Divendres 30 de novembre s’obre la 7a temporada dels Sopars Lírics al 7 Portes amb la 7a mezzosoprano convidada, Elena Ressureição -coincidència, tenint en compte la història del prestigiós emplaçament que els acull?. La soprano Maria Tarragó i el baríton Lluís Calvet seran els altres protagonistes de les vetllades, acompanyats de Josep Buforn al piano. Enguany també se celebrarà el 50è Sopar Líric, una gran ocasió per retrobar-nos amb veus que han omplert la sala al llarg d’aquests set anys i que, en moltes ocasions, han estat tot un descobriment per part de Roger Alier i Jordi Maddaleno, directors artístics de la iniciativa.
L’estimat
Roger Alier és incombustible. Professor emèrit, crític operístic, musicòleg, gestor cultural, divulgador, escriptor, és apassionat en totes les seves cares, que n’acaben sent una de sola: l’enamorat de l’òpera. Arreu on hi ha veus líriques, esdeveniments operístics, recitals i talent per descobrir, ell hi és. I sempre té aquell caràcter afable i proper que fa que te l’estimis encara més, l’òpera, si és possible, perquè compartida amb ell adopta una altra dimensió. Jo vaig tenir la sort de conèixer-lo en persona quan tenia només 17 anys, quan vaig anar a visitar-lo a la Facultat de Filosofia -quan encara estava a la Diagonal- per escoltar les seves classes i fer-li una entrevista que reblaria el clau del meu Treball de Recerca de Batxillerat sobre el Gran Teatre del Liceu. 17 anys més tard, ens hem assegut a la mateixa taula i, malgrat que en el món de l’òpera han canviat moltes coses -cantants, directors d’orquestra i d’escena, generals i artístics, quin fart!- n’hi ha que es mantenen inalterables: l’honestedat, l’erudició i l’admiració per Rossini de Roger Alier, un personatge que s’ha sabut envoltar de bones companyies com
Jordi Maddaleno, amb qui fa d’Indiana Jones a la recerca de la veu perduda.
I sempre la troben, com s’ha demostrat reiteradament al llarg de tota la seva carrera i, especialment, en els
Sopars Lírics al 7 Portes, la catalització de molts factors que han trobat una fórmula guanyadora en què, com a mostra del recolzament als cantants i al pianista, fomenten el micromecenatge. No és pas estrany que aquest històric restaurant s’hagi bolcat en la proposta ja que, des dels seus inicis, ha estat punt de trobada d’artistes com Picasso, Miró, Alberti, García Lorca, Dalí i les seves parets en són testimoni. Centrant-nos en el món musical, hi ha sovintejat Frederic Mompou, Alfredo Kraus, Maria Callas, Montserrat Caballé, Josep Carreras i Plácido Domingo. A més, hi tenen lloc tot tipus de tertúlies que donen veu a especialistes de prestigi. Això sí, facilita molt l’encontre cordial tenir la panxa plena, i el fet que el restaurant tingui cuina oberta fins la 1 de la matinada permet organitzar esdeveniments com un recital que s’allargui fins la mitjanit.
L’altre factor -el decisiu- que ha ajudat a fidelitzar públic, com hem comentat, és l’olfacte d’Alier i Maddaleno escollint els protagonistes de les vetllades. La fita del 22 de març, en què se celebrarà el 50è Sopar Líric, en serà un bon exemple. Aplegarà veus conegudes com les de Sara Blanch, Beñat Egiarte, Carles Daza, Carol Garcia, Josep-Ramon Olivé o Mercedes Gancedo, que estan fent carrera al país i a l’estranger. La llista dels projectes que acumulen entre tots, aquests i molts d’altres cantants, està ben farcida d’il.lusió, esforç, talent i èxit.
Però aquests no són, en realitat, els protagonistes de la temporada d’enguany. Tots ells ja han tingut el seu sopar de glòria. Ara és el moment de quatre joveníssimes promeses i, en
això, tornem als orígens del projecte, veus que s’estan forjant a Barcelona, centre formatiu reconegut arreu, però que ja tenen un punt de maduresa per debutar en solitari. És el cas d’Helena Ressureição, Lluís Calvet, Mireia Tarragó i el guanyador o guanyadora de la III Edició Palet de Martorell (Premi 7 Portes, amb el suport de les Joventuts Musicals de Martorell). La fórmula, la de sempre: doble menú, gastronòmic i líric, amb les contextualitzacions sempre amenes, interessants i amb un punt d’humor de Roger Alier que, a banda de regalar coneixement, amenitza els aperitius amb música per a piano. Enguany, aquests recitals tan especials es tornen a celebrar en divendres, un dia ideal per distreure’s, esvair les boirines de la ment, desconnectar de la feina i no patir per l’hora de tornada, perquè l’endemà és Sant Dissabte.
Els Sopars Lírics s’inicien el dia 30 de novembre amb la mezzosoprano
Helena Ressureição, que ja ha actuat al LIFE Victoria Lied Festival (Life New Artist), al Jardí dels Tarongers, al cicle ‘Les veus del monestir’, a banda de diverses sales a Portugal, d’on és originària, i on va iniciar els seus estudis de cant, que culminarien al Conservatori del Liceu amb Marisa Roca, sense oblidar els consells que ha rebut de Teresa Berganza, Grace Bumbry, Francisco Lázaro o Carmen Bustamante. Ha actuat amb diverses orquestres i directors de Portugal i Catalunya i s’ha posat en el rol de Tercera Dama (
Die Zauberflöte), Cherubino (
Le nozze di Figaro), fada (
Ein Sommernachtstraum), o Stela Lalova (
Hänser und Gretel, adaptació), entre d’altres.
Per la seva banda, el baríton
Lluís Calvet i Pey actuarà el 24 de gener. Forjat a l’Escolania de Sant Agustí de Sabadell i diverses formacions corals com Lieder Càmera, Orfeó Català, Pax Cor de Cambra, ArsinNova o Cor Jove Nacional de Catalunya sota la direcció de grans referents del gènere coral com Elisenda Carrasco, Eduard Vila, Josep Vila i Casañas, Xavier Pastrana, Simon Rattle, Pablo González, Simon Halsey, ha treballat repertori fonamental, que també exploraria en la seva vessant solista (lied, cançó catalana, espanyola, oratori, òpera). Ha estudiat al Conservatori de Sabadell i actualment cursa estudis
superiors al Liceu amb la beca “Joves Promeses” de la Fundació Ferrer-Salat.
Finalment, el 28 de juny, la soprano
Mireia Tarragó ens oferirà el seu recital al 7 Portes. Becada diverses vegades pel LIFE Victoria, on ha actuat, cursa un Màster en interpretació de lied. Recentment ha actuat a la Schubertíada de Vilabertran i a l’Auditori Nacional de Bordeaux sota la batuta de Marc Minkowski i al Palau de la Música Catalana. Ha guanyat diversos premis i ha recorregut la geografia catalana actuant en diversos auditoris i ha rebut classes de cantants i pianistes de reconegut prestigi com Wolfram Rieger, Ana Luisa Chova, Josep Bros, Ofèlia Sala, Francisco Poyato, Carlos Aragón, Margarida Natividade o Dolors Aldea.
Cada recital va acompanyat del talent de
Josep Buforn, “el millor pianista repertorista de Barcelona”, segons Roger Alier, que afegeix: “Et fa oblidar que toca amb Clavinova”. El seu cor batega al ritme del del cantant i anticipa les respiracions abans fins i tot que l’intèrpret les faci. Comparteix el pols amb el protagonista i fa que tregui el millor d’ell mateix, sense oblidar que té una tècnica molt depurada i una capacitat sorprenent de llegir a vista, de forma que gairebé podríem dir que un cantant que passa per les mans de Josep Buforn es transfigura.
Fotos: Helena Ressureição, Lluís Calvet, Mireia Tarragó
