I Puritani

El Nus la Flor. On queda l’espai per a la innovació?

Dimarts 27 Novembre 2018

EL NUS LA FLOR és el títol del nou llibre d'Enric Casasses, recentment publicat per Edicions Poncianes, així com del cicle de músiques de Daniel Ariño sobre poesies de l'autor. El cicle va visitar la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el passat 6 de novembre. Els poemes d’Enric Casasses són recitats per ell mateix i cantats per Maria Mauri sempre amb l’acompanyament del piano d’Ariño, de manera que la música afegeix capes i matisos a l’experiència estètica de la poesia, i a la inversa. Les propostes musicals innovadores com aquesta no sempre troben un espai a Barcelona per donar-se a conèixer. L’any passat es va crear una productora cooperativa, MOU, que ha realitzat conjuntament amb els artistesla producció i la promoció d'EL NUS LA FLOR. La cooperativa aposta per la nova creació i la funció social de la innovació artística.

“Veus aquest dibuix de l’abraçada? La línia d’on es toquen tots dos cossos se’n diu, en lingüística, el sentit. Ells dos no hi noten, però, una línia, sinó els remolins aventurats de l’aiguabarreig de l’un amb l’altre”. Mentre Enric Casasses pronuncia els versos d’un dels seus 43 poemes,Daniel Ariño entreteixeix fugaços gestos pianístics. En EL NUS LA FLOR, diverses disciplines artístiques treballen juntes. Els poemes, uns recitats pel propi Casasses i altres cantats per Maria Mauri, es combinen amb una música que integra vàries tendències estètiques: des de l'impressionisme, el modernisme i l'espectralisme al jazz, el flamenco o el cabaret. El format busca diferenciar-se del d’un clàssic concert de cant,integrant en un mateix diàleg interdisciplinari el recital de poesia i el recital de lied, mitjançant les connexions temàtiques i expressives entre recitats i cançons. Aquest cicle de músiques serà publicat en format de Llibre+CD i CD a finals d'any, també per Edicions Poncianes.
 
Aquest format de concert està produït i promocionat per MOU, una cooperativa de músics innovadors i emprenedors. Van organitzar, a través de Verkami, un crowdfunding que va recaptar més de 3000€. Nascuda el 2017,MOU impulsa projectes interdisciplinaris, de nova creació i/o fusió d’estils i amb alguna innovació en el format. Francesc Guzmán, músic cofundador de MOU, explica que “emprendre en la música és molt difícil: la informació necessària està molt disgregada, i els centres formatius com l’ESMUC o el Liceu no donen eines als músics perquè puguin tirar endavant els seus projectes”. MOU, per la seva banda, no es limita a oferir recursos als músics, sinó que vol ser un espai on els mateixos músics tinguin veu i vot a l’hora de definir les necessitats dels creadors musicals i pensar solucions. Per això, aquest desembre comencen les sessions del Campus MOU, que aplegaran diversos músics i professionals del sector.

Guzmán aposta per les noves creacions en la música perquè creu que la innovació artística pot inspirar la innovació social. “Si la proposta artística que rebem desafia una mica els protocols establerts, potser ens qüestionem més les coses. Si no, la música segueix sent una peça més del que ens tenen programat”. Per molt que es presentin noves versions dels clàssics, sempre s’utilitzen els mateixos formats, els que ja funcionen. “Però per què no un concert que consisteixi en el públic estirat al terra meditant amb electrònica i visuals?”
Segons Guzmán, són les grans sales les que han de donar el primer pas en l’aposta per la innovació, perquè “la gent no té quasi temps lliure, i si compra un espectacle innovador és perquè algú ha apostat per ell i se n’ha sentit a parlar, s’ha comunicat per xarxes i es veu aquí i allà”. A Barcelona ja hi ha festivals que recullen les creacions pioneres, com el Mixtur o el Loop. Algunes institucions també temptegen aquest terreny: L’Auditori és la sala que més lloc està fent a aquest tipus de propostes, amb l’espai Escenes o les Sampler Series. El Liceu i el Palau de la Música tenen cicles de música de compositors actuals com l’Off Liceu – Diàlegs musicals o el Primer Palau, però per a Guzmán “no totsofereixen propostes gaire atrevides”.

Aquests espais naixents són el reflex d’una escena creativa molt efervescent a Barcelona que necessita llocs on mostrar-se en el circuït professional. Propostes com EL NUS LA FLOR deixen palès que les ganes d’innovar hi són entre els artistes músics, però manquen palanques d’execució i de comunicació amb el públic com ho és la recent nascuda MOU.
Des de Barcelona Clàssica també volem posar aquest debat sobre la taula en el pròxim Fòrum Barcelona Clàssica, el proper 5 de desembre a les 19h al Club Wagner, on es discutirà sobre l’artista contemporani i els dilemes entorn la seva figura i creacions.

Fotos: Els artistes d'EL NUS LA FLOR (Daniel Ariño, Enric Casasses, Maria Mauri), logotip de la cooperativa MOU, Francesc Guzmán

Últimes Notícies