Critica

Víkingur Ólafsson: “Un pianista ha de tenir oïda, cor generós, ment analítica i vasta imaginació”

14-01-2019

El Palau de la Música Catalana ens oferirà, el dia 15 de gener, un recital per a piano protagonitzat per l’intèrpret islandès Vikíngur Ólafsson, de qui podrem escoltar un programa del tot dedicat al compositor nord-americà Philip Glass: Opening i els Études 9, 2, 3, 15, 13, 5 i 6. És l’inici d’un cicle que continuarà a la primavera. Aina Vega conversa amb ell.
 

D’acord amb The New York Times ets el nou “Icelander Glenn Gould”. És Gould un dels teus referents? Què has après d’ell?
Diria que el llegat de Gould ha tingut una gran influència musical en mi, encara que crec que el nostre so com a pianistes és molt diferent. Ell va ser sens dubte un dels grans intèrprets de tots els temps, un home que va obrir moltes portes per a la resta de nosaltres, no només pels pianistes. A través de l’estudi de les seves gravacions, la meva ment i les meves oïdes s’obriren cap a noves possibilitats, especialment en la pràctica polifònica. També admiro que la seva ment fos incansablement curiosa, i que no donés res per suposat en la interpretació musical.
 
I d’altres pianistes…
És clar! En puc anomenar molts, començant per Gilels, Lipatti, Michelangeli, Argerich, Rachmaninoff, Moiseiwitsch, Hoffmann, Edwin Fischer, Alfred Cortot…
 
Els crítics insisteixen en parlar de tu com a “volcànic”, expressiu, explosiu. Com trobes la inspiració per transmetre aquestes emocions?
De fet, penso amb mi mateix d’una manera molt més pacífica però és clar que tothom té un cantó fosc. La meva inspiració ve essencialment a través de la música. El començament de la darrera sonata de Beethoven pot semblar més volcànic que qualsevol volcà de la terra.
 
Quina creus que és la qualitat més important que ha de tenir un pianista?
Ha de tenir oïda, un cor generós, un ament analítica i una vasta imaginació.
 
Quina ha estat la fita més emocionant que has aconseguit en el camp de la música?
No penso en fites, però òbviament hi ha hagut moments en la meva carrera que m’han fet molt feliç. Com quan vaig obrir el Harpa Concert House de Reykjavík amb Vladimir Ashkenazy el 2011, o la producció del meu àlbum sobre Bach amb Deutsche Grammophon. Aquests en són alguns.
 
Tens una estreta relació amb Philip Glass. De fet, obres el cicle de la seva música al Palau perquè confia en tu. Creus que és una responsabilitat afegida?
Phipip Glass és un home meravellós però no sento una responsabilitat afegida encara que el conegui personalment. La meva única responsabilitat, ja sigui Glass, Mozart o Bach, és envers la música mateixa. Això és molt més gran que un individu, fins i tot més que un compositor. La música ens sobreviurà a tots.
 
Què significa el Palau de la Música per a tu?
Jutjant per les fotografies, és un lloc màgic! Espero amb ànsies tocar allà per primera vegada i és molt excitant que ja sigui un sold-out.
 
Com vas iniciar la teva relació amb la música de Glass i quines emocions et transmet la seva obra?
Primer em va invitar a tocar amb ell el 2014, després que algú li envies el meu CD de Bach. Va ser una experiència molt bonica. La seva obra és diversa i evoca diferents sentiments. Normalment, Glass explora un aspecte molt determinat de la música a cada peça, i el més important per a l’intèrpret és trobar l’essència i aconseguir el màxim amb això. No penso les repeticions en el paper pautat com a repeticions en si mateixes, sinó en oportunitats d’explorar noves sonoritats i noves textures. La seva música tracta de trobar sempre noves perspectives.
 
Diries que Glass és el prototip del compositor minimalista? Ell es refereix a si mateix coma “music d’estructures repetitives” i té influències del pop i el rock. Què n’opinies?
Va començar molt proper al minimalisme, però ja no és un minimalista. És un terme confús i s’hauria d’usar estrictament per a música minimalista, bàsicament música dels 60’ i principis del 70’. En comparació amb aquest període, els estudis de Glass són força “maximalistes”, Philip Glass és més un compositor post-romàntic avui dia, però no podem usar un sol terme perquè la seva música l’ha dut per múltiples direccions.  
 
Has escollit tu mateix el repertori o ha estat un acord entre tu, Glass i el Palau de la Música?
El Palau em va proposar interpretar Philip Glass i vaig suggerir aquest programa. Van acceptar ràpidament i tot ha estat un procés simple i bonic. Estic feliç de fer aquest concert ara, dos anys després de la producció de l’àlbum, ja que en altres programes d’aquesta temporada toco bàsicament Bach i Beethoven. És magnífic revisitar Glass en el meu debut a Barcelona.
 
Què pots esperar del concert del 15 de gener?
No sé ben bé què esperar però segur que tindré una meravellosa experiència musical a l’escenari tocant música que estimo i fins i tot expressant algunes paraules sobre el repertori i el compositor.

Fotos: Víkingur Ólafsson. Palau de la Música

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Aina Vega Rofes
Aina Vega i Rofes
Editora
ainavegarofes