opera

Un Rossini de disseny tanca la temporada d'òpera a Sarrià

Dimarts 15 Maig 2018

Els Amics de l’Òpera de Sarrià, a través de la temporada d’òpera de cambra a Barcelona, presenten al Teatre de Sarrià la darrera òpera d’enguany, L’inganno felice, de Rossini. Ho fan amb la col·laboració del centre ELISAVA i l’Ajuntament de Sitges, que s’incorpora a la temporada dels Amics.

La temporada d’òpera de cambra de Barcelona, impulsada pels Amics de l’Òpera de Sarrià, clou el cicle amb L’inganno felice, de Giaochino Rossini, una òpera bufa en format breu que es combina també amb el drama. Es representarà el proper dissabte 19 de maig a les vuit del vespre i diumenge 20 a les sis de la tarda al Teatre de Sarrià i, gràcies a la col·laboració amb l’Ajuntament de Sitges, l’estrena tindrà lloc divendres 18 a les vuit del vespre al Teatre Prado de Sitges. 

La posada en escena és possible gràcies al conveni que s’ha signat amb ELISAVA, Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona. Deu alumnes de segon i tercer curs del Grau de Disseny de l’Escola, tutoritzats pel professor d’ELISAVA i reconegut escenògraf Carles Berga, han participat en un workshop específic en què han dissenyat i creat l’escenografia de l’òpera, que ens acosta a una mina de la II Guerra Mundial i està treballada a partir de materials reals com cordes i fustes per aportar més realisme a l’escena, amb l’objectiu d’arribar més directament al públic. 

La signatura d’aquest conveni permet als alumnes d’ELISAVA participar directament en la creació d’una escenografia i, per altra banda, els Amics de l’Òpera de Sarrià promocionen el talent i la creativitat, no només en l’àmbit vocal i performatiu, sinó en el terreny de les arts plàstiques.

L’inganno felice és una òpera en un acte de Gioachino Rossini amb llibret de Giuseppe Maria Foppa. Tot i que l’autor l’anomenava "farsa", l’estudiós Richard Osborne matisa: “És una òpera semiseria que té estatus de melodrama romàntic amb elements del gènere bufo”. Es va estrenar al Teatro San Moisè de Venècia el 8 de gener de 1812 i va resultar un èxit rotund.
L’òpera ocorre “en un passat llunyà”, en un poble miner de la costa d’Itàlia. Si ens situem abans de començar l’acció, descobrim que el malvat Ormondo està enamorat d’Isabella, qui està feliçment casada amb el duc Bertrando. Quan aquesta rebutja Ormondo, aquest difon rumors viciosos sobre la reputació de la noia i suborna Batone per llançar-la a la deriva en un vaixell a la mar. No obstant això, és rescatada per un miner local, Tarabotto, qui després la disfressa com la seva neboda, Nisa.

L'òpera comença deu anys després del seu rescat. El duc Bertrando ha de visitar les mines, i Isabella, que encara està enamorada del seu marit, finalment revela la seva veritable identitat a Tarabotto, que es compromet a ajudar-la. El duc, que arriba amb Ormondo i Batone, també professa, encara, amor per la seva desapareguda dona, però creu els rumors segons els quals ella li havia estat infidel. Batone s'adona que Nisa és, en realitat, Isabel i ordeix un pla amb Ormondo per segrestar-la aquella nit, però Tarabotto se n’assabenta. Abans de poder segrestar Isabella, els dos vils personatges es desemmascaren i es revela la veritable història de "Nisa", quan la noia mostra a tothom la roba de duquessa i un retrat del duc que ha guardat durant tot aquest temps. Finalment, Bertrando i Isabella tornen a estar junts.

Els cantants que encarnaran els personatges són la soprano Serena Sáenz (Isabella), els tenors Jorge Juan Morata i César Cortés (Bertrando), i els barítons Guillem Batllori (Ormondo), Roberto Maietta (Trabotto) i Jorge Abarza (Batone), acompanyats de l’Orquestra Barcelona Concertante, dirigida per l’ànima dels Amics de l’Òpera de Sarrià, Assunto Nese. La direcció artística i vocal va a càrrec del tenor Raúl Giménez i la direcció d’escena, d’Anna Ponces. Els deu alumnes d’ELISAVA han creat l’escenografia i el vestuari és obra de Núria Cardoner, així com Ramon Pasqual s’encarrega de la il·luminació i la part tècnica, amb subtítols de Miquel Castanyer i Viviana Salisi com a pianista repertorista.

Fotos: A. Bofill. Cedides pels Amics de l'Òpera de Sarrià

Últimes Notícies