I Puritani
Piano

Bernat Català: “És una necessitat disposar de bons pianos per a estudiar”

Dimarts 12 Desembre 2017

Amb només 24 anys, Bernat Català està considerat com una de les joves promeses del piano català amb més projecció de futur. Format entre Barcelona, Londres i Ginebra, actua el dia 14 a La Pedrera en el marc del projecte “Apadrina un piano”, pel qual l’ESMUC presenta als seus millors talents al públic i recapta suports per finançar nous instruments pel centre.

Barcelona Clàssica: Com vas començar amb la música?
Bernat Català:
Amb tres anys la meva mare em va apuntar a una coral. Després ja vaig començar a l’escola de música de Molins de Rei.

B.C. Tres anys! Un rècord de precocitat!
Bernat C.
Jo no me’n recordo molt bé, però sembla que era un nen que sempre estava cantant. I a la coral hi havia una professora que em va recomanar classes de música i llavors ja va ser quan vaig començar a estudiar piano.

B.C. Quan arrenca la teva carrera de forma més professional?
Bernat C.
Amb 15 anys vaig començar el grau mig al Conservatori del Bruc amb la professora Maria Jesús Crespo i amb ella va ser quan vaig decidir estudiar piano de debò. Vaig veure que el piano era una part molt important de la meva vida.

B.C. Quins han estat els professors més importants a la teva formació?
Bernat C.
Maria Jesús em va ensenyar a tocar el piano. Em va construir els músculs de la mà. L’altra gran influència ha estat Peter Biehell, un dels meus professors a la Guildhall School de Londres. Amb ell vaig aprendre una perspectiva molt més interpretativa. Però hi ha hagut molts altres professors amb els quals he après moltíssim, tant al Conservatori del Bruc, on recordo molt bons professors, com Carles Guinovart, com a l’ESMUC.

B.C. Has estudiat a Londres i ara mateix estàs a Ginebra. Què t’ha aportat l’experiència internacional?
Bernat C.
El que em vaig trobar a Anglaterra, i també ara a Suïssa, és que fan molt per curtir-te com a pianista. Toques molt i et donen moltes oportunitats per a que ho facis.

B.C. Amb quin tipus de repertori et sents més identificat?
Bernat C.
M’agrada tota la música, però amb el que em sento més còmode, per configuració de la mà i pel que he estudiat, és la música romàntica de la segona meitat del segle XIX: Liszt, música espanyola, Albèniz, etc. I també m’agrada molt la música contemporània: trobo que em permet ser molt creatiu. I, en contrast, m’agrada també la música barroca: Bach, Scarlatti, etc. Amb l’única època amb la qual no em sento tan identificat és el període clàssic.

B.C. Ara tens 24 anys. Com et veus d’aquí a 10 anys?
Bernat C
. Si m’haguessis fet aquesta pregunta fa 10 anys, mai t’hagués dit que m’imaginava allà on estic ara. Però ara em veig seguint tocant i composant, perquè m’agrada molt l’activitat creativa. He fer algunes bandes sonores per a videojocs i documentals, i fins i tot algunes cançons pop per a grups com a Sommeliers. I també m’interessa la pedagogia i em veig fent classes a algun conservatori.

B.C. Què suposa per a tu la participació al projecte “Apadrina un piano”?
Bernat C
. Des de l’ESMUC em vam proposar aquest concert i vaig dir que si per ajudar-los, ja que he estat alumne i és una necessitat estudiar amb bons pianos. I, des del punt de vista personal, és una oportunitat fer un concert a un lloc tan emblemàtic com La Pedrera.

B.C. Quin repertori has triat?
Bernat C.
Oferiré una selecció de música espanyola i francesa, amb obres d’Albéniz, Montsalvatge, Falla, Debussy i Messiaen.

Més, sobre...: entrevistes , esmuc , piano
Últimes Notícies