I Puritani
Instrumental i música de cambra

Atrium Ensemble: la música antigua también puede ser "indie"

Divendres 9 Desembre 2016

Atrium Ensemble és una formació de música antiga integrada pels violinistes Roger Junyent i Cecilia Clares i el violoncel·lista Guillermo Turina. Des del 2010, són el grup resident a la Sala Atrium, un d'aquests teatres independents a Barcelona que lluiten per tirar endavant una programació pròpia i que, tot i comptar amb menys recursos que les grans institucions culturals, s'arrisquen més i produeixen espectacles més innovadors a preus bastant més assequibles.


 
En aquest cas, l'avantguardisme "indie" d'Atrium Ensemble es plasma especialment en la seva manera de presentar a l'espectador la música antiga, l'especialitat dels tres músics. En lloc de refugiar-se en referències conegudes només per experts, els programes d'Atrium Ensemble semblen un argument de novel·la històrica.

Per exemple, el concert previst per a aquest dissabte 10 de desembre, "Música antiga en el Nou Món", proposa reviure l'arribada de Lorenzo Da Ponte, el cèlebre llibretista de Mozart, al port de Nova York, arruïnat i perseguit pels seus creditors. Amb aquesta imatge arrenca un repàs pel repertori que es podia sentir a Amèrica del Nord fins a principis del segle XIX. Parlem amb Atrium Ensemble perquè ens expliquin la seva trajectòria.

 
Barcelona Clàssica. Com van ser els vostres inicis amb la música?
Guillermo Turina: Els meus pares consideraven la música com una part més de la nostra educació, així que el meu germà i jo vam començar des de petits. Jo vaig començar a tocar el violoncel amb 4 anys. Després, amb 14 o 15 anys, vaig anar a un curs d'estiu. El que per a mi havia estat fins aquell moment una activitat extraescolar es va convertir de sobte en una gran passió que podia compartir amb altres nois de la meva edat i que em feia gaudir com cap altra cosa.
 
Roger Junyent: Jo sóc el petit de quatre germans i els meus pares sempre van creure que la música havia de formar part del nostre aprenentatge vital. Vist en perspectiva, vaig ser un privilegiat, perquè, a meitat dels 80, no hi havia ni les facilitats ni l'interès que hi ha ara al voltant del fet musical. Així que vaig començar a aprendre música als 8 anys a l'Acadèmia Segura de Sants i als 10 vaig ingressar a l'Escolania de Montserrat, on vaig cursar primer de violí amb el Pare Ireneu. Recordo classes de pedagogia en grup amb ell ... i era l'any 88! A l'any següent vaig continuar amb Jesús Badia i, d'adolescent, vaig estudiar al Conservatori del Bruc amb Àlex García.
 
Cecilia Clares: A la meva família, la música era assignatura obligada. Sóc la menor de 5 germans ia casa sempre hi havia algú estudiant piano, violí, viola o violoncel. Tots els meus germans, menys un, van triar la música com a professió, així que, quan em va arribar el torn, el més normal per a mi va ser decidir ser músic. Els meus primers "concerts" van ser al costat dels meus germans la nit de Nadal o celebracions familiars. Vaig estudiar, primer, al Conservatori de Múrcia. Després, va venir Saragossa, on vaig estudiar el grau superior, i Alemanya i Barcelona, ​​on em vaig especialitzar en la interpretació de la música antiga.
 
B.C. Per què decidiu especialitzar-vos en música històrica?
Guillermo: Recordo que, abans de començar el Grau Superior de violoncel, algú em va regalar un disc de Christophe Coin al costat de The Academy of Ancient Music i Christopher Hogwood amb els concerts de Haydn per a la meva instrument. Llavors no sabia per què, però aquell so i aquella manera d'expressar-em van fascinar. Era un llenguatge que jo coneixia i, en canvi, semblava diferent. A partir d'aquest moment, a poc a poc, la vida em va anar portant cap a aquest tipus d'interpretació, per exemple amb les classes de conjunt barroc de la violinista Lina Tur a Saragossa. Aviat vaig tenir clar el que volia fer i vaig anar a estudiar al departament de música antiga de l'ESMUC de Barcelona, ​​on vaig tenir a grans mestres com Bruno Cocset, Emmanuel Balssa, Emilio Moreno i Andrew Ackerman.
Cecília: Jo vaig tenir el meu primer contacte amb la música antiga quan estudiava el Grau Superior a Saragossa, amb la professora Lina Tur i l'assignatura de conjunt barroc. Així va ser com vaig quedar enganxada al corrent de la "Interpretació Històricament informada". El meu germà gran, Antonio Clares, i la seva dona, Silvia Márquez, ja feia anys que estaven immersos en ella i això va suposar per a mi un referent i un impuls per decidir-me a estudiar violí barroc a Trossingen, a Alemanya, de la mà del professor Anton Steck. Allà vaig ser seleccionada per formar part de l'European Union Baroque Orchestra (EUBO) i això va suposar per a mi el pas definitiu per a dedicar-me per complet a la música antiga.
 
Roger: En el meu cas, quan estava estudiant el grau superior de violí, vaig ingressar a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i vaig conèixer a Corrado Bolsi, amb qui vaig fer una primera aproximació. Les classes eren amb instruments moderns, però vaig començar a sentir parlar de l'afinació a 415hz i a escoltar enregistraments amb instruments originals, entre altres coses. De tota manera, la meva especialització real va arribar més tard i va ser per amor, en conèixer a la Cecilia. Ella ja estava molt immensa en aquest món i, quan va marxar a estudiar a Alemanya, vaig decidir anar-me'n amb ella amb la idea de passar un any sabàtic. Però, un cop allà, vaig fer les proves per entrar en un postgrau al conservatori de Trossingen. Qui m'havia de dir que, amb 28 anys, tornaria a haver d'estudiar tant!
 
 
B.C. Què han aportat les diferents experiències internacionals que heu viscut a la vostra manera d'entendre la música?
Cecilia: El pas per la Musikhochschule de Trossingen va ser un dels períodes més intensos de la meva vida. És un poble petit en el cor de la Selva Negra en el qual no hi ha molt a fer, excepte dedicar totes les hores del dia a l'estudi. Si a més estàs acompanyada per  grans violinistes i professors, els avenços poden ser infinits. La meva participació en la EUBO també va ser decisiu, perquè a més de poder tocar al costat de grans referents de la música antiga, t'ajuda a crear una xarxa d'amics que després seran els teus companys de professió per tot Europa.
 
Roger: A mi, a Trossingen se'm va obrir una nova manera d'entendre la música, principalment de la mà d'Anton Steck, però també gràcies a molts altres professors del departament de música antiga. Entendre i conèixer el passat et fa comprendre moltes coses del present.
 
Guillermo: Per la meva banda, sempre he estudiat en conservatoris i universitats espanyoles, però hi ha hagut dues experiències fonamentals en el meu desenvolupament com a músic en l'àmbit internacional. D'una banda, el meu pas per la Formation Superieur de la Jove Orchestre Atlantique, a Saintes (França), em va fer conèixer a importants músics del panorama de la interpretació amb criteris històrics i em va permetre estudiar amb dos grans professors: Christophe Coin i Hilary Metzger . Posteriorment, el meu pas per la EUBO em va portar a tocar a més de 15 països. Va ser, sens dubte, una experiència inesborrable que ens va fer créixer moltíssim a tots els integrants.
 
 
B. C. Com van ser els vostres inicis com Atrium Ensemble?
Roger: Els orígens estan vinculats a la Sala Atrium de Barcelona. El 2009, quan estàvem amb Cecilia estudiant a Trossingen, va contactar amb mi Raimon Molins, explicant-me que anaven a obrir una sala a Barcelona. L'objectiu era fer teatre, però volien que hi hagués un grup musical resident, amb una programació pròpia, i que també pogués col·laborar amb els diferents espectacles. En acabar el postgrau i tornar a Barcelona, ​​l'any 2010, vam iniciar el projecte. Vam saber que Guillem era a Barcelona estudiant a l'ESMUC i, com coneixia Cecília, li vam proposar si volia formar part del grup.
 
 
B.C. Quin balanç feu de la vostra trajectòria junts?
Roger i Cecilia: En la vida professional, un músic ha de fer de tot. Però Atrium Ensemble és el lloc on podem fer el que volem. Tenim llibertat total per muntar els programes. Tenim possibilitat de fer recerca, cosa que ens encanta, perquè intentem ser respectuosos amb la voluntat del compositor. La Sala Atrium és un lloc molt especial per la proximitat pel públic i això ens obliga a mantenir un alt nivell interpretatiu. Només veiem coses bones: el balanç és molt positiu i treballar en trio és realment una sort i un privilegi.
 
B.C. Quins instruments toqueu? Són propis?
Guillermo: Sí, fa anys que m'acompanya allà on vaig... Es tracta d'un violoncel d'un lutier parisenc que, segons sembla, va ser alumne de Stradivarius, Marchal, de finals del segle XVIII.
Roger: Toco amb un instrument propi, model Stainer, atribuït a la família de lutiers Leopold Widhalm, instal·lada a Nüremberg. Per les característiques del muntatge, és de finals del segle XVIII, sobre el 1790.
Cecília: Toco un violí propi anònim de 1700, model Stainer.
 
B.C. Quins projectes teniu per 2017?
Roger: Volem gravar un segon disc sobre el programa que hem dedicat a Giacomo Casanova, basat en la seva autobiografia, Histoire de ma vie. També volem incrementar la quota de públic a la sala, ja que creiem que la proposta que fem és molt cuidada i interessant.
 

Últimes Notícies