Concerts

El Liceu s’impregna de dansa

Dilluns 3 Setembre 2018

Giselle, Paquita, Don Quixot, La mort del cigne... Són alguns dels títols que han omplert l’escenari del Gran Teatre del Liceu aquest cap de setmana. Sí, aquest 1 i 2 de setembre el també conegut internacionalment com a Barcelona Opera House ha trepidat, ens ha fet activar els músculs del cos i ens ha portat una mostra d’allò que el cos humà impregnat d’art pot arribar a fer; s’ha inundat de dansa amb la gala de la 10a edició d’IBSTAGE. Una gala que ha exposat un popurri de dansa clàssica i contemporània, que ha pal·liat el cuquet dels amants d’aquest art.

IBStage és un programa internacional de dansa clàssica i contemporània, on estudiants d’arreu del món d’entre 14 i 22 anys i amb aspiracions professionals venen a la Ciutat Comtal per rebre classes durant tres setmanes per, així, perfeccionar la tècnica i ampliar la seva carrera professional. El programa queda sota la direcció general del director del Ballet de Catalunya, Leo Sorribes, i sota la direcció artística de l’exballarí de Les Ballets du Montecarlo Elias Garcia Herrera i de l’ex-primera ballarina de l’American Ballet Theater i actual directora del Washington School of Ballet, Xiomara Reyes. Així doncs, després d’un mes d’agost amb classes intensives (tècniques i de repertori), els estudiants han mostrat l’esforç i el treball desenvolupat a la gala de clausura, al costat de ballarins de primera línia de la nostra actualitat.

L’acte va començar amb una coreografia de dansa clàssica creada pel mateix Elias Garcia, Defile, interpretada pel cos de ball d’IBStage. Una coreografia amb una perfecta harmonia i composició del moviment en l’espai, amb moltes entrades i sortides i una coordinació excel·lent entre els ballarins. Amb aquest primer número, els joves aspirants se’ns van presentar a l’escenari deixant el llistó ben alt de primer moment; triples i dobles pirouettes executades amb molta nitidesa, un remolí de fouettes les noies i una gran varietat de salts per part dels nois, tot això representat sobre un encaix total amb la música.

El cos de ball protagonista va interpretar tres peces més: com a obertura de la segona part, fragments adaptats del conegut ballet Le Corsaire —coreografia original de Marius Petipa— on, entre els 16 nois i 26 noies, les quatre ballarines principals i, sobretot, la primera ballarina, van demostrar un gran virtuosisme executant un seguit de fouettes brutal, desencadenat en forma de cànon. L’altra peça va ser “Coda” de Don Quixot, adaptada pels directors artístics del programa i amb música del ballet. Amb aquest número de dansa clàssica, els estudiants van concloure l’acte al costat de la resta de ballarins amb gran prestància. Ara bé, sobretot, m’agradaria destacar l’obra Absence of light de Luisa M. Arias. Aquesta va ser l’única peça en què les joves ballarines ballaven sense puntes i amb la qual els aspirants trencaven les barreres del ballet clàssic, endinsant-se en el món del contemporani i, fins i tot podríem dir, del modern jazz. Aquesta demostrava doncs la versatilitat dels ballarins, que no només van ser capaços de quadrar-nos una peça estricta de repertori clàssic, sinó també de posar cos i ànima a una peça contemporània i actual, carregada de sentiment i significats que cadascú de nosaltres vam poder interpretar de maneres diferents. Amb fragments solistes, duets i grupals, vam poder gaudir d’una increïble composició i descomposició de formes i dibuixos acompanyats d’un joc de llums i ballada sobre una música actual que ens endinsava en l’aire de la popular música tecnològica. Amb això, IBStage demostra que pot aportar als aspirants allò que avui tot ballarí necessita: ser versàtil i saber executar diferents estils i rames de la dansa, tot i que, no ens enganyem, avui, el clàssic i el contemporani no ho cobreixen tot.

Pel que fa als ballarins convidats, ens van presentar majoritàriament fragments de ballets de repertori clàssic de grans coreògrafs com Lev Ivanov, Marius Petipa i Michael Fokine; però també obres actuals amb coreografies contemporànies i neoclàssiques de coreògrafs presents avui. Els primers invitats a aparèixer a escena van ser el ballarí solista i la ballarina principal del Stuttgarter Ballett, Elisa Badenes i Martí Paixà, ella valenciana i ell de les nostres terres, crescut a Montbrió del Camp on va desenvolupar la seva passió per la dansa. La parella va representar Arcadia Pas de Deux, de Douglas Lee, una peça neo-clàssica amb pinzellades de tècnica Horton, però ballada sobre les puntes per la ballarina. Els artistes van transmetre al públic una sensació de lleugeresa i complicitat entre la parella executant diverses carregades i també realitzant treball a terra. Gràcies a la seva gran complicitat, recordaven ben bé una simbiosi. A més a més, Martí Paixà també es va deixar lluir i ens va meravellar molt positivament amb la representació del solo Ssss... d’Edward Clug.

També cal destacar la presència de la ballarina russa, Polina Semionova, actual ballarina principal al Berlin Staatsoper, que va interpretar dues peces: d’una banda, Cello Suite Pas de Deux del reconegut coreògraf Nacho Duato, un duet que va representar acompanyada de Dmitry Semionov i, d’altra, el famós solo de dansa clàssica La mort del Cigne de Michael Fokine. També ballarins com Rebecca Storani i Dmitry Zagrebin, van representar el pas de deux de Don Quixot demostrant unes excel·lents habilitats i virtuosisme per la dansa clàssica amb una elegància extraordinària i una interpretació òptima. A més a més, no podem oblidar els dos pas de deux del ballet El llac dels cignes un d’ells representat per Myriam Ould Brahm (ballarina estrella de la gala) i Istvan Simon i, l’altre, per Anastasia Limenko i Igor Tsvirko. Finalment, és menester mencionar la presència del Ballet de Catalunya, dirigit pels mateix Leo Sorribes, que va presentar Fast Avance, una peça de dansa clàssica molt trencadora i adaptada als nostres dies amb música clàssica contemporània.

En definitiva, felicito a l’equip d’IBStage pel treball realitzat durant el programa, per les adaptacions coreogràfiques i per portar a Barcelona un esquitx de dansa clàssica i una flaire d’aquest art anatòmic al nostre país amb tan bona presència. Un art que, de vegades, queda oblidat en el sector de les arts escèniques.

Fotos: IbStage
 

Més, sobre...: liceu , dansa , ibstage , petipa , ballet de Catalunya
Últimes Notícies