Aquest mes de juliol, els programadors de Barcelona han apostat clarament per Johann Sebastian Bach, però no és estrany, tenint en compte que la ciutat acull novament el festival Bachcelona, que ha tingut lloc entre el 19 i el 24 d’aquest mes. En segona posició trobem Gaetano Donizetti, l’autor de La favorite, que hem pogut veure al Liceu, seguit de Camille Saint-Saëns, programat al Palau, com Georges Bizet i, en cinquè lloc trobem Aloisius L. Minkus i els seus ballets. Una barreja bastant explosiva que ha donat vida a una ciutat ofegada per la calor estiuenca i el tour-de-force final abans d’agafar vacances!
Els 5 compositors més programats el mes de juliol |
1. Johann Sebastian Bach |
 El dia 3 juliol, Anton Serra va tocar una obra de Bach per a flauta a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi. Era el preludi del mes del mestre de Leipzig que, un any més, rep homenatge per part del Festival Bachcelona, que forma part cicle Bach Zum Mitsingen i que ha tingut lloc al Palau de la Música, la Filmoteca de Catalunya, el Recinte Modernista de Sant Pau, el Palau Güell, La Pedrera o la Casa Vicens, amb intèrprets com el Cor de Cambra BZM o el BZM Ensemble, Ton Koopman (veure entrevista de Mar Medinyà), l’Ensemble Baroque de Toulouse, Clara Povreau o Philippe Turiot.Bach, nascut a Turíngia el 1685 i mort a Leipzig el 1750, forma part de la família musical més fecunda de la història, amb un total de 120 compositors i intèrprets, els més coneguts de la qual són el seu oncle Johann Christoph i el seu fill Johann Christian, ambdós amb una obra considerable. Entre tots van fer que el Sacre Imperi Romanogermànic s’erigís com el país més musical d’Europa –a diferència del que passava amb la pintura, que era predominant a Itàlia, donat que les terres de Bach eren protestants i per tant iconoclastes i Itàlia és el centre del catolicisme. En qualsevol cas, amb J. S. Bach arribem al cim de la música barroca, amb la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, però també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i per la seva incomparable extensió. Bach és font d'inspiració per a compositors posteriors, des de Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven, passant per Johannes Brahms i Arnold Schönberg, fins als nostres temps. Les seves obres estan entre les més destacades de la música culta, com les més de dues-centes cantates d'església i unes vint de profanes, els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temprat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L'art de la fuga, l'Ofrena musical, les Variacions Goldberg i l'Oratori de Nadal, a més de nombroses obres vocals, orquestrals, obres per a orgue, clavecí i altres instruments. |
2. Gaetano Donizetti
|
|
|
3. Camille Saint-Saëns |
 En el marc de l’espectacle “Ópera y flamenco” que té lloc al Palau de la Música Catalana i a altres indrets com l’Església del Pi, Camille Saint-Saëns s’ha fet un lloc en l’escena musical barcelonina. Va ser un dels infants prodigi més dotats de tots els temps, posseïa una entonació perfecta i va iniciar les lliçons amb la seva tia als dos anys, i quasi immediatament va començar a compondre. La seva primera composició, una breu peça per a piano datada de 1839, es conserva a la Biblioteca nacional de França. La precocitat de Saint-Saëns no es limitava a la música; a l'edat de tres anys ja sabia llegir i escriure i als set dominava el llatí.Hom considera Saint-Saëns com un compositor de música elegant i tècnicament sense defectes, però poc inspirada. Un crític digué d'ell que “vol ésser Bach, però no passa d'Offenbach”. Les seues obres han estat qualificades com a lògiques i acurades, professionals i mai no excessives. L'obra pianística, tot i no ser profunda ni emocional com la d'alguns dels seus contemporanis, constitueix el continu estilístic entre Liszt i Ravel. També ha estat qualificat com “el més alemany dels compositors francesos”, potser a causa de la seua fantàstica habilitat en l'elaboració temàtica. Durant els seus 86 anys de vida, Saint-Saëns va escriure centenars d'obres. L'òpera Samson et Dalila, el poema simfònic Dansa Macabra, el Carnaval dels Animals, el Concert per a piano i orquestra núm. 2 (predilecte de Liszt i d'Arthur Rubinstein) i la Simfonia núm. 3, “avec orgue” (“amb orgue”), són les seues obres més famoses. |
4. Georges Bizet |
 En el mateix context de l’”Ópera y flamenco”, Bizet és un compositor molt programat, però cal destacar també les representacions de Carmen Palau de la Música Catalana. Alexandre-César-Léopold Bizet, conegut amb el nom de Georges (París, 1838-Bougival, 1875), va ser un compositor francès, principalment d’òperes. Les seves primeres composicions, bàsicament cançons i peces per a teclat escrites a manera d'exercicis, donen els primers indicis del seu poder emergent i les seves dots de melodista.Després de la seva primera Simfonia en do major, la producció purament orquestral de Bizet va ser escassa i les seves obres per a piano no han entrat en el repertori del concertista de piano i són en general molt difícils de ser interpretades per principiants. Una excepció és el Jeux d'enfants, escrit a quatre mans. La primerenca òpera en un acte Li Docteur Miracle ofereix els primers signes clars del seu compromís amb aquest gènere, amb la seva música espurnejant i molts tocs feliços de paròdia, orquestració i caracterització còmica. Fins Carmen, però, Bizet no va ser essencialment un innovador en el teatre musical. La majoria de les seves òperes estan escrites seguint la tradició operística italiana i francesa establerta per compositors com Donizetti, Rossini, Berlioz, Gounod i Thomas. Carmen crida l'atenció per la reeixida evocació de Bizet de l'Andalusia espanyola i l'extraordinària vitalitat rítmica i melòdica de la música i la seva habilitat per obtenir el màxim efecte dramàtic amb els mínims mitjans possibles. Aquesta obra representa el desenvolupament final de Bizet com un mestre del drama musical i la culminació del gènere de l'opéra-comique. |
5. Aloisius Ludwig Minkus |
 I, finalment, cal destacar la figura de Minkus (Viena, 1826-1917), que ha estat programat pel Ballet de Monterrey al Teatre Tívoli. Aquest compositor jueu austríac destaca per la seva tasca en el desenvolupament de la literatura per a ballet, a banda de ser un virtuós del violí i un gran mestre. De fet, va estar servint el Ballet Imperial de Sant Petersburg i al llarg de la seva carrera va escriure per Arthur Saint-Léon i Marius Petipa. De la seva producció cal destacar La source (amb Léo Delibes com a coautor), Don Quixote, La Bayarère, Paquita i va escriure una gran quantitat de material de suport per a ballets ja existents. Avui dia, la música de Minkus és la més interpretada en el món del ballet i és una part integral del repertori del tradicional ballet clàssic. |
El Gran Teatre del Liceu ha presentat la versió original en francès de la famosa obra de Donizetti La favorite, una òpera ambientada a la Castella del segle XIV on el rei Alfons XI, la seva amant Elionor i l’estimat d’aquesta, Fernando, constitueixen un triangle amorós que acabarà en tragèdia.
