La iniciativa està organitzada en col·laboració amb la
Fundació Música Contemporània. El seu president
, Albert Sardà, ens explica que, en la seva opinió,
la música de compositors actuals corre el risc de desaparèixer: “El públic de música i les programacions s'han tornat més clàssics i el resultat és que és possible que l'obra de creadors del segle XX, alguns encara vius, com Joan Guinjoan, s'acabi perdent”.
Com a exemple posa les dues òperes de Falla,
La vida breve i
L'Atlàntida, obres de les quals no existeixen gravacions discogràfiques de referència i que s'han produït poquíssimes vegades als escenaris: “Això, a França, per exemple, seria inimaginable”, apunta. Curiosament, segons les
estadístiques que tenim a Barcelona Clàssica, Falla és un dels compositors més programats a la ciutat, tot i que el que es programa normalment són peces per a guitarra i l'omnipresent
Amor Brujo.
Sobre els recels del públic sobre la música contemporània, Sardà recomana perdre la por: “Altres edicions,
alguns espectadors m'han dit que no s'esperaven una música tan bonica”. El repertori el trien lliurement els intèrprets, seguint unes mínimes pautes de la Fundació: no repetir compositors –amb l'objectiu que, com a mostra que és, s'hi puguin sentir la màxima quantitat d'autors diferents- i que sigui música que pugui connectar amb el públic.
El programa previst pels dies vinents és el següent: