Critica

Violí i trompa, combinació guanyadora a El Primer Palau

15-10-2018

Dins el cicle d’enguany d’El Primer Palau “Descobrint joves talents” tindrem l’oportunitat de gaudir, el dilluns 22 d’octubre, d’un altre doble concert. D’una banda, el violinista Bernat Prat ens oferirà la Partita per a violí BWV 1004 de Johann Sebastian Bach, i d’una altra l’Adrián Díaz Martínez ens oferirà diverses obres per a trompa -de Jane Vignery, Richard Strauss i York Bowen- acompanyat de la pianista Ikuko Odai. Un concert amb dues parts ben contrastades i amb el permanent interès de descobrir aquests joves intèrprets amb música de qualitat.

L'encant evident de la Partita número 2 en Re menor BWV 1004 de Bach resideix fonamentalment en la capacitat de transmetre els diferents estats d'ànim associats als cinc tipus de moviments que la componen: Allemanda, Corrente, Sarabanda, Giga i Ciaccona. La desproporció en la durada del darrer moviment, d'uns quinze minuts, en comparació a la dels altres moviments, tots ells de menys de 5 minuts amb un segon moviment que no arriba als tres, fa que aquesta Ciaconna sigui habitualment l'únic moviment del qual es parla d'aquesta obra, però seria injust no parar atenció en la brillant presentació del violí en l'Allemanda, que ens diu molt del caràcter de l'intèrpret: la seva tendresa, el seu dramatisme i el seu lirisme ens permeten endinsar-nos en el particular món espiritual de la música de Bach. El segon moviment, el més curt, és una dansa alegre d'aparença senzilla, encara que dominada per una alternança en el fraseig que bé podria ser interpretada com a una cançó amb dos protagonistes. La Sarabanda constitueix el descans de la dansa anterior, un punt de reflexió i pau espiritual, que dóna pas a l'amable Giga, un joc musical amb el qual és difícil evitar el fet de voler ballar. Tots quatre moviments estan representats en el cinquè, que repeteix alguns del tems suggerits en els anteriors amb una exposició en variacions. Es tracta del moviment de més durada escrit per Bach en les seves partites i sonates, i també del més difícil d'interpretar amb una alta exigència tècnica, que fa que sovint acabi formant part dels exàmens dels estudis de violí arreu del món. A bastament arranjat per a diferents instruments -fins i tot per a orquestra- al llarg del temps, la seva execució aïllada potser deixa coixa la bellesa de l'obra sencera tal com la va concebre el genial compositor d'Eisenach.


Ens l'oferirà el violinista de Capellades Bernat Prat Sabater, membre del Cosmos Quartet juntament amb Helena Satué, Lara Fernández i Oriol Prat. Un al·licient de la seva interpretació serà el de poder escoltar el violí del lutier barceloní David Bagué, de l'any 2011.


La Sonata per a trompa i piano Op. 7 (1948) de Jane Vignery sorprendrà qui no la conegui pel seu llenguatge i la seva capacitat de transmetre a través d'aquest instrument tota una gamma d'emocions, de marcat caràcter optimista en la repetició del tema amb el qual comença l'obra. Jane Vignery (1913-1974) fou una compositora i professora de música belga, violinista i violista, alumna entre altres del violinista Jacques Thibaud pel que fa a l'instrument, i de Nadia Boulanger i Paul Dukas en harmonia i composició. Aquesta Sonata Op. 7 és, segurament, la seva composició més interpretada avui en dia.


L'Andante per a trompa i piano va ser escrit per Richard Strauss el 1888 en ocasió de la celebració dels 25 anys de matrimoni dels seus pares. Es va publicar 21 anys després de la mort del compositor, l'any 1971. Es tracta d'una meravellosa peça mestra de la música per a trompa, de curta durada, per sota dels cinc minuts.


La Sonata per a trompa i piano en Re major Op. 101 (1937) de York Bowen consta de tres moviments: Moderato espressivo, Poco lento maestoso i Allegro con spirito. La seva durada típica és al voltant dels setze minuts. Feta d'un llenguatge menys amable que la sonata de Strauss, és una peça d'execució complexa que suposa un bon repte pels intèrprets, però de bons resultats musicals, que queden rubricats pel seu enèrgic darrer moviment.


El madrileny Adrián Díaz Martínez treballa des de l'any 2014 a l'orquestra d'Hamburg NDR Elbphilharmonie Orchester. El seu acompanyant en aquest concert serà la pianista Ikuko Odai, nascuda a Itami (Japó) i professora de la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín.


Aquest Primer Palau ens oferirà, doncs, dues parts carregades de molt bona música a càrrec de dos joves intèrprets de gran talent, amb l'acompanyament en la segona part d'una gran pianista.

Fotos: Palau de la Música Catalana, Bernat Prat, Adrián Díaz

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Aina Vega Rofes
Aina Vega i Rofes
Editora
ainavegarofes