Critica

Neix el Fòrum Barcelona Clàssica

26-09-2018

El Club Wagner, juntament amb la Revista Barcelona Clàssica, ofereixen, als seus 80 membres, més de 300 simpatitzants i lectors, cada mes, activitats, conferències, trobades, xerrades, visionats d’òperes en exclusiva i documentals que són peces cabdals per entendre la figura i l’entorn de Wagner, així com els seus predecessors i hereus musicals i temes d’interès general per a melòmans que, de ben segur, ens faran reflexionar.

 

Avui s’ha presentat en roda de premsa la programació del Club Wagner, que engega avui mateix amb una presentació als seus membres de la programació que posa en marxa el dissabte 6 d’octubre amb una Marató de Die Meistersinger von Nürnberg de Bayreuth. Tot seguit, el dilluns 22 podrem veure “Visions Kàtia Kabànova”, amb prèvia xerrada de Pol Avinyó, del Gran Teatre del Liceu.
 
Dilluns 5 de novembre, el professor i crític Jaume Radigales farà la xerrada “Les valquíries al cinema”, que es completarà amb les visions de la pel·lícula Richard y Cosima, dirigida per Peter Patzak. Així com el dilluns 3 de desembre el filòsof Xavier Vega ens parlarà de “Nietzsche i Wagner”, amb el visionat, dilluns 17, de Wagner, pel·lícula amb Richard Burton i Vanessa Redgrave (capítol Nietzsche).
 
El periodista Enric Calpena i l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté engegaran l’any 2019 amb “La història en temps de Wagner” i, en ocasió d’aquesta xerrada, es presentarà el documental Hitler y el Clan Wagner. Tot seguit, al febrer, tindrem l’ocasió d’aprendre sobre la “Segona Escola de Viena” amb la musicòloga Aina Vega, i el mes es completarà amb visions de “Música degenerada”. Entrant al mes de març, la musicòloga Mar Medinyà presenta “Les dones en les òperes de Wagner”, un tema que s’il·lustrarà amb visions sobre Senta, Elisabeth i Elsa.
 
A l’abril arriben dues maratons per fer tota la Tetralogia sencera en dos fascicles: el primer dia es podrà gaudir de Das Rheingold i Die Walkühre i, el segon, de Siegfried i Götterdämmerung. Per enfilar-nos al mes de maig amb un diàleg entre el mestre Josep Pons i Aina Vega sobre “La revolució copernicana de Richard Strauss”, del qual, en una altra sessió, es presentarà “Visions sobre Arabella, Der Rosenkavalier”. Al mes de juny podrem aprendre dels orígens de Parsifal i Lohengrin amb “La novel·la artúrica”, a càrrec d’Aina Vega, i el mes es completarà amb el visionat del film Parsifal, de Mangrané. Acabem al juliol amb la quarta marató, en aquest cas, molt especial, ja que es tracta d’una lectura dramatitzada de Das Rheingold i, per preparar-nos per Bayreuth, escollirem “El millor Tannhäusser”. Serà una audició i tria de les millors veus, amb l’historiador Aleix Pratdepàdua en ocasió de l’estrena de la nova producció d’aquesta òpera al temple wagnerià.
 
El Club Wagner neix amb l’objectiu de tornar a situar Barcelona en el mapa de les ciutats més wagnerianes del món. De fet, com tradicionalment ja ho havia estat, gràcies al grup wagnerià dels modernistes, amb Geroni Zanné traduint llibrets de Wagner i Felip Pedrell difonent la seva música. Però Wagner també ha estat font d’inspiració per a Joaquim Pena, Joaquim Marsillach, Josep de Letamendi, Anna d’Ax (Nuria Sagnier), Rafael Moragas, Dalvador Dalí, Antoni Tàpies o Joan Brossa, entre molts d’altres. El 1912, Barcelona va ser la primera ciutat del món en interpretar Parsifal fora de Bayreuth, i l’orquestra del Festspielhaus ha visitat la ciutat en dues ocasions, el 1955 i el 2012, essent una absoluta excepció.

Tot plegat ens situa en un panorama únic. És per això que el Club es proposa situar Wagner com a compositor de referència a Barcelona; difondre la seva tasca a través d’activitats de reflexió entorn a la figura de Wagner i els seus epígons i visionar materials audiovisuals; desmitificar tòpics relacionats amb el compositor (per exemple, “Bayreuth és car”, “Wagner és complicat”), crear una comunitat oberta i dinàmica que miri el passat amb els ulls del futur, establir sinèrgies amb altres entitats culturals i educatives.
 
Ho fa també a través del Fòrum Barcelona Clàssica, sorgit d’una petició d’entre els membres de la comunitat Barcelona Clàssica, i vol ser un punt de trobada entre melòmans, artistes, crítics i lectors per discutir temes d’interès comú referents al món de la música clàssica. Estarà moderat per Aina Vega, editora de la Revista Barcelona Clàssica, i cada sessió comptarà amb invitats que exposaran la qüestió que serà debatuda entre tots els presents. D’aquesta manera, es farà confluir la comunitat Barcelona Clàssica amb la comunitat Club Wagner, establint sinèrgies.
 
La seva programació engega el 24 d’octubre al mateix Club Wagner amb el debat “Quin lloc té la música a les nostres vides?”, amb Oriol Pérez i Treviño i Jaume Radigales, continua el 14 de novembre amb el tema “Podem acceptar una obra d’art independentment dels valors que transmet?”, amb la presència d’Albert Ferrer Flamarich, Elio Ronco i Mar Medinyà, continua el 12 de desembre amb “La música contemporània: quin és el feedback que té l'autor per part del públic?”, amb els artistes Joan Bagés, Xavier Pagès Corella, Bernat Vivancos i Demián Luna.
 
Engeguem el 2019 amb “Els tres rols de la dona a la música”, amb Carme Portacelli, Raquel García-Tomàs, María Hinojosa i Beatriz Fernández (9 de gener) i enfilem el febrer amb “Repertori vs. fora de repertori”, amb la presència de Christina Scheppelmann i Agustí Filomeno. Així com al març ens enfrontarem al tema “Orquestres de clàssica que toquen hits populars i bandes sonores”, amb Rubén Gimeno, Joaquim Garrigosa i Albert Ferrer Flamarich.
 
A l’abril parlarem de “Divisme” amb Jaume Radigales, Miguel Lerin i Sara Blanch, per endinsar-nos al mes de maig amb un tema meravellós com ho és “Música i bellesa”, amb Elio Ronco i Diego Civilotti. Finalment, al juny, tractarem “Política i gustos musicals: som veritablement lliures d’escollir?”, amb Sílvia Duran (ICEC).
 
El Club Wagner també es vol convertir en una eina de transformació social adoptant un compromís amb el conjunt de la societat, més enllà dels seus membres i simpatitzants. Per tant, reserva un espai per a la difusió de la música de Wagner entre els més petits. Així neix el projecte Wagner Educa, que es concreta en el visionat del Tristan und Isolde per nens, la divulgació de còmics i altres materials per a joves i la familiarització dels nens amb la figura del compositor.
 
A més, el Club Wagner és un espai únic per l’art. Les obres que llueixen al carrer València 209 sorgeixen de dos iniciatives personals de Manel Bertran, “Projecte Tristan” i “Visions sobre la Valquíria”. Diferents artistes, coneixedors de l’obra de Wagner han volgut expressar en imatges el sentiment que els envaeix quan se submergeixen a les obres i ho han fet basant-se en una frase del text original de Wagner i la seva traducció al català. Alguns d’aquests artistes són Montse Clausells, Henry Flórez, Ramon Lombarte, Opus Nigrum, Manolo Sierra, Xevi Solà, Jordi Gispert, Fran Recacha, Marcos Palazzi, Albert Gonzalo, Jorge Zambrano, Dis Berlin, Dino Valls, José Luis Serzo, Maria Gibert, Juri Rodkin, Vaccaro, Fran Recacha, Manolo Sierra, José Luis Muñoz i Carles Golmila.

Fotos: Club Wagner, José Luis Serzo sobre Die Walküre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Aina Vega Rofes
Aina Vega i Rofes
Editora
ainavegarofes