El Cicle de Cambra de L’Auditori acull, dijous 8 de novembre a les 20:00h, el jove Trio Pedrell en un concert que serà enregistrat per reivindicar dues figures cabdals del panorama contemporani català: el tortosí Felip Pedrell i un dels seus deixebles, el vallesenc Robert Gerhard. Sentirem dos trios i un nocturn de la mà de Christian Torres, Ferran Bardolet i Jordi Humet.
El programa que presenta el
Trio Pedrell a la cambra de
L’Auditori és digne de consideració, i més si tenim en compte aquest mal endèmic del nostre país, la tendència a infravalorar o, simplement, oblidar, figures que en altres països rebrien un reconeixement més ampli i profund. És el cas de
Felip Pedrell, compositor, pedagog, musicòleg i crític musical tortosí, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya, o el del vallesenc
Robert Gerhard, que fou el seu deixeble, a banda de ser-ho d’Arnold Schönberg.
Pedrell (1841-1922) encarna la figura del modernista que mira nord enllà per fer reviure les arrels de casa nostra. Compositor de música culta -sacra i profana- i popular, fou, juntament amb
Jeroni Zanné, un dels introductors més decidits del wagnerisme a Catalunya, creant la cèlebre i prolífica Associació Wagneriana. Autodidacta, com ho seria Arnold Schönberg, creà escola, amb un impressionant reguitzell de deixebles com Enric Granados, Manuel de Falla, Robert Gerhard, Isaac Albéniz, Lluís Millet, Cristòfor Taltabull, Fèlix de Santos, Conrad Abelard Fontova i Planes i Antoni Noguera. Al llarg de la seva vida va viure a Barcelona -on estrenà diverses obres- i a Madrid, Roma, París o Buenos Aires, i arreu on anava s’integrava de forma orgànica a la cultura musical del lloc de destí per reflectir-ho, de forma més o menys explícita, en la seva obra, gràcies a la realització d’interessants estudis musicològics que el dugueren fundar diverses revistes.
A Barcelona, entre el 7 d’agost de 1890 i el 6 de juny de 1891, hi va compondre un dels cims de la seva producció, l’òpera
Els Pirineus, amb text de Víctor Balaguer i concebuda com una trilogia wagneriana. Destaca també l’opuscle
Por nuestra música, en què expressava els seus ideals estètics, a més publicar els seus interessants articles
Músics vells de la terra a la
Revista Musical Catalana (1904-1910) i de promoure la creació del departament de música de la Biblioteca de Catalunya.
L’obra que presenta el Trio Pedrell del compositor ebrenc és el
Nocturn-trio, op. 55, que beu molt de la tradició post-romàntica germànica. Una obra de gran elegància i girs melòdics interessants en què els tres instruments dialoguen de forma proactiva, amb una base de piano molt sòlida però, alhora, amb veu pròpia. L’harmonia és molt brahmsiana, un teixit sòlid que es va desenvolupant -amb presència de l’
entwicklende Variation– i una melodia que es desplega de forma orgànica, assolint moments de gran bellesa.
Robert Gerhard, el seu primer i més cèlebre deixeble li dedicà, el 1918, la seva primera obra de cambra, el
Trio en tres moviments per a violí, violoncel i piano, estrenat l’any següent a Barcelona. En aquesta obra es fa palès que ha passat una generació des de Pedrell, amb textures molt més complexes i sonoritats més modernes, sense arribar a la radicalitat, un moment estètic que no va assolir mai Gerhard i, a més, encara faltarien uns anys en contactar amb Schönberg. És una de les obres de joventut de l’autor que encara no podem catalogar de dodecafòniques com ho seran moltes posteriors. El compositor encara estava sota l’estela del post-romanticisme, tot i que, al passatge central i al final de la peça del Lento, la modernitat es manifesta de forma plena pels enllaços harmònics poc habituals i la necessitat d’expressar el nou, alhora que servia com a vehicle per experimentar. El primer moviment és enèrgic, i el passatge del piano sol i el posterior diàleg amb el violí desvelen el gran potencial de l’artista com a innovador, encara que el final del moviment és força efectista. Al segon, Íntim, els instruments es repleguen i la sonoritat és molt més càlida, amb caràcter esperançador. Compassos més enllà, la sonoritat és més plena i expressiva, amb volades arravatadores que es van apagant per tornar-se, justament, més íntimes. Del segon trio, escrit en si bemoll major, en destaquem el tercer moviment, Vif, per la vigorositat que presenta i el caràcter aparentment dispers dels tres instruments en els primers compassos, amb un piano que oscil.la entre l’estridència i la calidesa, el frenetisme i la calma sobtada, i un violí i un violoncel que dibuixen intervals poc habituals, fet que aporta molta frescor a l’obra.
.png)
De mare alsaciana i pare suís, Gerhard va néixer el 1896 a Valls, tot i que va desenvolupar molta part de la seva carrera a Anglaterra, on es va exiliar després de passar per França a causa de la Guerra Civil. De fet, moriria a Cambridge el 1970. Abans, però, seria fortament influenciat per Felip Pedrell i estaria sota el mestratge d’Arnold Schönberg, amb qui estudiaria a Viena i Berlin. També destaca la figura de Joaquim Homs com a mentor, i entre les seves obres destaquen
L’infantament meravellós de Shéhérezade (1918),
La Merope, Contrapunt: ballet en un acte Nr 2. Danse de la jeune fille i l’òpera
The Duenna, així com els dos primers trios que sentirem en el concert, que presenta un repertori molt conegut pel
Trio Pedrell (
Christian Torres, violí,
Ferran Bardolet, violoncel i
Jordi Humet, piano), una formació amb la ferma voluntat de recuperar repertori de compositors catalans del segle XX, i que augura gran futur.
Fotos: Trio Pedrell, Robert Gerhard
