La favorite
opera

'La fille du régiment': la llegenda dels nou 'do' de pit

Dilluns 15 Maig 2017

Del 16 al 21 de maig, tornarem a tenir al Gran Teatre del Liceu una òpera representativa del "bel canto", una paraula que sovint es confon amb l'òpera, quan, en realitat, es tracta d'un subgènere dins d'aquesta. Va tenir el seu origen a Itàlia a finals del segle XVI i va arribar al seu màxim esplendor en el primer terç del segle XIX. Donizetti va ser un dels seus principals representants, amb els seus contemporanis Rossini i Bellini.

L'obra en qüestió és La Fille du Regiment (La figlia del Reggimento, en versió italiana), òpera còmica amb llibret en francès de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges i Jean-François Alfred Bayard. Va ser estrenada a l'Opéra Comique de Paris l'11 de febrer de 1840 ja Barcelona va arribar per primera vegada al Teatre Nou (situat en el que és actualment la Plaça Reial) el 30 d'agost de 1844. Al Liceu es va representar per primera vegada sis anys més tard (concretament, el 6 de novembre de 1850). Des de llavors, ha estat en escena un total de 35 vegades al Gran Teatre (l'última, el 25 de març de 2010)

La Fille du Regiment és una de les òperes més populars de Donizetti, autor també d'Anna Bolena, L'Elisir d'amore, Lucia di Lammermoor, Lucrezia Borgia, Maria Stuarda, Linda de Chamounix o La Favorite. Són molts títols, però és que Donizetti va arribar a compondre més de 70 òperes en els seus poc més de 50 anys de vida, fins que una sífilis latent que s'havia començat a manifestar en 1945 va truncar la seva vida a la localitat italiana de Bèrgam.
 
La trama de l'obra ens trasllada al Tirol suís, on una jove huéfana, Marie, és adoptada per un regiment de soldats. Allà coneix al jove civil Tonio i s'enamoren, però els soldats s'oposen al seu casament fins que Tonio s'incorpori com a soldat al regiment. La marquesa de Berkenfield reclama a Marie com neboda, tot i que, al final, es revelarà que en realitat es tracta de la seva filla, i es porta a la jove al seu castell per educar-la i casar-la amb un aristòcrata. Mentrestant, Tonio i el regiment lluitaran per recuperar a Marie. No volem fer un spoiler, però no resulta massa sorpresa si avancem als espectadors que hi ha final feliç.

Al marge dels seus valors musicals, La Fille du Regiment va estar relacionada amb cert fervor patriòtic a França, ja que alguna estrofa inclou un Salut la France que va obtenir èxit popular. Però això mateix va causar que fos poc representada a Itàlia i Espanya. La sort de l'obra va canviar de cop i volta en la dècada dels anys setanta del segle XX, gràcies a les sopranos Mirella Freni i Joan Sutherland i als tenors Luciano Pavarotti i Alfredo Kraus, els quals van contribuir a crear el mite dels famosos "do de pit "de l'ària Ah, mes amis.
 
Retrobament amb una producció vista el 2010

La producció que arriba a Barcelona va ser estrenada l'any 2007 al Royal Opera House-Covent Garden de Londres i es va poder veure al Liceu a l'any 2010. Durant aquests anys, ha passat per grans teatres, com el Metropolitan Opera House de Nuw York, la Wiener Staatsoper, el Teatre Real de Madrid, l'Òpera de San Francisco i l'Opera National de París.

Aquesta versió de La Fille du Regiment té en la direcció musical al mestre Giuseppe Finzi i, en la direcció escènica, a Laurent Pelli. La nòmina de cantants la integren el tenor Javier Camarena (en el paper Tonio); la soprano Sabina Puértolas (Marie); la contralt Ewa Podles (Marquesa de Berkenfield); el baríton Simone Alberghini (Sulpice); Isaac Galán (Hortensio); Carlos Daza (cabo); i Olivier Decriaud (notari).
 
Un esment especial mereix el paper de Duquessa de Crakentorp, que serà interpretat per la coneguda actriu, cantant i presentadora de televisió Bibiana Fernández. Serà el seu debut artístic en un teatre d'òpera amb un personatge que ella mateixa defineix com desagradable, fals i propi d'una classe social que només busca l'ostentació i pensa en els diners. Va ser contractada per la directora artística del Liceu Cristina Scheppelmann durant el lliurament dels premis Campoamor 2015, en què Bibiana exercia com a mestra de cerimònies. Aquest personatge també ha estat interpretat, entre d'altres famosos, per Montserrat Caballé i Angel Pavlovski
 
Evidentment, la part més coneguda d'aquesta òpera és la indicada ària Ah, mes amis, que inclou nou notes en do agut o sobreagut (mal anomenat "do de pit"; és clar que la terminologia en aquesta òpera està plena de confusions). Javier Camarena va saltar a la fama per entusiasmar al públic del MET de Nova York precisament amb aquesta peça; veurem si el públic de Barcelona li demana també que repeteixi l'ària i els "dos" (de pit o sobreaguts, com prefereixi el lector) sonin no nou, sinó divuit vegades.



Fotos d'A. Bofill, cedides pel Gran Teatre del Liceu.

Més, sobre...: òpera
Últimes Notícies