Coral

En què fixar-nos quan anem a un concert de cors?

Thursday 20 July 2017

El Cor Vivaldi, seleccionat pel WSCM
Barcelona és una ciutat amb una molta activitat coral, on gairebé cada dia, segons podem comprovar a l’agenda de la FCEC, hi ha concerts i recitals de formacions de tots els nivells. Aquest estiu, la programació s’intensifica encara més amb la celebració, del 22 al 29 de juliol, del Simposi  Mundial de Música Cora (WSCM)l, l’esdeveniment coral més massiu mai celebrat a Catalunya.

Davant la perspectiva de que gaudirem de bons concerts corals els pròxims dies, hem parlat amb el director i compositor Josep Vila i Casañas mqui també és membre del comitè artístic del WSCM. Ell ens explica quines són els punts clau en què ens hi hem de fixar quan anem a un concert coral.

  • La primera recomanació que ens fa Josep Vila és estar obert a sentir coses diferents. Si en un mateix concert hi actuen cors  de països i característiques diverses, segurament la impressió estarà lluny del que esperàvem: “La procedència i el tipus de cor poden contrastar molt. Un cor de nens sona molt diferent d’un cor mixt, o d’un grup vocal, que estigui format per solistes; i no és el mateix un cor de Finlàndia que un d’asiàtic o un dels EUA. Estem parlant d’instruments diferents; és la física del so”.
 
  • Però, enmig d’aquesta diversitat, el que caracteritza a una bona coral és que totes les veus sonin com una sola: “És un dels miracles del món coral”, explica Josep Vila: “En un concert instrumental, estem acostumats al fet que tots els violins sonin igual; però, en un cor, una de les coses més difícils és aconseguir sumar totes les individualitats”. Aquesta uniformitat és, potser, el punt bàsic per a valorar la qualitat d’un cor. “A partir d’aquí”, assegura Josep Vila, “qui tingui coneixements musicals podrà distingir altres coses més tècniques, com l’afinació, que no hi hagi “viatges tonals” o que les harmonies siguin nítides i transparents”.
 
  • En tercer lloc, està el factor escènic: “Com a qualsevol espectacle, és fonamental. Però amb això no dic que ballin, tot i que hi ha cors que si ho fan perquè treballen repertoris propers a la canó lleugera o el musical. Em refereixo més aviat al moviment escènic, més subtil, però fonamental com a sublimació del fet musical”. I aixó pot implicar una àmplia varietat de propostes: "Hi ha cors, per exemple, que decideixen treure al director de l'escena per poder mirar directament al públic". 
 
  • Un element escènic amb “mala premsa” són les partitures: molts directors somniarien amb cantaires que no les necessitessin mai. Però, per a Josep Vila, no haurien de ser tan importants: “Si el que m’arriba és bona música, m’és igual que el cor estigui cantant de memòria o no. Però, evidentment, quan un cor actua sense partitura, l’efecte és més impactant”.
 
  • I, per últim, Josep Vila destaca la qüestió interpretativa i d’elecció del repertori que, en la seva opinió, és bàsica per a aconseguir una bona connexió amb el públic: “Avui dia, estem vivint una autèntica edat d’or de la música coral. Mai no hi ha hagut tants cors ni tants compositors. Però, als cors participants al Simposi els hi hem demanat que combinin el repertori contemporani amb obres clàssiques, perquè els cantants han de tenir la perspectiva històrica de l’evolució musical i perquè pel públic és un plaer enorme reconèixer alguna peça familiar”. 

More about: cors
Latest News