Concerts

“Si és art no és per a tothom, i si és per a tothom no és art”

Diumenge 9 Desembre 2018

El Fòrum Barcelona Clàssica, en la seva tercera edició, va reunir el passat dimecres 5 de desembre al Club Wagner especialistes, aficionats i públic de la música clàssica. Aquesta vegada es va posar el focus sobre els compositors actuals i la música contemporània. Hi ha relació entre el públic i l’artista? Els creadors escriuen per a ells mateixos o pel seu públic? Entre els assistents hi havia els compositors Demian Luna, Mariona Vila, Xavier Pagès-Corella i Joan Bagés. La discussió va derivar en temes tan incerts i necessaris com ara si la qualitat de l’art depèn de la seva complexitat o de l’emoció que desperta.

Segons el Romanticisme, l’art és expressió pura i dura de l’autor, sense veure’s condicionat pel públic que després l’ha de rebre. Però té sentit l’obra d’art sense el públic? Aina Vega enceta el debat amb aquesta pregunta. Com viuen els compositors actuals el procés de creació? I amb actuals o contemporanis no ens referim només als que busquen nous recursos tímbrics o tècnics, també als que segueixen creant música tonal. Per acabar de perfilar la qüestió de la relació públic – compositor, Vega recorda la màxima de Schönberg: “If it is art it is not for all, and if it is for all,it is not art” (Si és art no és per a tothom, i si és per a tothom no és art). Sigui per acord o desacord, aquesta sentència provoca tots els presents.

Demian Luna, compositor i gestor cultural, comença afirmant que es necessita fer pedagogia sobre com enfrontar-nos a la música contemporània. Luna defensa “una escolta molt verge de noves sensacions que després es poden educar”. Pel compositor argentí, ja no es busca la bellesa entesa com l’entenien els canons clàssics o els idealistes romàntics.

 El primer que s’aventura a analitzar la sentència de Schönberg és Xavier Pagès-Corella, director i compositor. “Entenc que Scönberg afirmava que l’art només el poden entendre un grup reduït de persones, una elit, i que per tant ha de ser complex”, explica. En opinió seva, això és equivocat, ja que l’art és “una gradació de complexitat centrada en l’estètica, que és l’àmbit que estudia les relacions entre les coses”. En un quadre, en una sonata, en un poema... S’interrelacionen i dialoguen molts elements. Per a Pagès-Corella, com més relacions hi hagi, més interès podem trobar a una obra. Però el que està clar és que aquestes relacions “s’han de saber percebre” per gaudir de l’estètica.

La compositora Mariona Vila arrufa el nas i rebat aquesta visió. “Que en una obra hi hagi capes de complexitat no significa que el públic les hagi de veure per gaudir l’obra completament”. La compositora recorda que hi ha molts artistes que quan escolten música no poden parar de distingir-hi tots els aspectes tècnics, i justament per això no acaben de gaudir-la. Joan Bagés, compositor i gestor cultural, també discuteix Pagès-Corella. Li remarca que “té un discurs molt racional” amb el qual està “tornant a Schönberg”. Per a Bagés, l’art és una experiència “quasi física”, que captem a través de la vivència personal, no de la raó. “No gaudeixes més d’una obra com més la coneixes, sinó com més hi connectes emocionalment, i fins i tot, com és el cas de la dansa, físicament”. Bagés clarifica tot això amb l’exemple dels compositors minimalistes. Si analitzéssim la seva música la trobaríem molt senzilla, però poden emocionar molt.

Aquestes reflexions es centren en allò que fa que el públic gaudeixi de l’art. Però i els artistes? Necessiten acceptació per part del públic? Es veuen condicionats?  Bagés afirma que com a compositor necessita el contacte amb el públic, que les seves obres comuniquin alguna cosa a qui les escolta. No obstant, Demian Luna recorda que “no pot ser mai el públic el que jutgi la qualitat de les obres d’art”, ja que això sempre depèn de la mateixa gènesi de l’obra.

Va ser el mateix Luna que va acabar el debat, dient: “Com deia Schönberg, anem tirant que tinc gana”. A banda d’afegir un toc d’humor al fòrum, la broma va fer palès que s’havia començat un debat extensíssim i quasi inacabable. Tothom se’n va anar a casa amb encara moltes coses a dir, però probablement perquè van sorgir moltes coses a plantejar-se.

Fotos: Forum Barcelona Clàssica

Últimes Notícies