Òpera

La Butterfly torna al Liceu

15-01-2019

El dia 13 de gener el Gran Teatre del Liceu oferí la segona representació de Madama Butterfly amb el que hauria de ser el segon repartiment vocal. Tant la soprano Ainhoa Arteta com el tenor Rame Lahaj es trobaven indisposats, fet que féu aparèixer en escena la soprano italiana Maria Teresa Leva i el tenor canari Jorge de León, un duo que resultà d’allò més exitós.

El Gran Teatre del Liceu començà l’any amb la reposició de la coproducció d’una de les òperes més conegudes del repertori italià, firmada per Moshe Leiser i Patrice Caurier i estrenada l’any 2006 al teatre del Liceu, Madama Butterfly. L’òpera, representada infinitat de vegades a Barcelona, torna amb una producció representada fins a tres vegades a Barcelona per a oferir una sola novetat, el debut de dues sopranos en el rol de Cio-Cio-San, Lianna Haroutounian, qui debutà el dia de l’estrena en el rol protagonista, i Ainhoa Arteta, que per motius de salut no arribà a l’escenari; en el seu lloc s’estrenà la soprano italiana Maria Teresa Leva, que debutà al mateix temps en el rol protagonista i al teatre del Liceu.
 
La producció de Leiser i Caurier és senzilla i elegant, fent ús dels elements de la cultura nipona que més atrauen els occidentals: estances quadrades amb els mínims detalls, obertures horitzontals, paisatges d’arbres fruiters i badies tranquil·les, i un llarg etcètera. Caldria, potser, reciclar el nostre punt de vista occidental a l’hora de representar quelcom que fou pensat com un fals souvenir, una òpera que pretén representar quelcom exòtic, estrany i per tant, interessant i atractiu a l’ull de l’home blanc. Tot i l’òbvia bellesa de l’escena, la producció no proposa cap mena de reflexió que vagi més enllà del fet estètic, del gaudi visual.
 
Les primeres notes de l’obertura de l’òpera brollaren de manera impecable i delicada des del fossar, interpretades per una fantàstica secció de violins i més tard per l’orquestra sencera, que aquesta vegada es col·locà sota la batuta del director italià Giampaolo Bisanti. Bisanti féu un gran treball de dinàmiques amb l’orquestra, que féu gala d’un so potent i polit, creant un joc de tensions que acompanyà els personatges al llarg de la funció.
 
Jorge de León, el tenor canari que interpretà el rol de Benjamin Franklin Pinkerton, aparegué en escena acompanyat d’un meravellós cònsol Sharpless interpretat per Gabriel Bermúdez, que tot i la timidesa inicial, féu una gran interpretació vocal i actoral. León duia clarament l’embranzida del dia anterior a sobre i interpretà meravellosament al militar americà, presumint de timbre i col·locant cada nota al seu lloc sense gaire esforç.
 
Aleshores fou el torn de Maria Teresa Leva, que aparegué en escena de manera desimbolta i tranquila, no tant com una geisha sinó com una italiana que debuta en escena. Quan fou el torn del duo d’amor entre Butterfly i Pinkerton “Vieni, amor mio” ambdós feren lluïment d’un timbre que, tot i la sorpresa inicial i el canvi de repartiment, resultà d’allò més exitós en confluència amb l’altre.
Més tard fou el torn de la famosíssima ària “Un bel dì vedremo”, entonada amb gràcia per Leva, que s’encarà a un dels hit parade de l’òpera i en sortí reeixida, aconseguint un aplaudiment agitat del públic.
 
La cambrera Suzuki, interpretada per la mezzo-soprano lituana Justina Gringytė, deixà bocabadat el públic del Liceu amb una veu de gran desimboltura i dramatisme que féu la seva gran exhibició en l’ària “come una mosca prigionera” i que, juntament amb Maria Teresa Leva, dibuixà una atmosfera bellíssima en “scuoti quella fronda”, anomenat “duet de les flors”.
 
L’argument s’anà desplegant fins al sòrdid moment del suïcidi de la protagonista, que alguns s’han atrevit a titllar de tragèdia feminista – valga’m déu -; un suïcidi  d’allò més cinematogràfic, amb els elements habituals: cirerer, bandera americana i el nen jugant al fons de l’escena. Cio-Cio-San, després d’entonar con onor muore” amb una franquesa i espontaneïtat que s’anaren desplegant al llarg de la funció, clausurà la funció amb seguretat i fermesa, tot i el tímid titubeig inicial.
 
El cor, dirigit per Conxita Garcia, féu gala d’un vestuari fantàstic dissenyat per Agostino Cavalca i sobrevisqué amb èxit les dificultats de l’òpera de Puccini, que compta amb un cor “a boca tancada” i moments en què el cor es troba darrere l’escenari, moments en què Bisanti féu un dels grans esforços de la vetllada. El matrimonier Goro fou interpretat de manera magnífica per Moisés Marín, el Príncep Yamadori aparegué en escena gràcies a Isaac Galán, que tot i la curta intervenció, es féu valdre; l’oncle Bonze aportà gran dramatisme a l’escena familiar de la mà de Felipe Bou, i Kate Pinkerton fou interpretada per Mercedes Gancedo, guanyadora del premi “el Primer Palau” el 2017.


Fotos: Gran Teatre del Liceu. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *