La favorite
opera

"Rigoletto", l'òpera de vermell

Diumenge 19 Març 2017

 Foto: A. Bofill
Torna al Liceu una de les òperes més habituals en la llarga trajectòria del teatre: Rigoletto.

Ni més ni menys que en 362 ocasions s'ha pogut veure l'obra en el seu escenari (l'última, el 5 de gener de 2005). Tampoc ens ha d'estranyar, ja que ens trobem amb una de les 10 òperes més apreciades i representades a tot el món al llarg de la història de l'òpera.

Aquest any, podrem veure Rigoletto en 12 funcions, des del 21 de març al 6 d'abril, en una coproducció del Gran Teatre del Liceu i del Teatro Real de Madrid extremadament cridanera, per diversos factors.

 

Un dels principals protagonistes és, sens dubte, el vestuari venecià-renaixentista d'impactant color vermell, obra de la dissenyadora Sandy Powell, tres vegades guanyadora de l'Oscar de Hollywood per Shakespere in love (John Madden), The Aviator (Martin Scorsese) i The Young Victoria (Jean Marc Vallée). A aquest fet s'afegeix la complexitat tècnica de la producció. S'han necessitat tres setmanes de pre-muntatge per perfeccionar el funcionament d'una gran plataforma en moviment i un sistema d'elevadors i pistons hidràulics que configuren un intricat escenari amb diverses entrades i sortides, que suposa un repte per als intèrprets del Cor del Liceu,.
 
D'altra banda, tant el cast com la direcció musical i artística són un autèntic luxe. En el personatge del duc de Màntua debuten a nivell mundial els tenors Javier Camarena i Antonino Siragusa. Com Rigoletto, tenim al malagueny Carlos Álvarez i a Angel Òdena (també debutant en aquest paper) i, com Gilda, les sopranos Désirée Rancatore i María José Moreno. Menció a part mereix el mític Leo Nucci, que actuarà un sol dia com Rigoletto. A la direcció musical tornem a tenir a Barcelona al prestigiós mestre Ricardo Frizza i en la direcció escènica, a l'holandesa Monique Wagemakers.
 
Rigoletto: l'òpera que va superar Victor Hugo
Foto: A. Bofill

Rigoletto és una òpera en tres actes de Giuseppe Verdi amb llibret de Francesco Maria Piave, basat en el drama de Victor Hugo Le roi s'amuse (El rei es diverteix), de 1832. S'inspira en el rei francès Francesc I, que apreciava poc la virtut de les esposes i filles dels seus cortesans. L'obra va tenir seriosos problemes amb la censura, però el mateix Verdi i el seu llibretista de referència es van arriscar per tirar-la endavant: van obrar amb astúcia i van situar l'acció en la cort de Màntua al segle XVI. I, tot i que l'argument va seguir sent el mateix, Francesc I va ser transmutat a duc de Màntua.

Aquest personatge és un home sense escrúpols, llibertí, luxuriós i amant de la gresca, que va de dona en dona. Tant li fa una que una altra: "Questa o quella". Rigoletto, el bufó del rei, contrafet i malvat, serveix sense dubtar-ho als seus interessos. Riu quan els soldats capturen a un dels cortesans, l'ancià comte de Monterone, a la filla del qual ha deshonrat el duc. En aquest moment, Monterone llança la maledicció ( "La maledizione!!!"), un motiu que anirà ressorgint durant tota la trama fins al seu moment final. Rigoletto té una filla secreta, la casta i pura Gilda, que també és mentidera i una mica desobedient. Després d'anys en un convent, el bufó la té guardada i vigilada com un tresor en el més profund de casa seva. Els cortesans, que detesten Rigoletto, la descobreixen, la rapten ( "Ella em fu rapita") i la lliuren al duc, que ja l'havia enamorat d'amagat fent-se passar per l'estudiant Gualtier Maldé. Desesperat, el malvat bufó es transforma i ens mostra la seva cara bona com a pare bondadós i d'enorme humanitat. Munta un pla per assassinar el duc, però el destí (és a dir, "la maledizione" del vell Monterone) no l'abandona.

Victor Hugo professava certa malvolença a Verdi perquè es va saltar els drets d'autor canviant els noms dels personatges. Per exemple, en l'original en francès, Rigoletto es deia Triboulet. Per aquest motiu, es va resistir diversos anys a veure l'obra. Finalment, quan ho va fer, va expressar la seva admiració davant la superioritat de l'òpera sobre el teatre. En veure i escoltar el famós quartet que canten a l'uníson Rigoletto, el Duc, Gilda i la prostituta Maddalena, va manifestar que en el teatre no ho hauria pogut fer parlar a quatre personatges expressant alhora coses diferents i obtenir aquest meravellós efecte de conjunt.
  
La llegenda de Rigoletto
 Foto: A. Bof

Rigoletto es va estrenar al Teatre La Fenice de Venècia el 11 de març de 1851. A Barcelona, ​​es va poder veure per primera vegada al Liceu el 3 de desembre de 1853. Curiosament, va obtenir una crítica no gaire favorable que, posteriorment, l'èxit de l'obra es va encarregar de desmentir. Tant és així que, en la temporada 1843-1854, una època en la qual el nombre de representacions anava en funció de l'èxit o del fracàs del públic, va merèixer la seva posada en escena en 25 ocasions.

Els personals centrals d'aquesta òpera han estat interpretats a Barcelona per cantants de llegenda. Com Rigoletto destaquen els barítons Manuel Ausensi, Matteo Manuguerra, Leo Nucci, Joan Pons i Carlos Álvarez. En el paper de Duc de Màntua, el Liceu ha vist els tenors Angelo Masini (en una ocasió va haver de cantar a 6 vegades "La donna è mobile"), Enrico Caruso (en la seva única actuació al Liceu el 1904), Hipòlit Lázaro, Tito Schipa, Giacomo Lauri-Volpi, Miguel Fleta, Giuseppe DiStefano, Alfredo Kraus (precisament va debutar amb aquesta obra en 1958), Jaume Aragall, Carlo Bergonzi, Josep Carreras i Nicolai Gedda (mort recentment). I en el rol de Gilda, un paper per a sopranos d'agilitat i coloratura, figuren Elvira de Hidalgo, Mercè Capsir, Graziella Pareto, Toti dal Monte (que no va passar de la primera representació per l'alta exigència del públic en aquest paper), Carmen Gràcia (5 edicions consecutives de 1940 a 1946) i Gianna d'Angelo.
 
En fi, disposem-nos a veure Rigoletto i a escoltar "La donna è mobile" a la ciutat de Barcelona, ​​capital mundial del "Mobile".

Més, sobre...: òpera
Últimes Notícies