Els propers dies 26 i 27 de gener al Casino l’Aliança del Poble Nou de Barcelona, el Ballet de Catalunya, primera companyia professional del país, dansa el clàssic Don Quixot en un proposta artística d’Elias Garcia precedida d’una excel.lent acollida per part del públic i la crítica.
Compra d’entrades
’10 points’, proclamava Maricel Chavarría a
La Vanguardia, fent èmfasi en la bona feina feta pel
Ballet Nacional de Catalunya, que els passats 9 i 10 de novembre va estrenar a Terrassa una versió molt visceral de
Don Quixot en què, tal i com explica Núria Juanico al
Diari Ara: “Ni el Quixot ni Sancho Panza treuen el cap en el nou espectacle del Ballet Nacional de Catalunya per donar màxim protagonisme als ballarins”, remarcant l’originalitat de la versió de la companyia catalana, que va exhaurir totes les entrades en ambdues funcions. Els propers
26 i 27 de gener, prop de 45 intèrprets seran novament a dalt l’escenari –
de països com Japó, França, Itàlia, Estats Units, Mèxic i Alemanya- amb l’exitós espectacle al
Casino l’Aliança del Poble Nou de Barcelona. Aquesta és una clara aposta per una companyia que, just després d’un any de la seva creació, comença a fer realitat la possibilitat d’obrir-se als millors escenaris catalans.
El Ballet de Catalunya, amb
Elias Garcia encapçalant la direcció artística i
Leo Sorribes la direcció general, ofereix un
Don Quixot diferent, original i amb personalitat pròpia, amb l’objectiu d’atraure al gran públic, sigui o no consumidor de dansa, anar-lo fidelitzant i fent-lo créixer. I això és el que ha vingut fent des de la seva primera estrena el novembre de 2017 fins a dia d’avui, amb ja 4 produccions i camí de la cinquena.
Parlar de
Don Quixot és remuntar-se als orígens iconogràfics de la cultura hispana. Allò que molts espanyols no volen reconèixer, tanmateix, és que, ja al 1616, a la segona part d’
El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha,
Miguel de Cervantes va deixar escrita una meravellosa lloança de Barcelona, quan el personatge ha retornat a casa, just abans de morir. Ens trobem, així, amb un dels pocs intel·lectuals espanyols que, amb la novel·la inaugural de la literatura moderna, ha volgut reconèixer les virtuts de la nostra terra –i el fet que, mal que els pesi, som una altra història.
El
Casino l’Aliança del Poble Nou de Barcelona puja a l’escenari la reinterpretació del
Ballet Nacional de Catalunya de la reinterpretació que al seu torn van fer
Marius Petipa i 
Ludwig Minkus de la il·lustre novel·la. Si bé hi ha diverses versions d’aquest ballet, el de referència és el de l’austríac que va dedicar la seva vida a la literatura per aquest gènere, a banda de ser un virtuós del violí i un gran mestre. De fet, va estar servint el Ballet Imperial de Sant Petersburg i al llarg de la seva carrera va escriure per Arthur Saint-Léon, a banda de Petipa. Més enllà de
Don Quixot, de la seva producció cal destacar-ne
La source (amb Léo Delibes com a coautor),
La Bayarère, Paquita i va escriure una gran quantitat de material de suport per a ballets ja existents. Avui dia, la música de Minkus és la més interpretada en el món del ballet i és una part integral del repertori del tradicional ballet clàssic.
El ballet que ens ocupa va sorgir el primer any de col·laboració entre Minkus i Petipa, el 1869, i són peces molt rítmiques, de fàcil comprensió i molt melòdiques. L’argument original de l’obra coreogràfica de Marius Petipa, originàriament de gran virtuosisme i fidel a la tradició espanyola, amb fandangos, seguidilles i jotes, consta d’un pròleg i quatre actes, malgrat que, posteriorment, la majoria de les adaptacions han modificat l’estructura original a un pròleg i tres actes -en el cas del Ballet Nacional de Catalunya, dos actes-, que varien lleugerament l’original cervantí, en el qual es mesclen les aventures, la il·lusió, la bogeria, l’humor i l’amor. De fet, el personatge literari serveix més com a pretext per construir un ballet sobre la base d’un ideal que per concebre un protagonista clàssic amb caràcter propi.
Al pròleg, Don Quixot es troba en el seu estudi envoltat de llibres de cavalleria, i decideix emprendre aventures com les de les novel·les al costat del seu criat Sancho Panza al servei de Dulcinea, hermosa noia que li ha aparegut en una visió. Però aquesta no serà la relació nuclear, sinó que, ja en l’acte I, que té lloc en una plaça de mercat a Barcelona, la tensió amorosa es decantarà cap a Kitri i Basilio. Tanmateix, la jove Kitri és obligada pel seu pare, Lorenzo, a comprometre’s amb Gamache, l’home ric de la contrada. Quan arriba Don Quixot, confon a la noia amb Dulcinea. Llavors (Acte II), l’
hidalgo desafia Gamache per aconseguir la mà de la bella Kitri, però es burlen d’ell i el fan fora del poble. Basilio, el barber enamorat, fingeix suïcidar-se i així aconsegueix, per pena, la mà de Kitri. Mentrestant, Don Quixot arriba a un campament de gitanos i rendeix honor al rei dels roms.
L’escena dels molins arriba al tercer acte. Després de l’aferrissada lluita, es queda adormit i somia que està al jardí de la seva estimada al costat de les fades del bosc. Lluita contra una aranya gegant, en surt vencedor i per fi pot veure la seva estimada, però el somni es difumina. En despertar, es troba amb un duc i la seva cort, que l’invita al seu castell. Finalment, al quart acte, es munten unes grans festes en honor a Don Quixot, però el cavaller de la Lluna de Plata el desafia i el venç. No és altre que el seu amic Sansón Carrasco, que, preocupat pel cavaller errant, li demana que torni a casa.
Colorista, vibrant, directe, joiós, espontani i efectiu; així és el
Don Quixot de Minkus. El clic de les castanyoles contrasta amb l’encisadora levitació a la qual són duts els ballarins quan la música és més lírica, i el so dels metalls acompanyats de percussió preciosista es contraposa a l’
arioso de les cordes i el lament de la impossibilitat d’amor entre els joves Kitri i Basilio. Aquest vitalista i festiu ballet requereix virtuositat i es reafirma com una de les peces més efectistes de la literatura per a aquest gènere. Amb flaires espanyols, les
melodies són fàcilment reconeixibles, animades i amb el punt de folklorisme just, sense caure en la caricatura.
Destaca el famós i poètic “pas de deux” entre Kitri i Basilio, un dels duos de ballet clàssic més populars, exigents i virtuosos del repertori, per aquest motiu sol ser un dels favorits dels ballarins, indispensable en qualsevol gala de dansa. L’han dut a la màxima expressió des de Pavlova a la Makarova, des de Barishnikov a Corella i des d’Ivanov a Nurejev, i està farcit de
promenades, pirouettes i
portés.
La versió del Ballet Nacional de Catalunya substitueix la presència de Don Quixot i Sancho Panza a través de Joel Minguet, conegut actor català, que fa una personal aportació dialèctica amb la que es cobreix una part del relat de les Noces de Gamash. Segons la periodista d’
El País Carmen del Val, el narrador “ens va conquerir, amb una veu potent en la lectura dramàtica simultaniejant al Quixot, Sancho Panza i al propi autor, Miguel de Cervantes. Minguet es va posar a la pell de cada un, matisant cada frase, expressió, amb el que de seguida ens va arrossegar cap a un lloc de la Manxa i a una de les aventures, entre tantes, de qui estava enamorat de Dulcinea i confonia els molins amb gegants”.
Aquest
Don Quixot ha estat la primera de les produccions de la directora artística associada, reconeguda Primera Ballarina del Teatre Mariinski i Het National Ballet,
Larissa Lezhnina, de la qual Chavarría destaca que “va buscar la personalitat pròpia en una tasca d’investigació sobre el folklore que hauria inspirat Petipa”. També cal mencionar d’aquest
Don Quixot la participació de
Vincent Gros, qui s’ha incorporat recentment com a mestre resident de la companyia al costat d’
Elias Garcia, qui lidera totes les produccions i responsable últim de tots els detalls que configuren el producte final i únic. Per la seva banda, el director artístic de la companyia,
Leo Sorribes, afirma haver concebut el
Don Quixot juntament amb Garcia “per tal de potenciar la dansa i fer l’espectacle més curt i compacte”.
Respecte els intèrprets, la crítica és unànime amb la protagonista,
Rebecca Storani: Carme del Val a
El País ressenyava que “la millor interpretació de la nit va ser la ballarina italiana de 22 anys que encarna la protagonista, Quitèria. Posseïdora d'una tècnica que frega el virtuosisme i d'una forta personalitat escènica va saber imprimir la picardia que requereix aquest personatge i brillar en les seves evolucions tècniques. Va clavar amb seguretat els 32
fouettés en el gran pas a dos del segon acte”. Però encara n’hi ha més; al
Diari de Terrassa, Mercè Boladeras rebla el calu dient que “ens vam quedar sense paraules amb l'habilitat i la seva destresa en el ball de puntes i en les piruetes. Rebecca va lluir i es va lluir”.
La seva parella,
Dmitry Zagrebin, figura convidada en aquesta ocasió, és ballarí principal del Royal Swedish Ballet. Les seves interpretacions es van caracteritzar pel “seu hipnòtic gir i la seva seguretat en el salt, si bé necessita depurar el seu torrent d'energia, que en ocasions el sobrepassa”, destaca del Val. Finalment, Bonaderas afirma: “Ens vam quedar enamorats amb
Miho Okamura que, en el seu paper de Cupido, es va moure gràcil, amb molta soltesa i amable somriure, resolent els solos que va executar de manera impecable”.
És important de remarcar que el Ballet Nacional de Catalunya està
a la recerca de sponsors i patrocinadors que vulguin apostar pel talent i els valors del país. Un exemple d’això és el Programa Trainee, estrenat ja l’octubre de 2017. Es tracta d’un projecte pioner a Catalunya, de 2 a 4 anys de durada, i que ofereix una magnífica oportunitat als recent ballarins graduats d’arreu del món per integrar-se plenament al món professional català, incorporant-los a la companyia i participar, en major o menor mesura, en les seves produccions.
Compra d'entrades
Fotos: Ballet de Catalunya
