Cant

Benjamin Appl: "El lied és la forma d'art més meravellosa"

Divendres 24 Novembre 2017

El Festival LIFE Victoria presenta a Barcelona al baríton Benjamin Appl, tota una sensació en el lied europeu i amb una sorprenent història personal: deixar una carrera en el món dels negocis per dedicar-se a la música i va abandonar la seva Alemanya natal per instal·lar-se a Londres, on se li van obrir les portes de la indústria musical cantant, justament, cançó alemanya. Amb un look de jove actor de Hollywood, Appl ha passat, en poc més d'un any, del programa de talents emergents del Wigmore Hall de Londres a ser aclamat com una de les grans promeses del gènere de la cançó per la crítica anglosaxona, incloent-hi el premi el Millor Artista Jove de 2016 de la revista Gramophone.

El cantant actua, acompanyat del pianista Sholto Kynoch, el dilluns 27 de novembre al Recinte Modernista de Sant Pau, amb un programa fonamentalment dedicat a compositors alemanys.

Barcelona Clàssica: Com van ser els teus inicis com a cantant?
Benjamin Appl:
Mai no em vaig imaginar que arribaria a ser cantant professional. Per descomptat que sempre em va agradar molt cantar i vaig cantar en cors des de molt petit, però l'estil de vida d'un cantant mai em va semblar atractiu. Els meus plans eren molt diferents: aconseguir una bona feina que m'agradés, situar-me bé i gaudir de la vida amb la família i els amics. Però en el més profund del meu interior hi havia un gran desig de passar més temps amb la música: cantar sempre em fa feliç. Com aquesta passió no disminuïa, vaig decidir que, mentre estudiava Administració d'Empreses a la universitat, faria algunes classes de cant amb un bon professor a l'escola de música de Munic, només per diversió i mentre pogués compaginar-ho amb la resta. I crec que això va ser el principi de la meva addicció. Tenim un refrany en alemany que diu: "Una vegada que has tastat la sang ..."

B.C. I com va ser el procés de deixar la teva carrera en el món de l'empresa per centrar-te només en la música?
B.A.
La veritat és que mai hi va haver un punt que suposés una decisió definitiva. Va succeir a poc a poc. Crec que, de vegades, és millor deixar que la vida passi dia a dia i veure on et porta, sense deixar que t'arrosegui massa lluny i et perdis. Mentre estudiava a la universitat, vaig veure que cada vegada tenia més i més concerts. El sentiment de passar més temps amb la música i d'estar a l'escenari realment m'omplia, i cada vegada em sentia més addicte a això. Ara crec que cantant és la millor professió del món!

B.C. Quin consideres que va ser el punt d'inflexió en la teva carrera?
B.A.
Probablement, quan em vaig traslladar a viure a Londres i vaig trobar a gent meravellosa de la indústria de la música que em van ajudar molt. Londres ofereix moltes oportunitats per conèixer a persones influents i interessants. En el meu cas, una d'elles va ser el gran pianista acompanyant Graham Johnson, una llegenda del món del lied, que es va convertir en un veritable mentor i amic. Al cap d'uns mesos, em van presentar a un dels millors managers de la indústria de la música clàssica, i ell va voler ajudar-me. Però, com deia abans, jo no vaig planejar res d'això i en aquell moment no ho vaig sentir com un punt d'inflexió. M'adono de la seva importància ara, en mirar enrere.
 
B.C. Ets alemany i has aconseguit un gran prestigi com a cantant de lied en alemany. No obstant això, has rebut un gran suport d'institucions angleses com el Wigmore Hall, la revista Gramophone o la BBC. Comparant la situació als dos països, quin ofereix més oportunitats als joves músics?
B.A.
He de dir que adoro Regne Unit, i Londres, especialment. Des del primer moment que vaig arribar, el 2010, em vaig sentir molt benvingut. És una gran ciutat, molt interessant i amb una increïble varietat i riquesa cultural. Des del meu punt de vista, hi ha moltes oportunitats perquè els joves músics aconsegueixin reconeixement i contactes, en part perquè moltes de les agències de representants d'artistes tenen les seves oficines a Londres. Però també és veritat que allà hi ha moltíssims músics amb un talent meravellós i la competència és molt alta i dura. Crec que cada músic ha de trobar el seu propi camí i esbrinar com estar en el lloc adequat en el moment precís. Cada cas és particular i és difícil definir un camí que funcioni per a tothom.
 
B.C. Per què el lied és tan important en el teu repertori?
B.A.
Perquè crec que el lied és la forma d'art més meravellosa! La combinació de poesia i música és absolutament única. Sempre es va considerar un gènere adequat per a espais petits i íntims, i això em genera la sensació d'estar més a prop de cadascuna de les persones del públic. Es pot crear alguna cosa molt autèntica sense necessitat de vestuari o maquillatge. Realment desitjo que el lied sigui sempre una part molt significativa de la meva vida artística. A més, sempre és un repte trobar noves formes de presentar-lo i desenvolupar diferents conceptes. Però, és clar, tenir cura de la varietat en termes d'estil i èpoques és també important.
 
B.C. En què futurs projectes estàs treballant ara?
B.A.
Els meus pròxims grans projectes giren al voltant de les àries de Bach. Amb un d'ells faré una gira al costat d'una orquestra barroca i, amb l'altre, interpretaré cançons amb orquestra. L'ideal per a mi és mantenir un bon equilibri entre cançons, oratoris i òpera, i en això treballo.

B.C. És una opció no massa freqüent per cantant jove apostar pel lied més que per l'òpera, tot i que també és un camí molt valent...
B.A. Sí, n'estic convençut, però sempre és més fàcil expandir horitzons que fer el contrari. Acostumo a explicar-lo amb la pintura. Cantar lied és com utilitzar un petit pinzell d'aquarel·les: tot és refinat i tendre. Per cantar òpera, cal pensar en gran, en traços més llargs, com quan un pintor fa servir una gran brotxa en un quadre a l'oli. Però també tinc ganes de començar a pintar a l'oli!
 
B.C. Creus que és possible atraure públic jove als concerts de lied?
B.A.
Crec que hi ha un potencial enorme! Molt sovint la gent, en pensar en recitals de lied, creuen que és una cosa molt passada de moda. Però el contingut de les cançons segueix sent totalment rellevant avui dia. Els escriptors i els poetes van escriure sobre el sentiment de pèrdua, l'amor, la soledat i la incomprensió dels altres, situacions que tots coneixem molt bé. Potser les paraules han canviat, però l'essència és la mateixa. Crec que aquí hi ha una de les claus: connectar amb el públic de nou de manera més personal, a través dels seus sentiments. Pel que veig, el Festival LIFE Victòria està fent un grandíssim treball a Barcelona. Victoria de los Ángeles va ser una cantant meravellosa, així que homenatjar-i mantenir-la viva mitjançant concerts, masterclasses i projectes especials és exactament el que cal fer.



 

Fotos: Lars Borges (Sony) / Minigas Zugik (Wigmore Hall)

Més, sobre...: entrevistes , lied
Últimes Notícies