Aquest dilluns 15 d’octubre va tenir lloc el tercer concret del cicle-concurs El Primer Palau al Palau de la Música Catalana amb dos magnífics candidats a les primeres posicions que van desprendre energia i entusiasme. El violoncel.lista Roger Morelló ens va oferir Cassadó i Brahms i MazikDuo (Tolo Genestar, clarinet, i Marc Sumsi, piano), part del seu projecte From jewish life en un concert amb marcat caràcter català, hispànic i jueu.
Sembla una batalla perduda. O potser estic totalment fora d’ona i, simplement, el públic estava tan entregat que no va poder deixar d’aplaudir cap vegada entre moviments. A mi, personalment, això em desconcentra, necessito aquell silenci màgic que dóna sentit a tota la peça, de dalt a baix. Ja n’hem parlat a bastament aquest estiu a Barcelona Clàssica, justament, i ara és balder entrar en dissertacions estèrils. Simplement, em molesta. No sé si això també els molestava als joves intèrprets, que van reaccionar a aquest fet de forma ben diferent. Roger Morelló atenia les súpliques dels espectadors amb un grat somriure i un moviment de cap, mentre que els dos components de MazikDuo estaven immersos en aquesta atmosfera tensa que els alienava del que passava al pati de butaques. Això sí, els aplaudiements finals, en tots dos casos, van ser sorollosos. Com no podia ser menys en un concert d’aquesta talla i coherència en la programació per ambdues parts.
Roger Morelló és un jove violoncel.lista reusenc que estudia actualment al Conservatori de Música de Colònia i del qual en sentirem molt a parlar aquesta temporada. A banda de concertista a
El Primer Palau, és un dels residents a
La Pedrera, amb la qual cosa ens oferirà, a Barcelona, un mínim de tres concerts més, amb programes ben diversos que l’ofert al Palau de la Música. Com tots els participants, es va assegurar el tret amb la sonata de Brahms, que fa tres anys que està treballant i Cassadó, aposta ferma per un violoncel.lista català pel que ha representat aquesta personalitat en el nostre país, essent una figura molt lligada a Pau Casals.
Precisament amb Gaspar Cassadó es va iniciar el concert amb l’Intermezzo i la Dansa final de la seva
Suite per a violoncel sol. Morelló va tocar amb tot el cos, abraçant aquest meravellós instrument de so perfecte que va sonar, de fet, acaronant la perfecció, amb expressivitat, domini de les dinàmiques i els reguladors, una afinació envejable i molt de caràcter. L’obra de Cassadó introdueix, dins del format de la música clàssica, molts elements populars, amb al.lusions sonores a la guitarra, amb els arpegiats, i a les castanyoles, amb els pizzicati. És una obra que, sense ser trencadora, és molt moderna i transmet molta passió i vivacitat que va ser molt ben vehiculada per l’intèrpret.
En la seva segona intervenció, Morelló va tocar la
Sonata núm. 2 en Fa major, op. 99 de Johannes Brahms, una pàgina imprescindible per a la literatura per a violoncel, que va tocar acompanyat del piano de
Fuko Ishii, que va fer un paper molt destacable. L’entesa entre tots dos va ser fonamental per a l’exitós resultat sonor, en una obra que requereix molta tècnica i gran sensibilitat per captar allò que Brahms escrigué entre línies: contrastos entre l’arravatament i la serenor, expansió, sonoritat vellutada i gruix en les textures. Tot això es va plasmar al concert, en una interpretació sentida i viscuda des de dins, com a part integral de l’artista.
La segona part del concert va estar dedicada a
MazikDuo, format per
Tolo Genestar, clarinet, i
Marc Sumsi, piano. Una proposta molt engrescadora que, francament, pot arribar a ser molt exitosa, perquè explora un terreny prou marginat, el de la combinació entre la tradició clàssica i l’esperit popular jueu. Tolo Genestar s’hi va veure familiaritzat gràcies al seu professor de Niça, un jueu francès que, en els descansos de les classes, li ha obert tot un món a explorar juntament amb el pianista Marc Sumsi, que es veié amb un projecte sòlid a
les mans però que s’havia de desenvolupar. Els primers passos han estat ferms, i ho demostra la seva interpretació de dilluns. La clau de volta és l’assimilació conceptual, sonora i gestual del klezmer, la tradició musical dels jueus Ashkenazi d’Europa de l’Est.
La
Sonata per a clarinet i piano de Miecyslaw Weinberg va sonar brillant, amb melodies vives i atractives, fins i tot, seductores. A l’inici de l’obra, el clarinet i el piano tenien una triple relació: de contraposició, d’imitació i de melodia acompanyada. El clarinet sonava molt refinat i el piano era una base sòlida en què confiar. El segon moviment es va encetar amb més cromatismes i amb més virtuosisme per al piano fins que el clarinet esclata -sense estridències- i tot és lirisme combinat amb el joc del ball, per acabar amb una melodia molt sinuosa.
Per la seva banda,
From Jewish Life, d’Ernst Bloch, va encetar la “Pregària” amb un so molt meditatiu, i amb una barreja de malenconia i esperança en un diàleg en què el clarinet predomina, i s’acaba creant una atmosfera de so embolcallador, que es trenca amb els pensaments de penediment i turment de l’artista que demana ajuda a Déu. A “Súplica”, el moviment ascendent de la melodia es pot entendre com un signe de l’esforç que fa el devot per tocar el cel i demanar ajuda Jahvè. Per acabar amb una cançó molt cromàtica i seductora. El concert es va cloure amb la
Sonatina per a clarinet klezmer i piano de Pauls Schoenfield, que introduïa tècniques expandides i sonoritats jazístiques. Una música que invita al ball i altament demandant a nivell tècnic i interpretatiu per ambdós artistes.
Després del concert, els músics comentaven que
From Jewish Life està escrita inicialment per a violoncel. I és que els dos instruments, el cello i el clarinet, tenen registres i característiques que els fan afins, un motiu més per felicitar els programadors per la coherència en el concepte en una vetllada altament atractiva i plena de contrastos que, finalment, conflueix en una mateixa experiència: “Fer un Palau”, en aquest cas, el primer de tres carreres professionals. El proper dilluns 22 d’octubre podrem sentir els darrers protagonistes d’
El Primer Palau, amb el violinista
Bernat Prat i el trompa
Adrián Díaz, que interpretaran Johann Sebastian Bach, J. Vignery, Richard Strauss i Y. Bowen.
Fotos: Roger Morelló, MazikDuo
