Concerts

Ton Koopman: "Hem d'intentar interpretar la música de la manera més honesta possible"

Dissabte 21 Juliol 2018

Aquest cap de setmana Barcelona torna a acollir el festival Bachcelona, un esdeveniment que durant quasi bé una setmana omplirà la ciutat de música antiga, artistes d’arreu del món i especialistes sobre el Barroc. En una trobada amb Ton Koopman, gran especialista en la figura de J.S. Bach, hem pogut parlar sobre els seus projectes, el festival que l’acull i la figura del compositor que li dóna nom.

Mar Medinyà: Benvingut a Barcelona de nou. Com se sent al tornar a la ciutat en motiu del festival Bachcelona?
 
Ton Koopman: Gràcies, el festival és fantàstic, trobo molt interessant que cada any intenti atraure noves audiències. La meva experiència en aquest tercer any en què sóc aquí, és que els concerts tenen un auditori d’allò més variat. I el geni que ha descobert el nom de Bachcelona! És fantàstic!
 
MM: Enguany tindrem l’ocasió de veure’l dues vegades, la primera com a conferenciant i la segona com a director i intèrpret. Aquest primer esdeveniment ens oferirà un punt de vista més musicològic de la figura de Bach, oi?
 
TK: Sí, sempre m’agrada saber què faig. Encara exerceixo de profesor a la universitat, hi ensenyo musicologia i treballo amb estudiants de doctorat que estudien música barroca com a intèrprets i musicòlegs, i de vegades necessiten anar encara més enrere en el temps, fins l’època renaixentista o la medieval. Els estudiants sempre en saben més sobre els seus propis temes que jo, però sempre intento aprendre més del que sé per a poder ser un bon mentor.  
M’agrada saber tot el que es coneix sobre un compositor a l’hora de dirigir o interpretar les seves obres, saber com s’interpretava la música en el seu temps. Wanda Landowska, una clavicenista famosa de principis del segle passat va dir, parlant sobre un pianista que tocava Bach, “ells toquen el seu Bach, jo toco Bach”. Segons ella, el fet de tocar el clavecí ja era suficientment fidel a la història. Hem de ser extremadament cautelosos amb la manera en què parlem dels compositors, hem d’intentar entendre tot l’espectre que els envolta. La meva actitud és la de ser un bon estudiant i intentar interpretar la música dels compositors de la manera més honesta possible; segons el meu parer, la millor manera de combinar la musicologia i la interpretació és aquesta, i sobretot, quan es fa un concert no s’ha de fer cap conferència universitària.
Així doncs, quan parlo sobre Bach, m’agrada parlar de les diferents maneres d’interpretar-lo, de les troballes històriques i musicològiques, i sobretot com pensar en la manera en què ell tocava, les diferències que segurament hi havia entre la seva interpretació i la dels seus alumnes. La música sempre està viva però hem de saber trobar la honestedat en la història i en la interpretació.
 
MM: El concert dirigit al públic familiar és un projecte realment interessant. Com vau arribar a la idea original?
 
TK: Doncs hi vaig arribar gràcies a la meva filla Marieke. Ella va estudiar primer pedagogia i després teatre (amb tot el que això comporta); durant unes vacances va sorgir la idea de crear un projecte que servís per a dur la música clàssica a la infància i a un públic més jove. La nostra societat actual té un problema greu, i és que el públic es va fent gran i no es renova; hem perdut una generació que no ha tingut cap contacte amb la música clàssica. I nosaltres volíem recuperar-la.
Aleshores vam idear un projecte en què ella i un ballarí farien d’estàtues dins d’una església. La idea era que ella es movia cada vegada que jo tocava l’orgue, i mentrestant tant ella com el ballarí anaven creant una història sense paraules. Va ser molt bonic i molt enriquidor, i arrel d’aquest projecte en va néixer la Matthäus Passion per a nens, de caràcter un pèl més seriós. Després d’aquests dos projectes tant enriquidors en va sorgir el Don Quixot per a públic familiar, que és el que duem al Bachcelona.
El Don Quixot comptarà amb set músics locals especialitzats en barroc, jo mateix com a director, la meva filla Marieke i en Jonas, un ballarí. La història tracta com en Jonas és un personatge que vol convertir-se en cavaller però no sap com, aleshores decideix anar a buscar un llibre - el Don Quixot – per a aprendre a fer-ho. És realment un espectacle molt bonic, el cor infantil s’hi involucra molt i aleshores és fàcil que el públic infantil també ho faci. L’any passat vam estrenar-lo a França i va ser un gran èxit!
Per a mi és molt important idear projectes per a crear nous públics, penso que especialment la música barroca no és gens difícil d’escoltar: té ritme, melodies fàcils i, en casos com aquest en què hi ha un cor infantil, el projecte té molt ganxo per als més joves.
 
MM: Creus que Bach és una figura especialment seriosa dins del paisatge musical?
 
TK: Si, molta gent té por de Bach, la gent creu que la seva música és massa intel.lectual, però si t’hi acostes veuràs que la seva música té un equilibri molt bonic entre la ment i el cor; si hi contactes, sabràs que pots arribar a plorar amb la seva música. Per a mi, ell és el millor, és un geni veritable.
 
MM: Penses que la ciutat de Barcelona és més o menys apropiada que altres ciutats europees a l’hora d’unir la música clàssica amb un públic més familiar?
 
TK: A Holanda és molt fàcil contactar amb escoles, muntar projectes amb els cors infantils i fer servir les instal.lacions públiques. En el cas de Barcelona ha estat certament més complicat, però no per això menys interessant!
Arreu del món trobem que hi ha una necessitat imperiosa de crear noves audiències, al Japó, on he estat recentment, a la Xina, però també a Europa. Sempre que la meva agenda m’ho permet, intento ajudar a muntar projectes que es dediquin a crear nous públics, projectes en què els infants són els que realment volen anar a escoltar música i hi duen els seus pares.
Estic segur que em tornareu a veure a la ciutat ben aviat, sigui dins del marc del Bachcelona o no, tot i que mai havia estat a Barcelona amb aquesta calor!
 
MM: Doncs moltes gràcies per rebre’ns i parlar una estona amb nosaltres. Esperem veure’t aviat.
 
TK: Igualment i moltes gràcies!











Fotos: tonkoopman.nl 

Últimes Notícies