Concerts

Alma Deutscher, l'adolescent prodigiosa

Dimarts 21 Agost 2018

Quan escrius “Alma Deutscher” a Google es despleguen notícies, enllaços, pàgines web i qualsevol altra cosa imaginable que parlen d’aquesta noia prodigi, nascuda el 2005, que sembla ser la revelació musical de la nostra era post-moderna.

Alma Deutscher, compositora, violinista i pianista, és una noia nascuda l’any 2005 a Anglaterra i és el que es podria anomenar una “música total” una versió contemporània d’aquells artistes barrocs i clàssics que tocaven tota mena d’instruments.

Amb un ràpid cop d’ull al món cibernètic Alma Deutscher apareix com la noia prodigi de l’era moderna; quan tenia 2 anys d’edat va començar a tocar el piano, i un any més tard començà a experimentar amb el violí (se suposa que un violí ¼!). Ben aviat, quan tan sols comptava els sis anys d’edat, Alma acabà d’escriure la seva primera sonata per a violí i un any més tard, acabà una òpera curta anomenada The Sweeper of Dreams basada en una història de Neil Gaiman.

Com si això no fos suficient per a ser aclamada una nena prodigi, Alma continuà aprofundint en la seva particular manera d’aprendre i viure al món i amb 12 anys ja comptava amb nombroses publicacions de música de cambra, un concert per a violí i orquestra, un concert per a piano i orquestra, i fins i tot la publicació d’una òpera anomenada Cinderella, estrenada a Viena l’any 2016 i rebuda amb gran sorpresa per la premsa i la crítica internacional.

Tenint en compte que la composició d’un concert per a instrument solista i orquestra exigeix el coneixement absolut sobre l’instrument solista però també sobre l’escriptura per a orquestra i tot allò que comporta; és del tot increïble que una persona tant jove, que no ha tingut el temps físic d’estudiar tot allò relacionat amb l’ofici de la composició musical, hagi pogut escriure una òpera sencera i, a més, hagi estat capaç de construir una història divertida i plena d’humor, ententent les necessitats dels diferents timbres vocals, la prosòdia del llenguatge, en aquest cas l’alemany, els diferents timbres orquestrals i tot allò relacionat amb l’espectacle visual.
 
L’òpera Cinderella situa la història de la ventafocs en una companyia operística dirigida per la seva madrastra que, com sempre, és ben malvada. La ventafocs de la història és una compositora que, com en totes les històries de la nostra tradició, es troba amb un príncep, en aquest cas, un poeta que en comptes d’anar al darrere d’una sabata de cristall, busca la melodia perduda per a la seva poesia.

És aquesta òpera la que ha obert les portes dels escenaris operístics a la jove compositora, que ja havia passat per nombroses sales de concerts en funció de solista, tant amb el violí com amb el piano. Cinderella fou estrenada al Casino Baumgarten de Viena el desembre de 2016 i arran de l'èxit que va aixecar va rebre grans elogis de personatges com ara Simon Rattle, que va dir en una entrevista: "Alma és una força de la natura. Mai m'he trobat amb una persona tant jove que compti amb un ventall tant ampli de capacitats i talent. Té un sentit del fraseig que hi ha gent que la supera tres i quatre cops en edat que ja voldria tenir. Hi ha un sentit del que l'harmonia fa i significa que és innat en ella. No és quelcom que pugui aprendre's. Mai he vist res d'igual".
 
Aquells que l'han vist en directe parlen de la seva presència escènica com quelcom innat i totalment natural en ella, amb un gran sentit de l'humor (tocat del cinisme típicament anglès) i amb una seguretat sorprenent per la joventut de l'artista.

En paraules de la pròpia Alma: "Mai em poso nerviosa abans de tocar, sóc molt feliç quan penso que la gent vé a escoltar i disfrutar la meva música. Quan toco, tinc el control sobre mi mateixa, sé el què faig per tant no entenc perquè hauria d'estar nerviosa". 

No cal dir que Alma ha rebut grans ovacions tant de la premsa internacional com dels grans mestres de la música clàssica, i és ben fàcil caure en la comparació.

És per això que sovint ha estat comparada amb els nens prodigi de la història, sobretot amb Wolfgang Amadeus Mozart, oblidant que la seva germana gran era també una nena prodigi.

Alma Deutscher, però, no vol ésser comparada amb cap vella glòria, ella ha manifestat la seva intenció de crear-se un nom propi, de ser ella mateixa i no pas la reencarnació d’un músic de fa 300 anys. Segons ella mateixa: "M'agrada moltíssim Mozart, és probablement el meu compositor preferit, però de veritat que no m'agrada gens quan la gent em diu "Little Miss Mozart" perquè no m'agrada que em diguin "petita". Ja sóc gran, però a més, si escrivís igual que Mozart seria ben avorrit". 




Fotos: Alma Deutscher.

Més, sobre...: prodigi , notícies
Últimes Notícies