La soprano Mercedes Gancedo ha trencat un malefici que ja durava més de vint anys: mai un cantant havia estat guardonat amb el Primer Premi del Cicle El Primer Palau, que se celebra des de 1996. Aquest cicle, que ha permès descobrir alguns dels joves intèrprets més talentosos de l’actualitat, culmina, cada any, amb un recital del guanyador a la Sala Gran del Palau. El dimarts 27 de noviembre, a les 20h, és el torn de Gancedo, qui, acompanyada per la pianista Beatriz Miralles, interpretarà un programa variat i dedicat exclusivament a la cançó, des de Robert Schumann fins a Leonard Bernstein.
El cicle
El Primer Palau ha posat el focus sobre una jove soprano argentina que, a foc lent, està construint una sòlida carrera a base de qualitat, rigor, intel·ligència i talent.
Mercedes Gancedo, que ara oferirà al Palau el seu primer recital en solitari, és ja un nom conegut i reconegut en l'àmbit operístic català. Les seves intervencions al Festival de Peralada, on ha aparegut en petits rols a
Das Liebesverbot,
Madama Butterfly i, recentment a
La flauta màgica, de Mozart, han revelat una cantant amb una indiscutible projecció. Aquestes qualitats l'han conduït a l'inevitable debut al Gran Teatre del Liceu, primer com a Contessa Ceprano, al
Rigoletto verdià i, sobretot, amb una esplèndida Giannetta, a
L'elisir d'amore, que va revelar una personalitat canora de primer ordre.
Tot i aquesta progressió, Gancedo afirma no tenir pressa. Els projectes es van acumulant però és conscient que una carrera sòlida es construeix a poc a poc i, sobretot, gaudint i involucrant-se en cadascuna de les propostes que té sobre la taula. Per aquest motiu, ha endegat recentment projectes com
Cooking America, enregistrament en què combina música del nord i del sud d'Amèrica amb la complicitat de la pianista
Beatriz Miralles i que ha passejat per bona part de la geografia espanyola, o el més recent
Raíces de Agua, on explora el repertori argentí i brasiler de Guastavino, Ginastera, Piazzola, Nobre i Villa-Lobos, acompanyada pel guitarrista
Bernardo Rambeaud.
Són universos en els que la soprano se sent com a casa. Però també en el repertori liederístic alemany o en la
mélodie francesa, fet que l'ha dut a debutar als dos certàmens més importants del nostre país dedicats a la cançó: La Schubertíada a Vilabertran i el LIFE Victoria, amb indiscutible èxit de crítica i públic. I és que la versatilitat és una de les característiques principals de Mercedes Gancedo. La seva veu lírica, d'emissió natural i acolorida, unida a una potent expressivitat i una musicalitat a prova de bombes, la converteixen en una cantant tot terreny, apta per a qualsevol tipus de repertori. Una mostra d'aquesta versatilitat és la seva propera col·laboració amb el compositor català Albert Demestres, en una versió revisada de la seva òpera
Mariana en sombras, pel Festival La voz humana, de Granada. Com també ho és el programa que podrem escoltar en el seu recital al Palau, acompanyada per la seva pianista habitual, Beatriz Miralles.
Un programa variat i atractiu que inclou un primer bloc amb melodies de Fauré i Debussy per passar, després, al repertori liederístic de Strauss, Schumann i Wolf, però amb una transició ben original: una cançó del pianista i compositor japonès Yoshinao Nakata, poc divulgat al nostre país. Una elecció que mostra la curiositat i versatilitat de la soprano argentina. I, com a fi de festa, tres cicles esplèndids de dos autors imprescindibles: les
Cinco canciones negras, de Xavier Montsalvatge, en les que la soprano ja va excel·lir en el concert que li va valer el Premi del Primer Palau i, per acabar, l'enyorat Leonard Bernstein. Del compositor nord-americà, de qui commemorem enguany el centenari del seu naixement, escoltarem
La bonne cuisine i
I hate music, dues obres que combinen, com en ell és habitual, una irresistible inventiva melòdica a la teatralitat més extravertida. Dos terrenys en els quals Mercedes Gancedo, de ben segur, mostrarà tot el seu potencial.
Fotos: Mercedes Gancedo. Palau de la Música Catalana
