El pròxim 18 de desembre, L’Auditori ofereix la segona entrega de quintets de corda de Mozart, estrenada l’any passat amb el Quatuor Modigliani. El quintet que sentirem és la unió de l’Apollon Musagète Quartet amb el violista Nils Mönkemeyer. Interpretaran el Quintet núm. 2 en do menor, K. 406 i el Quintet núm. 6 en mi bemoll major, K. 614. Per arrodonir el concert, Mönkemeyer interpretarà al final la versió en viola de la Suite per a violoncel núm. 1 de Bach.
Vénen de Polònia amb un recorregut ple de reconeixements. L’
Apollon Musagète Quartet va formar-se el 2006 de la unió de quatre músics polonesos: Paweł Zalejski (violí), Bartosz Zachłod (violí), Piotr Szumieł (viola) i Piotr Skweres (violoncel). El conjunt va guanyar l’ARD International Music Competition el 2008, i el 2010 va debutar a la Filharmònica de Berlín. Des de llavors, s’han establert com un dels quartets de clàssica de primera línia a nivell europeu. La BBC els va seleccionar el 2012 com a Artistes de Nova Generació. Un any abans, el 3 de març de 2011, debutaven a L’Auditori amb un exigent repertori format pel contingut del seu primer disc: obres de Beethoven, Schumann, Chopin i Szymanowski. Els qui van arribar a Barcelona per primera vegada com a conjunt emergent són ara un grup experimentat i consolidat a nivell Europeu.
El cinquè membre del conjunt per un dia serà el violista alemany Nils Mönkemeyer. L’artista passarà aquest estiu per diversos festivals de clàssica d’Europa, d’Irlanda a Berlín. La majoria de cites que té són dins d’Alemanya, cosa que és mostra del prestigi de que gaudeix allà. Kate Rockstrom escriu al blog de
Readings, distribuidora de llibres i contingut cultural divers, una crítica del seu últim disc,
Baroque, afirmant que “la col·lecció mostra les capacitats tècniques i musicals de l’artista alemany, que fa que aquestes obres no semblin ni remotament difícils”. El prestigiós diari alemany
Süddeutsche Zeitung deia de Mönkemeyer, en un article de Harald Eggebrecht del novembre d’enguany: “Que és un virtuós fantàstic, imaginatiu i sobirà en sí mateix és indubtable”.
Mönkemeyer i el quartet polonès s’uniran per interpretar dos quintets de corda de W. A. Mozart. El
quintet en do menor consta de quatre moviments (
Allegro di molto,
Andante,
Menuetto in canone i
Allegro). Mozart va escriure’l el 1787, i consisteix pràcticament en una transcripció de la
Serenata núm. 12 per a instruments de vent en do menor, K. 388, de 1782. En general, la serenata era a la època un gènere utilitzat per compondre música per a celebracions socials. Més que per ser escoltada, era música de fons adient per a una terrassa o jardí en un palau cortesà amb membres de la noblesa menjant o conversant. No obstant, Mozart escollirà un gènere aparentment trivial per compondre una obra de gran
elaboració. Introdueix gestos atípics com la tonalitat menor en el primer moviment, i elements com el contrapunt en el tercer i quart moviment. I la transposició de la serenata en quintet de corda canvia algunes coses, com la càrrega dramàtica de la melodia inicial, que pren més força amb la corda. Tot això fa que l’obra sigui molt més apropiada per escoltar-la atentament que per sentir-la de fons.
El
quintet en mi bemoll major també compta amb quatre moviments (
Allegro di molto,
Andante,
Menuetto: allegretto i
Allegro). Mozart el va escriure el 1791, l’any de la seva mort, de manera que fou una de les seves últimes composicions juntament amb
La flauta màgica o l’inacabat
Rèquiem. En el diàleg entre les melodies i com s’acompanyen les unes a les altres hi veiem una mostra de la solidesa de les peces de l’artista i com és capaç de construir una obra on tots els instruments encaixin perfectament entre sí. No té la càrrega dramàtica que el to menor dona a l’anterior quintet, és molt més serè. Tot i així, està ple d’elements que sorprenen i dels jocs habituals de Mozart:
crescendi sobtats, melodies que ara van juntes i ara se separen, ràpides escales que s’enfilen i es desfan… Una peça de rellotgeria de la música de cambra.
Al concert de
L’Auditori dels quintets de corda de Mozart s’uniran cinc músics ja consolidats, en un moment de maduresa professional, amb les partitures precises i juganeres del músic de Salzburg. I una última peça posarà la cirereta del pastís.
Nils Mönkemeyer interpretarà la versió en viola de la
Suite per a violoncel núm. 1, de J. S. Bach. Si bé Mozart té molts temes coneguts universalment però aquests dos quintets no són dels més famosos, la cita acaba amb una de les partitures més populars per a corda de la història dels clàssics.
Fotos: Nils Mönkemeyer, viola (Foto: Irene Zandel), Apollon Musagète Quartet (L'Auditori)
