Concerts

L'esperit de Casals segons Damián Martínez

Dilluns 17 Setembre 2018

Ens trobem amb el violoncelista valencià Damián Martínez just abans de la première i presentació del seu nou disc “Spirit of Casals”, juntament amb l’OBC i sota la batuta de Joan Bernàcer, el proper dia 19 de setembre a l’Auditori de Barcelona. Damián Martínez resideix a la península entre dues ciutats i dues escoles: l’Esmuc a Barcelona i Musikene a Donostia. El violoncel·lista format en conservatoris i escoles d’arreu del món, ens rep per parlar-nos d’un projecte que ha creat amb molta estima i que ha dedicat al gran mestre Pau Casals.

Mar Medinyà: Damián Martínez, violoncelista valencià, oi?
 
Damián Martínez: Sí, sempre m’acaben preguntant el mateix, que d’on sóc. Doncs he viscut en moltíssims llocs, però els meus orígens són valencians, de la Ribera Alta. Vaig estudiar primer a Madrid, després a Barcelona, més tard als Estats Units, a Alemanya, en fi, em costa molt dir d’on sóc.
 
Havies estat membre de l’OBC, oi?
Sí, i tant. Vaig estar-hi uns quants anys com a solista, tot i que no em facis dir-te dates concretes!
 
MM: Aleshores si t’has format aquí des de ben petit segurament coneixies la figura de Pau Casals?
 
DM: El primer disc que em van regalar va ser precisament la meva germana, que vivia a Anglaterra, que va portar-me un vinil de Pau Casals. Encara tinc les peces enregistrades a la ment. Podríem dir que és un disc on hi toca peces emblemàtiques, virtuoses, acompanyat d’un piano.
 
MM: O sigui que això vé de lluny!
 
DM: Sí, sí. No diré quants anys fa, però si. Pau Casals l’he anat descobrint amb els anys, la seva magnitud i la importància de la seva figura. Ell per a mi és un referent i un gegant. Hi ha un abans i un després de Pau Casals en la història del violoncel, va dividir la història de l’instrument en dues parts. Allò que va instaurar Pau Casals va ser l’alliberament del músic, la comunicació mitjançant la música, l’agermanament. És molt difícil descriure la seva persona per la complexitat de la seva persona.
 
MM: En aquest disc has destriat unes peces que homenatjen la figura de Pau Casals amb obres d’autors diversos, com ha estat la tria?
 
DM: Aquest projecte realment va començar quan jo tenia 7 anys i vaig rebre aquell disc. A partir d’aleshores he après a entendre el seu so i el seu art, tot allò que fa té un segell inconfusible. Quan vaig saber que el Concerto Ballata d’Aleksandr Glazunov estava dedicat a Casals, una peça tan desconeguda i tan bonica, vaig començar a indagar i vaig veure que hi havia molt pocs enregistraments de la peça. Més tard també vaig assabentar-me que Gaspar Cassadó, el deixeble de Casals, tenia un concert escrit que mai s’havia enregistrat, vaig decidir-me a fer un recull d’obres.

MM: Sí, la figura de Gaspar Cassadó és tristament un pèl desconeguda.
 
DM: Precisament amb el duo del que formo part, anomenat Duo Cassadó, pretenem donar a conèixer la seva figura. He posat molt d’èmfasi i esforç en recuperar la seva figura, hem fet molta feina amb aquest segell – Warner Music – per a poder rescatar la seva figura.
 
MM: I la recerca i la investigació relacionada amb el projecte l’has feta sol?
 
DM: Sí, la major part del projecte el seu estadi inicial va ser personal. La tria de les peces l’havia tingut molt clara des dels inicis i, per tant, tan sols vaig haver d’aconseguir el material, una cosa relativament fàcil amb el fantàstic recolzament d’aquest gran equip, humà i professional que m’ha recolzat des de l’inici. Ser un artista “Warner” i tenir el suport de l’OBC m’ha dut a poder crear un projecte molt especial.
L’última peça del disc és la famosa sardana de Sant Martí del Canigó, escrita pel mateix Casals. Una peça preciosa, una oda a l’immigrant i que posa de manifest la genialitat de Casals com a artista global, que era capaç d’escriure música tan ben feta i amb tant de sentiment, tan profunda.
 
MM: Ja ho tens tot preparat pel dia 19 de setembre a l’Auditori?
 
DM: Sí, i està ple, tot i coincidir amb el concert de Dudamel! Tenim la sort de comptar amb el director Joan Benàcer, amb qui vam enregistrar el disc el passat estiu. Treballar amb l’OBC i amb en Joan ha estat un gran plaer. Poder recuperar peces que es consideren desconegudes i dur-les als escenaris, enregistrar-les és magnífic. La peça de Cassadó vaig trobar-la tan sols com a primera edició, i curiosament tenia també el programa de mà del concert de l’estrena de 1933 amb el compositor com a solista. Després d’aquest esdeveniment, es va deixar de tocar la peça. El concert de Glazunov també, curiosament, tot i ser un concert meravellós no forma part de la programació regular.
Estic molt content de poder donar a conèixer peces poc programades. He tocat peces molt desconegudes que realment emocionen a l’auditori, peces de gran qualitat que arriben al públic i que fan que s’elevin de la butaca. De veritat penso que qui compri el disc veurà que té una audició molt plaent. Juntament amb els textos que hi hem afegit, l’experiència esdevé molt humanista. La figura de Casals i tot allò que l’envolta com a humanista i artista, una persona de conviccions molt profundes, pacifista i músic, ha estat una gran inspiració per a mi.

Fotos: Damián Martínez

Últimes Notícies