Entre els cantants joves que ja han aconseguit debutar en els principals teatres d’Espanya, destaca el nom de la soprano Maite Alberola. Formada a València, primer com a instrumentista i després com a cantant, va decidir donar el salt com a professional després d’una experiència amb Le Nozze de Figaro a l’Escola d’Òpera de Sabadell. Des de llavors, ha aconseguit una carrera destacada com a veu lírica i el futur, encaminat cap al millor del repertori verdià, resulta molt prometedor. Recentment, Maite Alberola ha estat estudiant amb Renata Scotto -un dels seus grans referents-. La soprano presentarà per primera vegada en concert algunes de les noves obres que ha preparat amb ella alSopar Líric del Restaurant 7 Portes del 7 d’abril.
Barcelona Clàssica: De vegades has explicat com vas començar en la música tocant la viola i hi ha diversos cantants que també van donar els seus primers passos com a instrumentistes de corda. Creus que és simple casualitat o hi ha alguna relació?
Maite Alberola: En el meu cas, no crec que hi hagués cap relació. Jo estudiava viola i vaig arribar fins i tot a tocar amb algunes orquestres. Però, per casualitat, vaig començar a cantar, i vaig descobrir que m'agradava molt més, perquè no em posava tan nerviosa. Quan cantava, perdia la vergonya d'exposar-m'hi en públic.
B.C. Per què? No ets molt més protagonista davant el públic cantant?
M.A. No, perquè et fiques en el personatge. En canvi, amb la viola, vaig fer alguna actuació com a solista i no em sentia tan còmoda.
B.C. Va ser important aquesta primera etapa per al que ha vingut després?
M.A. Em va servir de molt la formació. Als cantants que, a més de cant, han estudiat música se'ls nota: són molt més complets, entenen millor els gestos del director … Jo vaig arribar fins i tot a fer un parell de cursos de direcció d'orquestra i això em va ajudar moltíssim en la comunicació amb els directors.
B.C. De tota manera, el punt important a partir del qual va arrencar la teva carrera va arribar després …
M.A. Sí, va ser a l'Escola d'Òpera de Sabadell, ja fa 11 o 12 anys. Vam estar dos mesos muntant
Le Nozze di Figaro i vaig descobrir que m'encantava estar damunt de l'escenari.
B.C. I com vas aconseguir, a partir d'aquest desig, consolidar una carrera internacional?
M.A. Va venir tot bastant rodat. A Sabadell em va escoltar força gent i poc després
vaig tenir la possibilitat de debutar al Liceu. Alhora, vaig fer uns quants concursos, com el de Logroño, que vaig guanyar, o el de
Operalia, on també vaig obtenir premis.
B.C. Com ha evolucionat la teva veu des de llavors?
M.A. Al principi cantes el que t'arriba. El factor de l'oferta és molt important i els cantants ens hem d'adaptar. A més, tot i que sempre he tingut una veu gran, per l'edat, solia fer papers lleugers. Però, des de fa dos o tres anys, hi ha rols en els quals ja no em sento tan còmoda.
La meva pròpia veu em demana més llibertat per gaudir.
B.C. On buscar aquesta llibertat?
M.A. Fa uns tres anys vaig començar a estudiar altres papers, com la Desdèmona de
l'Otello de Verdi o la Mimí de
La Bohème de Puccini. I aquests rols m'han confirmat el camí natural de la meva veu. Recentment he estat en un curs amb la soprano Renata Scotto, que ha estat sempre un dels meus grans referents, i ha estat absolutament d'acord amb aquest canvi gradual cap a papers més lírics.
B.C. Què més t'ha dit Renata Scotto?
M.A. La veritat és que posar-se a cantar amb ella davant era un tot un repte, perquè és una figura que imposa respecte. En les primeres classes ens escoltava molt, per conèixer-nos, i després ens va fer cantar repertori nou. Pràcticament, he fet un curs monogràfic de Verdi. Algunes de les peces que he treballat amb ella vaig a cantar-les per primera vegada al Sopar Líric del dia 7.
B.C. Quin repertori has triat per a aquest concert?
M.A. Cantaré “Io son l’umile ancella”, d'
Adriana Lecouvreur; dos Verdis, el “Tu ché la vanità” del
Don Carlo y el “Tacea la notte placida” d'
Il Trovatore, peça la qual no he cantat mai en concert; i aprofitant que estic preparant el meu debut amb el paper de Liu, també “Tu che di gel sei cinta”, de
Turandot. I, per acabar, tinc previstes dues romances de sarsuela.
B.C. Quins projectes tens en marxa per a la temporada vinent?
M.A. Debutaré com a Liu en
Turandot, que es representarà al Teatro Real entre octubre i novembre del 2018. Abans, el 2017, tinc diverses representacions a Espanya i a la Xina de
Carmen, on faig el paper de Micaela, i també del
Falstaff de Verdi.
B.C. A manera de balanç, després de tota aquesta trajectòria, quin consell li donaries a una soprano que estigui començant?
M.A. Que no tingui pressa. Que estudiï molt bé la tècnica i els idiomes i que triï molt bé el repertori. És important saber gestionar una carrera llarga i sana vocalment. I, això, al final, qui millor ho sap fer és el mateix cantant.
