I Puritani
Instrumental i música de cambra

Sara Blanch, Izan Rubio i Adrián Blanco, seleccionats per a la nova temporada de les Residències Musicals de La Pedrera

Dijous 14 Setembre 2017

El diumenge 17 de setembre de 2017 s’inicia una nova temporada de les Residències Musicals 2017-2018. La Fundació Catalunya La Pedrera reprèn la seva proposta musical de concerts el tercer diumenge de cada mes a la tarda amb una selecció de joves talents catalans de reconegut talent i amb carreres emergents.
 
Els seleccionats per a la sisena edició són la soprano Sara Blanch, el pianista Adrian Blanco, i el guitarrista Izan Rubio. Cadascú d’ells presentarà a La Pedrera tres programes diferents, pensats i creats especialment per a oferir una proposta nova i diferent del que es pot trobar més habitualment als circuits més comercials. Així ens expliquen ells com ho preparen i amb què ens volen sorprendre. 

Sara Blanch: "Ofereixo diversitat musical i l'oportunitat de veure tres recitals per passar per tres èpoques diferents"

La jove soprano es va donar a conèixer al Concurs Viñas 2016, quan va aconseguir el quart premi oficial i la gran majoria de premis especials i extraordinaris, inclòs el Premi del Públic. Des d’aquell moment, la cantant ha estat present a alguns dels teatres i festivals més importants a Catalunya i Espanya, com el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real, el Teatro de la Zarzuela o el Festival de Peralada. Ella serà l'encarregada d'obrir el cicle el 17 de setembre. També hi actuarà els diumenges 21 de gener i 18 de març. 

Aquestes són les seves impressions sobre la seva participació en les Residències Musicals i el tipus de repertori que hi està preparant:

Barcelona Clàssica:  Què suposa haver estat seleccionat per a les Residències Musicals 2017/2018 per a la teva carrera?
Sara Blanch:
Són una etapa important per al meu curs artístic, ja que contribueixen al desenvolupament professional de l’artista i són una oportunitat per a crèixer musicalment i explorar diferents registres amb tota llibertat. La búsqueda constant de repertori, la investigació i la responsabilitat per a arribar a preparar un bon programa de concert m’han enriquit constantment, sempre amb una gran il·lusió i, finalment, una gran satisfacció.
 
B.C. Què vols oferir en aquests concerts?
S.B.
Ofereixo diversitat musical i l’oportunitat de veure a un mateix artista en diferents registres, esperant de compartir amb el públic tres vetllades de joia musical. Són tres recitals on podem passar per tres èpoques diferents: compositors del belcanto italià (Rossini, Bellini i Donizetti) , compositors contemporanis de renom (Ortega, Blanch, Guinovart i  Demestres) i un programa centrat en el Barroc (Händel i Vivaldi) on hi serà present el conjunt barroc Vespres d’Arnadí.
 
 
Izan Rubio: "M'agradaria mostrar una guitarra de concert diferent, que no s'hi acostuma a sentir amb aquests repertoris"
 
Izan és un altre guanyador de concursos, amb un important palmarès a competicions de guitarra arreu Catalunya, incloent-hi el prestigiós certamen Miquel Llobet. Ha estat deixeble de grans noms actuals de la guitarra clàssica i se’l considera un dels continuadors de la tradició de guitarra a Catalunya. Izan actuarà 15 d'octubre, 19 de novembre i 20 de maig. 
 
Barcelona Clàssica:  Què suposa haver estat seleccionat per a les Residències Musicals 2017/2018 per a la teva carrera?
Izan Rubio:
Per a mi suposa tres coses. La primera de totes té a veure amb la confiança que des de la Fundació  Catalunya-La Pedrera ens han donat en la trajectòria, la feina feta durant tot aquest temps i l'actitud de nosaltres com a músics.  La segona és la felicitat que desperta -en mi, almenys- poder disposar de tota l'ajuda de la Fundació per portar a terme tres projectes ben diferents i complets, i que no acostumen a sentir-se al nostre territori. Tocar un repertori sencer de quintet amb el quartet de corda Cosmos (el concert del 15 d'octubre) no hauria estat possible sense aquesta empenta. De la mateixa forma, poder participar amb el nostre Salzburg Guitar Trio dins del programa és una excel·lent notícia (concert del 15 d'abril), perquè els components... vivim a tres països diferents! Som un trio jove i en aquest primer any ja hem tingut la sort d'haver estat guardonats amb els primers premis al Festival Internacional de Guitarra d'Elx i al concurs Corelli-Savarez Chamber Music Competition a Salzburg, Àustria. La tercera és la motivació. El panorama musical d'aquest país no és comparable amb altres països del centre-nord d'Europa, malauradament. Que de cop i volta puguis tenir presència a la teva Barcelona, en un lloc tan emblemàtic com La Pedrera, amb tres projectes en els quals creus, mostrant unes obres d'aquí i també d'allà, escollides amb cura i, com a centre de tot, una guitarra que té molt de catalana, és motiu suficient per sentir, com a punt culminant, una motivació de somiador, però amb les eines i el temps per construir el seu somni, i comunicar-ho. El somni no acabarà al concert! 
 
B.C. Què vols oferir en aquests concerts?
I.R.
M'agradaria mostrar una guitarra de concert diferent, una guitarra que no s'hi acostuma a sentir amb aquests repertoris, una guitarra que pot més. Em pregunto quan va ser l'últim cop que a una gran sala de concerts va sonar una guitarra acompanyada amb un quartet de corda, o quan va ser l'últim cop que van sonar el Concierto del Sur de Ponce o el d'Aranjuez de Rodrigo en un mateix concert, o quan va ser l'últim cop que un trio de guitarres va interpretar compositors com Albéniz, Satie, Dvorak i Falla. Per això hi crec en aquest projecte. La meva idea és la de comunicar al màxim amb totes les possibilitats de l'instrument.  Tenim la sort que per un dels concerts també comptarem amb una obra escrita per l'ocasió, inspirada en La Pedrera, del compositor català José Galeote. I com a curiositat també tocarem una obra de Carlo Domeniconi que podem assegurar feia anys que no se sentia en directe a cap sala del món. Vull oferir una guitarra diferent, al nivell d'on pot arribar a estar l'instrument; amb versatilitat de músiques, estils i formacions; en definitiva, una guitarra que sona pel bé de la música. 
 
Adrián Blanco: "Després de quatre anys a Nova York, sento que torno a tocar a casa"
  
Adrián Blanco és graduat en piano per l' ESMUC i màster en piano contemporani per la Manhattan School of Music de Nova York. Des del seu debut en concert, als 15 anys, ha actuat a diversos indrets d'Espanya, Alemanya, Finlàndia i els Estats Units. És un expert en música contemporània i ha estrenat obres de compositors actuals, com ara Joan Magrané o Daniel Cantalejo.  Adrián actuarà a La Pedrera els dies 17 de desembre, 18 de febrer i 20 de maig.
 
Barcelona Clàssica:  Què suposa haver estat seleccionat per a les Residències Musicals 2017/2018 per a la teva carrera?
Adrián Blanco:
És tot un privilegi, i més amb dos companys de tanta categoria com l’Izan i la Sara. És una oportunitat única de realitzar aquests tres concerts en un ambient que només un lloc tan barceloní com La Pedrera ofereix; potser és el que més significat té per a mi. Aquest serà el meu quart any a Nova York, i tornar a Barcelona per oferir aquests concerts té un valor també sentimental. Sento que vaig a tocar a casa, a compartir el que faig amb la ciutat en la qual m’he format i m’estimo. I per aquest retorn no se m’acudeix cap millor sala i concepte de residència musical que La Pedrera. Aquesta residència també significa l’oportunitat de compartir escenari amb músics als quals admiro. Així serà amb el concert a duo amb el percussionista britànic James Larter (17 de desembre) i el concert de cambra amb el quartet de corda format per en Francesc Guzman, la Sara Cubarsi, l’Agnès Mauri i l’Eduard Raventós, tots quatre músics de casa de trajectòria internacional (18 de febrer).
 
B.C. Què vols oferir en aquests concerts?
A.B.
Per a aquests tres concerts el que oferiré és una declaració de principis; una carta de presentació. Tant el repertori que he escollit com el seu ordre i la instrumentació representen com em veig a mi mateix com a músic. M'agradaria transmetre el que sóc. Espero que el públic surti del concert pensant que he estat honest. D’altra banda, quant al repertori, he fet una tria que connecta tots tres concerts, pensant com si pogués funcionar com un concert de tres hores seguides amb diferents instrumentacions. A més, l’estructura del repertori és simètrica: començaré el primer concert d’una manera molt similar a com acabaré l’últim. La meva Residència està pensada com un viatge sonor que recomano escoltar de principi a fi, tot i que tots tres concerts tenen sentit per si mateixos, de forma independent.

Últimes Notícies