I Puritani
Coral

Simon Halsey: "Cap cor del món representa tant a un poble com l'Orfeó Català"

Dijous 19 Octubre 2017

El director anglès Simon Halsey compleix un any al capdavant de l'Orfeó Català i inicia la temporada amb "Considering Matthew Sheppard", un concert trencador, difícilment classificable dins dels tòpics habituals de la música clàssica, Es tracta d'un projecte ambiciós on, a més de l'Orfeó, participen altres formacions musicals, inclosos altres cors de l'Escola Coral del Palau: tota una declaració d'intencions de cap on vol portar la institució.

En aquesta entrevista, Simon Halsey ens revela com ha viscut el seu primer any a Barcelona i què està suposant aquesta nova etapa per a la seva brillant trajectòria com un dels més prestigiosos directors de cors del món.

Barcelona Clàssica: Com van ser els teus inicis amb la música?
Simon Halsey
: El meu pare, Louis Halsey, va ser un director de cors famós. Va gravar moltíssims discos i va treballar amb Stravinsky, Vaughan Williams i altres. I la meva mare era professora de música. Així que la música era una cosa que estava sempre a casa. En el meu cas particular, vaig començar cantant en el cor de l'església local. El director era un home extraordinari, el qual estimava la música tan intensament que recordo haver-lo vist un dia dirigint una peça amb llàgrimes als ulls. Jo llavors tenia sis anys i vaig pensar que, si la música tenia el poder de fer plorar a un adult, havia de ser una cosa molt especial.

B.C. Va ser llavors quan vas començar la teva educació musical?
S.H.
Als vuit anys, vaig entrar al cor el New College de la Universitat d'Oxford, on els nens reben al mateix temps l'educació bàsica i l'educació musical. En realitat va ser una idea dels meus pares, però em vaig sentir feliç, tant que, quan vaig acabar l'etapa escolar, em vaig unir al cor del King 's College de Cambridge. En acabar els estudis, vaig calcular que feia 13 anys que cantava cada dia de la meva vida. I només en tenia 21.
 
B.C. En aquells dies ja senties una claríssima la vocació musical ...
S.H.
No només jo. És un tipus d'educació musical molt intensa. A la meva classe tots volíem ser directors o compositors. I, efectivament, d'allí hem sortit dos directors i dos compositors. En el meu cas, vaig decidir que volia ser director i vaig començar els estudis superiors al Royal College of Music de Londres.

B.C. Com va començar pròpiament la teva carrera professional?
S.H.
Vaig tenir molta sort. Tot just acabar els estudis, vaig trobar feina a la Scottish Opera, la Companyia Nacional d'Òpera d'Escòcia. Per a mi va ser molt important, perquè treballàvem en molts llocs diferents, incloent-hi poblacions petites, i això em va donar una bona base per als projectes comunitaris que, posteriorment, he pogut desenvolupar.

B.C. Què va passar després?
S.H.
Doncs vaig tornar a tenir una sort fantàstica. Vaig aconseguir una feina com a director del cor de la Universitat de Warwick. És una de les millors universitats del Regne Unit i també del món. Era una oportunitat increïble. Només tenia 23 anys i dirigia a un grup d'estudiants que eren de la meva edat! Un any després, va sorgir una altra gran oportunitat: dirigir el cor de la ciutat de Birmingham. I va resultar que tant a Warwick com a Birmingham vaig treballar al costat d'un jove director anomenat Simon Rattle.

B.C. És cert que va ser el mateix Simon Rattle qui et va aconsellar que et centressis en la direcció de cors?
S.H.
Sí. En aquells dies tenia la idea de convertir-me en director d'orquestra, però Simon Rattle em va dir que hauria de centrar-me en els cors. I va ser el millor que m'ha passat a la vida. Tenia tot el sentit del món: jo era un cantant. Sempre ho havia sigut. I, a partir de llavors, tot va ser molt ràpid: poc després de complir els 30 anys, era un director internacional amb invitacions per dirigir cors de tot el món.

B.C. Quina va ser la clau per a una carrera tan vertiginosa?
S.H.
Crec que amb Simon Rattle formem un tàndem molt entusiasta i energètic, i això es transmet. També vivíem en una època diferent, en la qual vam tenir l'oportunitat de fer enregistraments de gran qualitat que van aconseguir molta repercussió i es van escoltar a tot el món.

B.C. La col·laboració amb Simon Rattle s'ha mantingut molt estretament des de llavors: Birmingham, Filharmònica de Berlín, London Symphony Orchestra ...
S.H.
Portem treballant junts 40 anys i ho seguirem fent. Crec que la relació amb Simon ha estat la més important de la meva vida. I continuarà en el futur, el que permetrà que l'Orfeó Català realitzi més projectes al costat de Simon Rattle. Ja aquest estiu van actuar en els BBC Proms dirigits per ell. I, en 2018, Simon oferirà al Palau de la Música i amb els cors de la casa el primer concert totalment "a cappella" de la seva carrera.

B.C. Com és possible dirigir simultàniament cors en diversos països alhora?
S.H.
Actualment sóc director al cor de Birmingham, i també professor a la seva universitat; director del cor de la London Symphony Orchestra i director de l'Orfeó Català i de l'Escola Coral del Palau. M'organitzo de manera que paso 12 setmanes a l'any a Barcelona i la resta del temps, a Anglaterra. Dos dies a la setmana estic a Birmingham i altres dos, a Londres. El veritable problema arriba quan cal encaixar les dates de festivals, gires, etc.

B.C. Trobes moltes diferències culturals entre cors d'un lloc o l'altre?
S.H.
Per descomptat. La principal diferència és entre cors professionals i cors amateurs. A Alemanya, hi ha els cors professionals. Els cantants són com músics d'una orquestra: treballen tot el dia al cor i després se'n van a casa. Amb ells es pot realitzar 13 o 14 projectes a l'any. Però a Anglaterra i a Barcelona, ​​la majoria dels cors són amateurs. Això vol dir assajar dues vegades a la setmana i en caps de setmana, i ser conscient que els cantants estan dedicant a la música el seu temps lliure. El component social és molt important.

B.C. En la teva opinió, què és el més característic de l'Orfeó Català?
S.H.
L'Orfeó està fortament vinculat a la seva història, a la seva missió i l'edifici del Palau de la Música. No crec que hi hagi un altre cor que representi tant a un poble, a una cultura i a una ciutat. El cor de la LSO, per exemple, és molt bo, però no representa a ningú ni té cap simbolisme especial.

B.C. Hi ha també diferències artístiques?
S.H.
Sí. A l'Orfeó Català tots els cantants reben classes de cant, de manera que, vocalment, són millors que els meus cors en Regne Unit. No obstant això, al meu país, els cantants solen tenir més experiència i llegeixen música més ràpid: hi ha molts cors i és habitual que la gent participi en ells com una activitat de la seva vida durant molts anys. Així que, per arribar al mateix nivell, el camí que he de recórrer amb els cors ha de ser diferent: aquí a Barcelona ens porta més temps llegir una nota i, a Anglaterra, ens costa més cantar-la.

B.C. Quin balanç fas del teu primer any al capdavant de l'Orfeó Català?
S.H.
He de dir que el cor és molt bo. L'anterior director, Josep Vila, va fer un treball fantàstic. Per a mi, el millor de tot és que és un lloc molt sa, en el sentit que hi ha un excel·lent ambient i es respira felicitat. Dit això, he de preguntar-me què puc aportar jo. El tipus de treball ha de ser diferent, perquè Josep Vila estava permanentment a Barcelona i dirigia tots els assajos, però jo només estic 12 setmanes a l'any.

B.C. I què vols aportar a l'Orfeó Català?
S.H.
En primer lloc, crec que poden ser molt útils els meus contactes internacionals. Cal portar a grans directors a col·laborar amb l'Orfeó i també a grans orquestres. I no només es tracta de l'Orfeó: també la resta de cors de la casa han de tenir els seus partners internacionals. Hi ha projecte amb cors de Hannover, Nova York i Itàlia per al Cor de Noies, el Cor Jove i el Cor Infantil. D'altra banda, el meu treball també ha d'estar relacionat amb la programació: hem de estrenar més música nova. I, des del punt de vista dels cantants, vull desenvolupar relacions més estretes entre l'Escola Coral i l'Orfeó. Jo vaig a assajos dels cors de la casa i els nens em coneixen. Molts joves abandonen la institució quan acaba la seva formació musical, i això hauria de canviar.

B.C. I el Cor de Cambra?
S.H.
Crec que hem d'impulsar un model nou. A partir de l'any que ve, iniciarem un projecte per centrar el cor en un repertori de música antiga catalana i espanyola per a concerts "a cappella" per tot Europa. La idea és convertir-lo en un cor especialitzat d'alt nivell que pugui col·laborar en projectes de directors com Mark Minkowski o Philippe Herreghewe.

B.C. Es manté la idea d'impulsar altres iniciatives socials i comunitàries, com ja es va començar a fer la temporada passada?
S.H.
Hem de involucrar més a la comunitat i crear projectes participatius. El Palau de la Música ha de ser la casa dels cors.

B.C. És possible somiar amb omplir el Palau de la Música de cantants, com vas prometre en el primer experiment d'assaig obert de l'any passat?
S.H.
A Berlin, ho vam fer. La primera sessió vam tenir 300 persones; la segona, 800. A l'any següent, érem 2000. Si la gent que ho prova gaudeix, es correrà la veu. I els beneficis de cantar per a les persones estan més que demostrats: cantar ens fa més saludables i més feliços. Si al món hi hagués més música, seria un lloc millor. Però, malauradament, els governs continuen considerant que la música és un luxe.

B.C. Per què escollir una obra contemporània com "Considering Matthew Sheppard" per obrir la temporada?
S.H.
En realitat, l'obra és molt amable. No només té música clàssica; també hi ha altres gèneres, com pop o blues. Alguns fragments semblen música de John Rutter. Però, a més, estic molt content que sigui música contemporània, perquè sempre s'acusa la música clàssica de ser cosa d'homes blancs morts, i hem de demostrar que això involucra a tothom, incloses dones i persones que ens són blanques, i que, per descomptat, és una cosa viva.

B.C. No és una elecció una mica arriscada?
S.H.
No existeixen fórmules màgiques per programar i es pot obtenir èxit amb música contemporània si el públic confia en el director. Simon Rattle ha inaugurat la temporada de la LSO amb quatre concerts de música contemporània i ha omplert en els quatre. Guanyem-nos la confiança del públic i podrem arriscar-nos en la programació.


Fotos cedides pel Palau de la Música Catalana. Crèdit: Ricardo Ríos.

Més, sobre...: entrevistes , cors
Últimes Notícies