El Palau de la Música Catalana acollirà, entre dijous 22 de novembre de 2018 i el 6 de juny de 2019 a les 20:00h els cicle de concerts BCN Clàssics, amb l’Orquestra de Cadaqués i invitades d’honor com London Philharmonic, Oslo Filharmonien, Europa Galante o la Gewandhaus, amb noms com Fabio Biondi, Vasily Petrenko, Javier Perianes, Andris Nelsons o Gianandrea Noseda per interpretar obres que van des de Vivaldi fins a Montsalvatge, passant per Mozart Beethoven, Txaikovski, Xostakóvitx o Rodrigo.
“Cada país hauria de tenir una orquestra viva i apassionada com la de Cadaqués. El fet de ser una formació d’origen mediterrani i tenir un clar sentit cosmopolita la converteixen en una orquestra única”. Amb aquestes paraules de Sir Neville Marriner, Director honorífic de l’
Orquestra de Cadaqués (1992-2016), entenem per què aquesta Orquestra és la pedra angular del
Cicle BCN Clàssics, que desenvolupa amb èxit una temporada pròpia al
Palau de la Música Catalana. Nascuda el 1988 en el marc del
Festival de Cadaqués amb la il.lusió i la voluntat de joves músics de perseverar en l’àmbit de la música simfònica per crear un espai de plena il·lusió, de compromís i de passió per la música, de l’Orquestra cal destacar la recuperació d’autors del passat i el compromís amb els d’avui gràcies al segell editorial i discogràfic
Tritó Edicions. A més, és rellevant recordar la creació del Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués.
La temporada de
BCN Clàssics s’inicia dijous 22 de novembre amb el concert
“La Novena de Beethoven” amb l’Orquestra de Cadaqués i
Antoni Wit com a director, figura imprescindible en el panorama polac, deixeble de Nadia Boulanger i director titular de la Warsaw Philharmonic Orchestra, a banda d’haver col.laborat estretament amb diverses formacions de l’Estat espanyol. El concert començarà amb Eduard Toldrà i la seva
Suite en mi major (1919), triomfal, optimista, molt colorista i de so exhuberant. Tot seguit, la simfonia de les simfonies amb amb
Christiane Libor, soprano,
Olesya Petrova, mezzo,
Timothy Richards, tenor i
Stephan Klemm, baix.
Acabada a principis de 1824, la
Simfonia núm. 9 en re menor, op. 125 és, sens dubte, una de les obres més transcendentals de Ludwig van Beethoven i, per extensió, de la història
de la música occidental, a banda de ser la més popular amb un darrer moviment commovedor i icònic,
Ode an die Freude, que serà interpretat pel
Cor Lieder Càmera i el
Cor Anton Bruckner. El so càlid i expressiu, propi i característic de Lieder Càmera, va ser una de les prioritats del treball del seu fundador, Josep Vila i Casañas, l'any 1990 i ha continuat essent així amb els seus successors: Xavier Pastrana i Bitria, Elisenda Carrasco i Ribot i també amb Eduard Vila i Perarnau, actual director titular. És un cor versàtil, amb una extraordinària flexibilitat interpretativa i una especial capacitat de comunicació amb el públic. D’altra banda, el Cor Anton Bruckner, fundat el novembre de 2003 pel director Sergi Moreno Lasalle, va estar centrat inicialment en música del Barroc per després abordar el segle XX amb Josep Miquel Mindan i Júlia Sesé. Destaquen les col·laboracions amb directors com Manel Valdivieso, Pere Lluís Biosca i Pablo Larraz.
Dimarts 11 de desembre, cita ineludible amb
“Una voce in off, de Xavier Montsalvatge”, amb l’ensemble de l’Orquestra de Cadaqués, el prestigiós
Cor de Cambra del Palau de la Música i solistes que han emergit en els darrers anys com les veus del futur. D’una banda, la soprano de Tenerife
Raquel Lojendio, que s’està forjant una sòlida carrera amb la seva versatilitat i timbre vellutat, gran domini dels reguladors i capacitat expressiva; el tenor barceloní
Marc Sala, amb un timbre deliciós, efusivitat en el cant, veracitat en la interpretació i línies impecables, i
el tercer premi en el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas el 2017, el baríton català
Carles Pachón, cantant de gran personalitat artística. A
Una voce in off. Òpera romàntica en un acte i tres escenes per a dos personatges i mig (1961), Xavier Montsalvatge parteix de la seva admiració envers l’òpera italiana -Puccini i Menotti, especialment-, que el van portar a utilitzar aquesta llengua que considerava la més harmoniosa per a la cançó i l’òpera, i hi adopta un llenguatge musical assequible i directe, que segueix en certa manera la tradició, encara que introdueix elements de modernitat, però amb recursos freqüents a la dissonància i l’expressionisme. Sonarà sota la batuta del barceloní
Miquel Ortega, director de traços molt orgànics i sòlida trajectòria al capdavant d’una producció gairebé cent per cent catalana amb la qual gaudirem molt.
La següent cita és dilluns 17 de desembre, amb
“Les quatre estacions de Vivaldi” interpretades per
Europa Galante i el director i violí solista
Fabio Biondi. Una conjunció energètica però alhora refinada que cerca especialment la bellesa. Biondi reivindica l’honestedat de la pràctica musical afirmant que “avui, veig constantment músics usant la música al servei del seu talent. Això és completament erroni, no hem d’oblidar que primer va la música, després el compositor i nosaltres seguim la seva estela”. El concert estarà pràcticament dedicat de forma integral a
Antonio Vivaldi, del qual sentirem les simfonies (obertures) de
Griselda i d’
Ercole sul Termodonte, així com les celebrades
Les quatre estacions, op. 8, probablement, el més clar exemple de la història de la música occidental de música programàtica, aquella que evoca sentiments, emocions i situacions de la naturalesa, que es manifesten sonorament amb diverses tècniques descriptives que relaten el so del vent, la pluja, una tempesta, la brisa, els ocells o paisatges glaçats. Però també hi haurà una selecció d’àries de Domènec Terradellas (1713-1751), considerat com un dels representants més significatius de l'Escola de Nàpols i com una de les figures clau en l'evolució de l'òpera envers el classicisme, juntament amb autors com Niccolò Jommelli, David Pérez o Johann Adolf Hasse. Les àries d’aquest català italianitzat seran interpretades pel contratenor basc
Carlos Mena, que entén la veu com un canvi permanent.
Entrant de ple ja al 2019 ens congregarem, dimarts 29 de gener, al Palau de la Música Catalana per escoltar
“Shéhérezade de Rimski-Kórsakov”, un concert liderat per l’agent
galvanitzador d’orquestres
Vasily Petrenko al capdavant de l’
Oslo Philharmonien, formació de gran renom fundada el 1919. Interpretaran el
Concert per a piano núm. 2 en Si bemoll major, op. 83 de Brahms, amb
Simon Trpčeski, pianista d’articulació ardent, ritmes descarats, i una habilitat per navegar pels marges amb força i agilitat. La segona part del concert estarà consagrada a Nicolai Rimski-Kórsakov i la seva
Shérézade, op. 35. Aquesta suite simfònica de 1888 basada en
Les mil i una nits té un caràcter inequívocament rus, un enlluernador color orquestral i un interès per Orient, molt destacat en la Russia Imperial. Formalment, es troba entre la
Simfonia fantàstica de Berlioz i el poema simfònic de Franz Liszt de 1854, evitant sempre que se’n fes una lectura merament programàtica.
Tot seguit, dissabte 16 de febrer 2019, podrem escoltar
“London Philharmonic i Javier Perianes”, que interpretaran conjuntament el
Concert per a piano i orquestra núm. 3 de Beethoven.
Javier Perianes, artista dels International Classical Music Awards, inicià la seva carrera guanyant el primer premi d’El Primer Palau, al temple modernista. La seva actitud impecable i la seva tècnica irradien calma, però la precisió i la velocitat de les seves mans poden ser bastant trencadores. Rares vegades es pot trobar un artista que conjumini tan bé modèstia i brillantor. A més, la llarga trajectòria de la
London Philharmonic Orchestra, resident a la Glyndebourne Opera, avala no només un passat brillant, sinó una mirada cap al futur il.lusionant i prometedora per la seva versatilitat, que abasta des de gravacions de bandes sonores de videojocs a activitats per centenars de persones amb un component social remarcable. Amb la perfecta mescla de força i
finesse, el mestre
Juanjo Mena estarà al capdavant, també, de la
Simfonia núm. 39 en Mi bemoll major, K. 543 de Wolfgang A. Mozart. D’inici majestuós, és una de les darreres simfonies del compositor salzburguès, d’estil galant, que inclou un
Landler, dansa folklòrica austríaca amb un meravellós solo de clarinet. Finalment sonarà l’obertura d’
Alphonse et Léonore ou l’amant peintre, de Ferran Sor, una pàgina d’un estil clàssic de manual, amb un caràcter enèrgic i vigorós.
El dijous 21 de març enfilem amb el
“Concert per a piano de Txaikovski”, amb la sempre fiable Orquestra de Cadaqués i
Dmitry Masleev, gran promesa del piano, mereixedor del Premi Internacional Txaikovski, d’una precisió en l’atac molt lloable, alhora que és capaç de transmetre tot un torrent d’emocions amb l’instrument. L’americà
David Robertson, màxim responsable musical de la Sydney Symphony Orchestra, dirigirà aquesta obra mestra de Txaikovski, el cèlebre
Concert per a piano núm. 1 en Si bemoll menor, Op. 23, compost entre 1874 i 1875, que fou la nineta dels ulls del compositor i virtuós del piano Nikolai Rubsinstein i el director d’orquestra Hans von Bülow, cèlebre per la tensió dramàtica entre solista i orquestra, amb un to marcadament simfònic. El popular tema de la secció introductòria del primer moviment està basat en una melodia que Txaikovski va sentir a uns músics ambulants cecs a un mercat de Kamenka, prop de Kíev (Ucraïna). Remarcable pel seu caràcter gairebé independent de la resta del moviment, només se sent dues vegades. Txaikovski, compositor amb una extraordinària invenció melòdica, es permet aquí el luxe d'usar aquesta exuberant melodia de manera quasi circumstancial, sense desenvolupament ni reexposició posterior. En aquesta vetllada també sentirem la
Simfonia núm. 7 en Re menor, op. 70 d’Antonín Dvořák, una composició de sabor eslau, molt personal, però manifestat a través de formes que recorden Beethoven i Brahms. Una composició plena de vitalitat, alegria i dolor, emocions contrastades que ens donen prova de la minuciositat compositiva i l'espontaneïtat de l’expressió del compositor. Però el concert s’iniciarà amb l’estrena d’una obra d’encàrrec de Núria Giménez-Comas, compositora catalana molt interessada en la música mixta que ha treballat amb l’IRCAM de París, ha rebut nombroso premis i beques i té obres estrenades pel Quartour Diotima.
Dijous 11 d’abril, canvi de registre amb el
“Concierto de Aranjuez”, de Joaquín Rodrigo, que va bastir una orquestració única: poques vegades el so de la guitarra es confronta a tota una formació de tal envergadura. No obstant això, la guitarra mai queda diluïda, sinó que el solo de l'instrument destaca en tot moment. Segons Rodrigo, el concert és com la captura de « la fragància de magnòlies, el cant dels ocells i el doll de les fonts» dels jardins d'Aranjuez. Serà interpretat pel guitarrista
Juan Manuel Cañizares, influent figura del flamenco, que també se sent còmode amb el repertori clàssic combinat amb les seves pròpies composicions. Ha estat el primer i l’únic guitarrista de flamenco en tocar amb la Berliner Philharmoniker, justament, amb l’obra de Rodrigo, sota la batuta de Sir Simon Rattle. Anirà acompanyat de l’
Orquestra de Cadaqués, amb
Gianandrea Noseda, principal director d’aquesta formació simfònica i deixeble de Valery Gergiev. Noseda és enlluernador i d’una gestualitat hipnòtica que aconsegueix exercir un control absolut a les formacions sota el seu càrrec. També s’interpretarà l’obertura per a
Il barbiere di Siviglia del director del Teatre de La Santa Creu de Barcelona, Ramon Carnicer (1789-1855), escrit com a alternativa a l’obertura de Rossini i amb una estructura molt clàssica hereva dels grans compositors italians contemporanis. Finalment, s’interpretarà la
Simfonia núm. 2 en Re major, op. 36 de Ludwig van Beethoven, composta a Viena entre 1801 i 1802, una de les darreres obres de l’”estil primerenc” de Beethoven. En aquesta simfonia s’aprecia una maduresa incipient en l’estil romàntic del compositor alemany que preconitza els seus èxits posteriors, amb la tercera simfonia
Heroica en el punt de mira.
En el següent concert, dilluns, 6 de maig de 2019, justament, podrem gaudir de la solidesa de la
Simfonia núm. 4 en Si bemoll major, op. 60 del geni de Bonn. Hom assevera que les simfonies de nombre senar de Beethoven són majestuoses, mentre que les parelles són tranquil·les. És el cas especial de la Quarta, que contrasta amb la immensitat de la Tercera i la tràgica Cinquena. Schumann va dir que aquesta obra era «una esvelta donzella grega entre dues deesses del nord». La sentirem en la vetllada dedicada al
“Concert per a violí de Txaikovski”, amb la joveníssima violinista
Ellinor D’Melon, mereixedora de nombrosos premis internacionals i amb una extrema sensibilitat en la interpretació, expressivitat, domini tècnic i un toc virtuosístic que la converteixen en una promesa indiscutible. Ho farà al costat de l’Orquestra de Cadaqués, que manté una estreta relació amb qui dirigirà el concert,
Jaime Martín. El músic inicià la seva carrera com a flautista però, des de 2008, es dedica també a la direcció i, amb
Tritó, ha gravat la
Tercera Simfonia de Beethoven i la
Simfonietta d’Ernesto Halffter, així com dos discos amb l’OBC. D’Melon s’enfrontarà a una de les pàgines de més complexitat per al seu instrument, el
Concert per a violí en Re major, op. 35 de Piotr I. Txaikovski, que no es va limitar a una sola arrel estilística, tractant-se d’un cosmopolita políglota que havia viatjat per Europa i Estats Units. És l’element que el diferencia de la resta de compositors russos de l’època. Aquest cosmopolitisme és una de les claus també del seu llenguatge musical, on podem reconèixer, encara que en diversos graus d’elaboració, els mons de Schumann, Mozart o Bizet. Aquesta prometedora vetllada s’obrirà amb la poc coneguda
Paisajes ibéricos, d’Isaac Albéniz, amb arranjament d’Albert Guinovart.
Enfilant cap a la cloenda de la temporada, divendres 24 de maig, gaudirem de
“Gewandhausorchester i Andris Nelsons”, amb Txaikovski i Xostakóvitx. Sens dubte una de les millors orquestres del món, la
Gewandhaus de Leipzig arriba al Palau de la Música amb el seu director titular,
Andris Nelsons, que agafa la batuta amb seguretat i vigor, enaltint la bellesa tonal i marcant la diferència amb la música contemporània per la precisió tècnica indiscutible i la manera d’engrescar l’orquestra sencera. Quan Dmitri Xostakóvitx començà a compondre el
Concert per a violí núm. 1 en La menor, op. 77 va sortir a la llum el Decret Zhdanov, que va dificultar-ne la creació, però quan es va estrenar el 1955 va tenir bona acollida, segons qui el va estrenar i a qui estava dedicat, David Oistrakh, per la “profunditat del seu contingut artístic” i una part del violí que és com un “concís paper shakespearià”. La violinista
Baiba Skride serà l’encarregada d’executar l’obra, amb un estil refrescant i una interpretació vivaç, plena de sensibilitat i delicadesa. També s’interpretarà la
Simfonia núm. 5 en Mi menor, op. 64, de Piotr I. Txaikovski que, com la quarta, és de caràcter cíclic a causa de l’aparició d’un mateix tema en més d’un moviment, que és extret d’
Una vida pel tsar de Glinka, un tema fúnebre que es va transformant en una marxa triomfal al darrer moviment i que fa al.lusió a la providència.
El cicle es tanca dijous 6 de juny 2019, amb el pianista basc
Joaquín Achúcarro, sobre el qual Zubin Mehta digué que “només he escoltat aquest so en Rubinstein”, perquè hi ha alguna cosa especial en el músic, per la seva sonoritat magnificent que desprèn calidesa i revela una ànima generosa, fruit d’una experiència vital extraordinària. Interpretarà Chopin, Debussy i Ravel.
Fotos: Orquestra de Cadaqués, Fabio Biondi, Javier Perianes, Vasily Petrenko, Andris Nelsons
