L’última opera seria de Mozart sota la visió de McVicar i les veus de Remigio Papatanasiu. El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià és una revisitació del gènere seriós, en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle i dC, amb l’emperador Tito com a vèrtex de la trama.
L’última opera seria de Mozart sota la visió de McVicar i les veus de Remigio Papatanasiu. El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià és una revisitació del gènere seriós, en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle i dC, amb l’emperador Tito com a vèrtex de la trama.
L’última opera seria de Mozart sota la visió de McVicar i les veus de Remigio Papatanasiu. El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià és una revisitació del gènere seriós, en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle i dC, amb l’emperador Tito com a vèrtex de la trama.
L’última opera seria de Mozart sota la visió de McVicar i les veus de Remigio Papatanasiu. El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià és una revisitació del gènere seriós, en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle i dC, amb l’emperador Tito com a vèrtex de la trama.
L’última opera seria de Mozart sota la visió de McVicar i les veus de Remigio Papatanasiu. El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià és una revisitació del gènere seriós, en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle i dC, amb l’emperador Tito com a vèrtex de la trama.
L’última opera seria de Mozart sota la visió de McVicar i les veus de Remigio Papatanasiu. El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià és una revisitació del gènere seriós, en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle i dC, amb l’emperador Tito com a vèrtex de la trama.
L’última opera seria de Mozart sota la visió de McVicar i les veus de Remigio Papatanasiu. El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià és una revisitació del gènere seriós, en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle i dC, amb l’emperador Tito com a vèrtex de la trama.
L’última opera seria de Mozart sota la visió de McVicar i les veus de Remigio Papatanasiu. El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià és una revisitació del gènere seriós, en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle i dC, amb l’emperador Tito com a vèrtex de la trama.
L’última opera seria de Mozart sota la visió de McVicar i les veus de Remigio Papatanasiu. El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià és una revisitació del gènere seriós, en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle i dC, amb l’emperador Tito com a vèrtex de la trama.
L’última opera seria de Mozart sota la visió de McVicar i les veus de Remigio Papatanasiu. El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià és una revisitació del gènere seriós, en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle i dC, amb l’emperador Tito com a vèrtex de la trama.
