Instrumental i música de cambra

Sabine Meyer: "Tocar el clarinet és com cantar"

Dimecres 19 Abril 2017

L'alemanya Sabine Meyer és història viva de la música clàssica. Figura en tots els rànquings dels millors clarinetistes de tots els temps i té una increïble trajectòria artística. Amb tot just 24 anys, va esdevenir una de les primeres dones a entrar a la Filharmònica de Berlín, de la mà del mateix Herbert von Karajan. Després, va iniciar una carrera en solitari, que l'ha portat a actuar arreu del món com a solista i a col·laborar amb formacions orquestrals i de cambra de primer nivell. Gairebé 30 anys després del seu últim concert com a solista a Barcelona, Sabine Meyer torna a la ciutat per interpretar la seva obra preferida, el 'Concert per a clarinet i orquestra en la menor' de Mozart, al costat de l'Orquestra Camera Musicae i el director Tomàs Grau.
 

Barcelona Clàssica: Benvinguda de nou a Barcelona. El teu últim concert a la ciutat va ser el 1989 i ha passat molt de temps des d'aleshores. Què recordes d'aquella actuació? Has tingut altres oportunitats de tornar abans?
Sabine Meyer:
Sí, és veritat que el concert de 1989 va ser l'últim com a solista, però hi ha hagut altres amb grups de cambra. M'agrada el vostre país, la vostra gent, la vostra cultura ... i el vostre menjar. Tenia moltes ganes de tornar com a solista.

B.C. Per què vas decidir acceptar la invitació de l'Orquestra Camera Musicae?
S.M.
Mai abans he pogut treballar amb ells i amb Tomàs Grau, però em ve molt de gust. I sempre és un plaer tocar el concert de Mozart.

B.C. Què ens pots dir d'aquest Concert per a clarinet i orquestra en la menor? És Mozart un compositor especial pel clarinet?
S.M.
Crec que, probablement, és la millor composició que s'ha escrit mai per a instruments de vent. És tan rica en idees i emocions que cada vegada que el toco és com fer-ho per primera vegada. Mai no em canso d'aquesta obra mestra.

B.C. Com van ser els teus inicis amb el clarinet? Per què vas triar aquest instrument?
S.M.
Vaig començar amb quatre anys tocant el piano i, més tard, em vaig iniciar en el violí també. Amb 8 o 9 anys vaig fer la meva primera classe de clarinet i, immediatament, vaig sentir que aquest instrument m'agradava molt més que el piano i el violí. Tenia tants colors i estava tan directament relacionat amb la respiració... Era com cantar! Em vaig adonar que era el meu instrument, que el clarinet m'estava esperant.

B.C. Per a tu, quines són les principals diferències entre tocar el clarinet com solista i fer-ho en una orquestra?
S.M.
En la majoria de concerts, la part del solista manté una relació molt estreta amb les parts de l'orquestra. Per a mi, tocar un concert com a solista és com tocar música de cambra a una mida més gran. El solista i l'orquestra s'han d'escoltar mútuament i reaccionar, i això pot arribar a ser molt interessant.

B.C. Per què els solistes de clarinet no són tan coneguts com els de piano o els del violí? És un problema de repertori?
S.M.
Per descomptat que és un problema de repertori. També crec que no hi ha tants clarinetistes excepcionals com pianistes o violinistes, de manera que el lloc "normal" per al clarinet sol ser l'orquestra o la música de cambra. Però, per a mi, és la millor música! A més, els clarinetistes de l'orquestra sempre són una mica solistes.

B.C. Després del concert de Barcelona, ​​quins altres compromisos prepares pels mesos vinents?
S.M.
Tinc programats alguns concerts en solitari a Alemanya i Taiwan. A l'estiu, actuaré en diversos festivals coneguts. També em fa molta il·lusió presentar en concert el meu nou projecte, un programa anomenat "Fantasia" en col·laboració amb el quintet Alliage, amb quatre saxofons i piano.

B.C. Durant els últims 30 anys, la situació social de la dona ha experimentat molts canvis. Ha passat el mateix en la música clàssica?
S.M.
Sí, la situació ha canviat molt des que vaig començar la meva carrera. No es pot dir que les dones estiguin sent relegades a la música. De fet, més de la meitat dels estudiants són dones. Però les coses no són encara fàcils per a elles, especialment si aspiren a llocs destacats. Com els ha passat a moltes altres dones a tot el món, en alguns moments de la meva vida i de la meva carrera professional he tingut més dificultats que els homes. Però m'agradaria animar a totes les dones a seguir el seu camí igualment.

Últimes Notícies