Aquest passat 20 de juliol vam tenir l’ocasió d’escoltar la Coral Sant Jordi en el marc inigualable del Jardí dels Tarongers de la Casa Bartomeu. La Coral, dirigida per Oriol Castanyer, va presentar un programa titulat “Cançons d’ahir, cançons d’avui”, amb un repertori majoritàriament català.
El cicle d’estiu organitzat pel Consell de la Música que duu la música als jardins de la ciutat presentà el passat 20 de juliol un concert d’allò més adient per al marc meravellós del Jardí dels Tarongers.
Un cop tothom fou assegut es presentà el concert de la
Coral Sant Jordi, un concert que ha format part del cicle que, entre d'altres, duu la música a la Casa Bartomeu, un edifici històric al capdamunt del barri de Pedralbes de Barcelona, en un espai íntim i al mateix temps ben solemne.
Cal dir que l'espai, ben recollit i al mateix temps prou airejat, feia gala per si sol; les vistes que hom veu des de les balconades del Jardí dels Tarongers, que vessa cap a la ciutat que li queda als peus, amb la muntanya de Montjuïc i el mar que li apareix pels costats és de ben segur una postal per a emmarcar.
La
Coral Sant Jordi aparegué sobre l’escenari vestida de gala i es presentà amb una peça que referencia directament el nom de l'agrupació: la
Invocació a Sant Jordi de G.F. Händel. La peça, que de ben segur és més que coneguda i digerida pels cantaires, ressonà per tot l'espai, tot i trobar-nos a l'aire lliure. El concert, doncs, començà amb un so sòlid que, contra tot pronòstic, omplí de molt bona manera l’espai teatral del jardí.
El fet de començar el concert amb una obra coneguda i potent, de ben segur permeté als cantaires d'escalfar la veu, col.locar-se bé a l'escenari i veure com sonava l'espai amb les cadires plenes, tot i trobar-se a
plein air. Una tècnica que certament deu funcionar prou bé.
El programa, conformat per peces que partien d’obres literàries d’autors catalans i havien estat musicades per compositors també locals, lamentablement no incloïa cap nom femení, tot i comptar amb nombroses obres, tant literàries com musicals.
No obstant això, el marc bucòlic del Jardí dels Tarongers semblà casar a la perfecció amb la tria de les peces del programa que comptava amb sardanes, alguna havanera i sobretot amb cançons de temàtiques pastorals. El programa a voltes semblava ser massa ambiciós pels cantaires, sobretot pels ritmes d'alguna de les sardanes i per les harmonies prou complicades d'algunes de les peces més contemporànies del repertori.
La direcció a càrrec d’
Oriol Castanyer féu una fantàstica feina amb les dinàmiques, d’una gran bellesa, així com també amb el treball harmònic entre les diferents veus. Quedà pal.lesa la connexió entre els cantaires, així com també el lligam amb el seu director; i es féu notar la llarga trajectòria de l'agrupació coral, amb l'ampli repertori que presentaren i l'ambició d'aquest.
Un cop acabat el concert, el públic gaudí d'una copeta de cava que, després d'una vetllada envoltats de música i tarongers, acabà de col.locar la cirereta damunt del pastís.
Fotos: Casa Bartomeu, Coral Sant Jordi
