La favorite
opera

Don Giovanni: la seducció de la tecnologia

Dimarts 27 Juny 2017

Fins a l'1 de juliol, podem veure al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el resultat del maridatge de dos elements que, fins fa poc temps, semblaven difícils de casar: l'anomenada "high tech" i l'òpera clàssica, basada en un els personatges més coneguts de la literatura i el teatre, com és Don Giovanni.

Es tracta d'una coproducció del mateix Gran Teatre del Liceu, juntament amb la Royal Opera House-Covent Garden de Londres, The Israeli Opera de Tel Aviv i la Houston Grand Opera, amb direcció escènica de l'holandès Kasper Holten, reposició de la britànica Amy Lane i direcció musical del mestre Josep Pons.

Don Giovanni (en italià, Il Dissoluto Punito o sia Il Don Giovanni) és un “dramma giocoso” en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret de qui possiblement és el seu llibretista de referència, Lorenzo da Ponte, amb el qual el músic també va col·laborar en altres dues famoses òperes: Così fan Tutte i Le Nozze di Figaro.

El llibret està inspirat en el de Giovanni Bertati  per Giuseppe Gazzaniga, que, al seu torn, està basat en el Don Juan de Molière. Aprofundint encara més els seus orígens, hauríem de remuntar-nos a El burlador de Sevilla o El Convidado de Piedra de Tirso de Molina. Hi ha el mite de si no hi hauria intervingut d'alguna manera en la seva gènesi l'altre gran llibertí del segle XVIII, Giacomo Casanova, que va envellir residint en un castell alemany proper a Praga, encara que això són pures especulacions.

L'òpera es va estrenar a Praga el 29 d'octubre de 1787, arran de l'èxit que va tenir a la capital txeca l'òpera anterior de Mozart i Da Ponte, Le Nozze di Figaro. El 18 de desembre de 1849, Don Giovanni es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona i el 21 de febrer de 1866, al Liceu, on s'ha pogut veure en 77 ocasions. L'última representació al teatre va tenir lloc el 30 de juliol del 2008.

Un argumento d'embolics per a un doble cast de luxe
 
Don Giovanni i Zerlina  -és a dir, Mariusz Kwiecien i Julia Lezhneva-. Foto: A. Bofill
L' argument de l'obra se situa a Sevilla, on el llibertí i seductor Don Giovanni tracta de seduir a Donna Anna, però acaba lluitant i assassinant al seu pare, el Comendador. A continuació, se succeeixen tot un seguit d'embolics, en què Don Giovanni tracta d'enganyar a altres dones i al mateix temps fugir de les seves parelles geloses, fet que aconsegueix amb l'ajuda del seu fidel criat Leporello.

El cast que tenim en aquesta ocasió, distribuït en dos repartiments, és tot un luxe. Com Don Giovanni, s'alternen dos reconeguts barítons: el polonès Mariusz Kwiecien i el malagueny Carlos Álvarez. Cal recordar que aquest últim ha triomfat recentment al Liceu com Rigoletto.

El paper de Donna Anna ho interpreten les sopranos Carmela Remigio (Itàlia) i Vanessa Goikoetxea (de Florida, encara que amb ascendència basca), mentre que Donna Elvira, una noble dama abandonada per Don Giovanni correspon a les sopranos Miah Perssson i Myrto Papatanasiu. El Comendador, pare de Donna Anna, és assumit per Eric Halfvarson i per Mariano Buccino. Com Don Ottavio, promès de Donna Anna, actuen Dmitry Korchak i Toby Spence i com Leporello, Simón Orfila i Anatoli Sivko. Els papers de Zerlina i Masseto els assumeixen, respectivament, Julia Lezhneva i Rocío Ignacio i Valeriano Lanchas i Toni Marsol.

El factor tecnològic

Hem de destacar d'aquesta producció la incorporació de l'alta tecnologia en l'espectacle. La innovadora proposta escènica és fruit de la col·laboració entre el director teatral Kasper Holten (que ha dit que no a 5 anys més en la Royal Opera House), l'escenògrafa És Levin i el responsable del vídeo Luke Halls.

El Gran Teatre del Liceu és el segon d'Europa, després de la Royal Opera House-Covent Garden, que posa en marxa una de les tecnologies més avançades en el món de les arts escèniques. Es tracta del primer sistema amb la capacitat de projectar imatges sobre un decorat en moviment i adaptar-les a temps real mitjançant el denominat "tracking intelligent".

Tot això es materialitza en un gran cub-casa que gira i un teló de fons en el qual es projecten en vídeo les il·lusions de Don Giovanni. Aquest cub -casa simbolitza un món confús, una mena de laberint en el qual els personatges es perden, mentre apareixen repetidament sobreimpressionats pel videomapping els milers de noms de les dones seduïdes per Don Giovanni: Susanna, Louisa, Danielle, Odile, Ophelia ... Com canta Leporello en la seva ària: "A Itàlia, 640; a Alemanya, 231; cent, a França, a Turquia 91 ... Però a Espanya, a Espanya, mil tres ..."

Més, sobre...: òpera
Últimes Notícies