Arrenquem aquest segon trimestre del Fòrum Barcelona Clàssica amb un debat que reunirà 6 dones el 9 de gener: Carme Portacelli, María Hinojosa, Elisabet Fernández, Raquel García-Tomás, Helena Bayo i Aina Vega, preparades per tractar el triple rol de la dona en la música. Però també parlarem amb Christina Scheppelmann i Agustí Filomeno sobre el repertori operístic, amb Rubén Gimeno i Joaquim Garigosa sobre les bandes sonores en les orquestres simfòniques, així com el divisme en l’òpera amb Sara Blanch, Miguel Lerín i Jaume Radigales. Tots els col.loquis són en dimecres a les 19h al Club Wagner i són de caràcter gratuït.
.jpg)
El primer trimestre vam començar forts: “Ens cal més silenci perquè la música sigui un fet excepcional”, comentava Jaume Radigales el dia que tractàvem quin lloc ocupa la música en les nostres vides, el 24 d’octubre, juntament amb Oriol Pérez i Treviño, que demanava el retorn a la sacralitat de la música. Al mes de novembre ens vam aventurar a tractar la vigència dels tòpics masclistes, xenòfobs i homòfobs en les òperes amb una guerrera Mar Medinyà, un profund Elio Ronco i un controvertit Albert Ferrer Flamarich per acabar l’any acompanyats de quatre compositors: Joan Bagés, Mariona Vila, Demián Luna i Xavier Pagès-Corella per debatre com ens podem acostar a la música contemporània i intentar donar resposta a la màxima schönberguiana: “If it’s Art is not for All, and it it’s for All it’s not Art”.
Encarrilem el segon trimestre parlant de dones. Dimecres 9 gener parlarem dels tres rols de la dona a la música: com a intèrpret (solista, vocalista, instrumentista), com a directora o com a compositora. El primer està assumit des de fa temps, i fins i tot sembla que el propi caràcter sexista de la publicitat les afavoreixi en aquest sentit. Com a directores, ara mateix està sorgint una certa conscienciació, tant entre els músics com entre el públic. Però com a compositores, sembla que ni tan sols se les troba a faltar. És gravíssim el fet que cada cop que s’anuncia una nova temporada musical amb una presència nul·la o, com a molt, simbòlica de compositores, no esclata cap polèmica. Mentre hi hagi dones solistes sembla que la quota ja està coberta. Com és això? Està relacionat amb el conservadorisme dels programadors (la major part de dones compositores les trobem a partir del segle XX), o bé també té a veure amb el poder associat a cada un d’aquests rols? Una intèrpret, en el fons, segueix ordres. Una directora les dóna, però està sotmesa a la voluntat de l'autor. En canvi, una compositora seria l’autoritat màxima respecte la seva obra. En parlarem amb la directora d’escena
Carme Portacelli, la compositora
Raquel García-Tomàs, la soprano
María Hinojosa i les directores
Beatriz Fernández i
Helena Bayo.
Tot seguit, dimecres 20 de febrer, tractarem amb la directora artística del Gran Teatre del Liceu,
Christina Scheppelmann i l’ex-director de màrqueting de la mateixa institució i gran
melòman
Agustí Filomeno la qüestió de les obres que entren i les que no en el repertori operístic. És necessari l’equilibri en una programació artística, però quins riscos es poden assumir? Fins on afecta l’element públic/audiència i fins on el finançament? Quina relació hi ha entre els gustos del director artístic i el públic? Moderats per
Aina Vega, els convidats de ben segur que ens il.lustraran, i serà una gran oportunitat per conèixer més de prop com es basteix una temporada artística de primer nivell.
Un fenomen que està omplint els auditoris a vessar és que les orquestres de música clàssica toquin bandes sonores i altres
hits populars. En parlarem el dimecres 6 de març a les 19h amb un director avesat a dirigir aquest repertori, entre molts d’altres, com ho és
Rubén Gimeno. L’acompanyarà el fins ara director artístic de L’Auditori
Joaquim Garrigosa. Ens plantejarem si la recepció dels concerts “populars” associats a orquestres de clàssica és una qüestió de militància per acostar la música simfònica a un nombre més gran de públic o és una manera de fer calaix compensant produccions més minoritàries.
Arribada la primavera tindrem altre cop a
Jaume Radigales acompanyat de l’agent artístic més important del país,
Miguel Lerin, i la soprano darmosana que ha debutat al Liceu amb l’Elvira de
L’italiana in Algeri,
Sara Blanch, i a la qual podrem tornar a escoltar a
L’enigma di Lea de Casablancas. Ens congregarem tots plegats per parlar del divisme (dia a determinar). Especialment en l’òpera, els cantants i els directors d’escena viuen en una bombolla on la imatge és molt important. Cal tocar més de peus a terra i revisar, per exemple, els contractes estratosfèrics o és la llei de l’oferta i la demanda? Què passa quan els directors artístics i els directors generals entren en el joc?
Convidem tots aquells i aquelles qui vulguin trobar un espai per xerrar, debatre, reflexionar i compartir idees sobre música i tot el seu món. Benvinguts al
Fòrum Barcelona Clàssica, que té lloc al
Club Wagner (carrer València, 209, ss. 1a) un dimecres al mes a les 19h.
Fotos: Fòrum Barcelona Clàssica
