidables.

L’òpera buffa per excel·lència amb una nova producció de la Staatstheater am Gärtnerplatz (Munich) i el Théâtre du Capitole (Toulouse). Des de la seva estrena a Roma el 1816 —i malgrat una primera representació accidentada—, les aventures de Figaro, el barber alcavot sevillà, han fet les delícies de generacions d’espectadors operístics.La comicitat de la música rossiniana, al servei del llibret de Cesare Sterbini sobre Beaumarchais, no es pot deslligar de la gran tradició de l’òpera bufa tardana, hereva de la gran escola napolitana i amb una acció trepidant i personatges inoblidables.

L’òpera buffa per excel·lència amb una nova producció de la Staatstheater am Gärtnerplatz (Munich) i el Théâtre du Capitole (Toulouse). Des de la seva estrena a Roma el 1816 —i malgrat una primera representació accidentada—, les aventures de Figaro, el barber alcavot sevillà, han fet les delícies de generacions d’espectadors operístics.La comicitat de la música rossiniana, al servei del llibret de Cesare Sterbini sobre Beaumarchais, no es pot deslligar de la gran tradició de l’òpera bufa tardana, hereva de la gran escola napolitana i amb una acció trepidant i personatges inoblidables.

L’òpera buffa per excel·lència amb una nova producció de la Staatstheater am Gärtnerplatz (Munich) i el Théâtre du Capitole (Toulouse). Des de la seva estrena a Roma el 1816 —i malgrat una primera representació accidentada—, les aventures de Figaro, el barber alcavot sevillà, han fet les delícies de generacions d’espectadors operístics.La comicitat de la música rossiniana, al servei del llibret de Cesare Sterbini sobre Beaumarchais, no es pot deslligar de la gran tradició de l’òpera bufa tardana, hereva de la gran escola napolitana i amb una acció trepidant i personatges inoblidables.

L’òpera buffa per excel·lència amb una nova producció de la Staatstheater am Gärtnerplatz (Munich) i el Théâtre du Capitole (Toulouse). Des de la seva estrena a Roma el 1816 —i malgrat una primera representació accidentada—, les aventures de Figaro, el barber alcavot sevillà, han fet les delícies de generacions d’espectadors operístics.La comicitat de la música rossiniana, al servei del llibret de Cesare Sterbini sobre Beaumarchais, no es pot deslligar de la gran tradició de l’òpera bufa tardana, hereva de la gran escola napolitana i amb una acció trepidant i personatges inoblidables.