Piano

Un embaràs explicat al piano: David Pradas presenta el projecte ‘Umbilical’

Dijous 30 Novembre 2017

El compositor i pianista lleidatà David Pradas presenta el seu sisè disc, ‘Umbilical’. Es tracta, com tots els seus treballs anteriors, de música composada per ell mateix a partir d’un concepte que li inspira. En aquest cas, aquest eix creatiu ha estat el naixement del seu propi fill. L’obra ja es pot trobar, tant a la botiga online de David Pradas com a Amazon o Spotify, així com a altres llocs menys habituals per a la comercialització de la música contemporània, com botigues de puericultura, on ‘Umbilical’ es ven amb un pack especial com a regal per a nadons.

Barcelona Clàssica: Com arrenca un projecte com ‘Umbilical’?
David Pradas:
Tot comença quan la meva parella es queda embarassada. Jo sóc pianista i, cada vegada més, compositor, i la idea inicial era fer una peça, però va anar evolucionant fins esdevenir un projecte de tres anys. Vaig veure que hi havia material per fer un disc. 

B.C. Quina estructura té l’obra?
D.P.
Alguns amics m’han dit que podria ser la banda sonora d’un embaràs i, realment, és així, perquè la música explica tot el procés. No m’agrada la música programàtica, però si busco que als meus treballs hi hagi un concepte que sigui un fil conductor. Aquí hi ha una primera part, composada per sis peces, que parla de l’embaràs. La peça sisena és justament el part i,a continuació, fins a la peça dotze, parla del que ve després, com la relació mare-nen. 

B.C. Musicalment, com s’explica un embaràs? 
D.P.
El piano és l’instrument principal. Vaig gravar el disc durant la realització d’un màster en composició al Centro Superior Katarina Gurska de Madrid, on vaig tenir l’oportunitat de gravar amb un piano espectacular. A més, com passa amb la meva música, hi ha molt joc de textures i sons. Jo volia un so orgànic, no de llibreries, així que intervé un sextet de corda i una tenora, que instrumentalment proporcionen una textura molt especial: li dona força i trempera. És un cant a la vida. I, d’altra banda, s’incorporen sons reals, com sons amniòtics o el cor d’un nonat, que és molt diferent al so del cor tal i com el coneixem. 
 
B.C. És ‘Umbilical’ una obra apta per a tothom, fins i tot aquells que no escolten massa música de nova creació? 
D.P.
És cert que la música contemporània pot provocar certa por. S’associa a l’atonalitat, per exemple. Però la meva música és totalment tonal. Quan miro el que fan altres companys, el que més s’assembla 
a la música que  jo faig és “new age”. 

B.C. Parlant de la teva carrera, com va començar tot? 
D.P.
La veritat és que, com a pianista, vaig començar un pèl tard. Jo vivia a un poble petit a la comarca de l’Urgell i en aquells temps hi havia pocs professors de piano. Vaig fer classes com a activitat extraescolars i un cop a l’any venia un tribunal de l’escola del Liceu al poble. Com que m’agradava, vaig continuar estudiant a l’escola de música de Cervera, on vaig acabar els estudis de piano clàssic i vaig fer també piano modern. I després van venir estudis a Manresa i altres centres. Ara tinc 43 anys, però continuo formant-me: l’any passat vaig estar fent el màster de composició a Madrid.
 
B.C. Actualment, et dediques per complet a la música? 
D.P.
Jo era enginyer i músic i treballava de totes dues coses. Però fa 10 anys vaig fer el pas de crear la meva pròpia productora, La gata roja. Ara em dedico totalment a la música. Gravo altres grups i, evidentment, també la meva pròpia música, encàrrecs per a publicitat, audiovisuals, etc. I també faig classes i treballo de pianista, tot i que cada vegada més m’ocupo de la composició.


 

Més, sobre...: piano , novetats discogràfiques
Últimes Notícies