I Puritani
opera

Un Viñas atípic: més espanyols que coreans, més tenors que barítons i més Wagner que Verdi

Dissabte 20 Gener 2018

La 55a edició del Concurs de Cant Francesc Viñas - un del més reconeguts del món- ja té palmarès de guanyadors. La prova final celebrada al Gran Teatre del Liceu va resultar definitiva perquè el tenor italo-anglès Freddie de Tommaso s'alcés amb el primer premi, per davant dels dos cantants favorits del públic: la soprano sevillana Leonor Bonilla i el tenor coreà Sehoon Moon .

El Concurs Viñas 2018 es recordarà per presentar una final absolutament diferent de la dels anys anteriors. Si en les edicions més recents vèiem una autèntica batalla entre finalistes coreans i russos, aquesta vegada la majoria de cantants han tingut origen mediterrani i llatí, amb tres participants de nacionalitat espanyola (la catalana Serena Sáenz, la madrilenya Inés Ballesteros i la mateixa Leonor Bonilla); dos italians (serien tres, si incloem al guanyador De Tommaso per la seva ascendència paterna); 2 llatinoamericans i una francesa. En canvi, la tradicionalment aclaparadora representació coreana es quedava en només dos noms (el contratenor Jungkown Jang i el contratenor Sehoon Moon), mentre l'escola russa, amb un únic finalista (el baix Pavel Chervinsky), se'n va anar sense res en el repartiment de premis.

El Viñas 2018 també ha marcat un interessant canvi en el tipus de veus seleccionades per a la final. Mentre en altres edicions la majoria de cantants masculins eren barítons o baixos, en aquesta ocasió hi ha hagut fins a cinc finalistes tenors, tots ells de característiques absolutament diferents, des de la bona presència escènica del neozelandès Jonathan Abernethy fins a la voluntat demostrada pel mexicà Galeano Sales en l'ària de la fille du regiment Ah, mes amis, potser homenatjant el seu paisà Javier Camarena, guanyador del concurs Viñas en 2005. I, per rematar la raresa d'aquesta edició del Viñas, es van colar a la final dos contratenors: el veneçolà Rodrigo Sosa dal Pozzo i el coreà Jungkwon Jang.

La casualitat va voler que els tres millors cantants masculins actuessin de manera consecutiva al tram final de la prova. Va obrir la sèrie el mateix Jungkwon Jang, que va deixar bocabadat el públic interpretant a Schubert i a Händel. Va seguir el tenor Sehoon Moon, que ja va ser finalista en l'edició 2017 del Viñas, en la qual va aconseguir una beca per a joves cantants. Moon va demostrar que ha aprofitat molt bé aquest any d'estudis i va exhibir una veu preciosa i una acceptable capacitat expressiva -un talent difícil de trobar entre els coreans-. Els espectadors van respondre amb una impressionant ovació i votant-li massivament com el favorit de la final.

No obstant això, va ser l'últim participant, Freddie de Tommaso, qui va saber convèncer el jurat amb un desplegament de potència i projecció de la veu amb àries de Gounod i Verdi. De Tommaso és un jove talent de la Royal Academy of Music de Londres i ja ha debutat a la Royal Opera House, cantant Wagner i Puccini. La seva visita a Barcelona li ha valgut endur-se el primer premi del Viñas, el premi al millor tenor finalista i el premi a la millor interpretació de Verdi.

En l'àmbit femení, no vam veure la interessant varietat que sí van presentar les veus masculines, atès que gairebé totes les finalistes eren sopranos lleugeres, amb característiques molt semblants. Aquí la batalla la van presentar Serena Sáenz i Leonor Bonilla, que van seleccionar la mateixa peça (Me llaman la primorosa, de la sarsuela El barbero de Sevilla) per disputar el premi de sarsuela. Es va imposar l'experiència de Bonilla, que ja ha debutat en teatres importants d'Espanya i Itàlia, inclòs el Liceu; però la joventut de Serena Sáenz va causar una gratíssima impressió i el jurat la va recompensar amb quatre premis, entre els quals destaquen el de millor intèrpret de Mozart.

Caldrà veure si aquestes noves tendències en el concurs tenen continuïtat en les edicions futures. És un bon símptoma que en una convocatòria internacional del nivell del Viñas creixi el nombre de finalistes locals. A més, el concurs pot ser, com ja saben Sara Blanch i Carles Pachón, guanyadors en edicions anteriors, una gran plataforma de llançament per a joves valors. I, per al públic, també és molt estimulant la possibilitat de descobrir i comparar tipus de veus molt diferents, des de cantants spinto com el guanyador De Tommaso fins contratenors fets per a l'òpera barroca, com Jungkwon Jang.

Va faltar poder donar el premi al millor intèrpret de Wagner, un guardó que l'organització tampoc ha atorgat aquest any, tot i que (cosa inaudita!) el compositor alemany ha aparegut més vegades en el repertori dels finalistes que el tradicional favorit: Verdi . El Liceu va aplaudir amb ganes a tots els participants que es van atrevir a fer-ho, però cap d'ells va obtenir premi i, per tant, no actuaran al concert final amb l'Orquestra del Gran Teatre diumenge 21, on sí que estaran la resta de guanyadors.


Fotos d' A. Bofill cedidas pel Gran Teatre del Liceu. 

Més, sobre...: concursos
Últimes Notícies