Critica

Meteora o per què ens alienem

31-01-2019

Aquest primer cap de setmana de febrer, en el marc del cicle Escenes -l’aposta més interdisciplinar de L’Auditori-, el tàndem Ensemble Topografic i Xavi Lloses presenten Meteora, una obra que reflexiona sobre els grans temes que a tots ens inquieten: el poder, la bondat, la violència i la vigència de l’art com a instrument ètic.

Meteora és un indret remot de Grècia on, al capdamunt de muntanyes infinites, s’hi pot trobar recer per a la reflexió i l’espiritualitat. Els monestirs d’aquest indret grec, que estan a l’interstici entre el cel i la terra en un mar de núvols articulen la proposta que podrem experienciar aquest dissabte 2 de febrer a les vuit del vespre i diumenge 3 a les sis de la tarda a la Sala 3 Tete Montoliu de L’Auditori. És en aquest indret, alhora de frontera i frontissa, on sorgeixen les veritables preguntes; quan transcendim els límits i ens forcem a replantejar-nos les qüestions que ens vénen donades per una determinada Weltanschauung i, quan de cop canviem de perspectiva ens apareixen com a noves i inquietants.
 
El projecte que presenten Ensemble Topografic (Anna Hierro i Carlos Martorell) i el pianista Xavi Lloses és un meta “think-tank”, des del moment en què es tracta d’una cocreació (per tant, pensament conjunt) que es vol presentar a l’espectador, al seu torn, com un “think-tank” de tres persones que es plantegen aspectes universals però d’absoluta vigència com les relacions de poder, la justícia, la llibertat o la violència. Davant dels constants atacs dels mass media, hem acabat desenvolupant la capacitat d’alienació per pura supervivència: no podem conviure amb el dolor del món, els milers de persones que treballen en situacions infrahumanes, les guerres, la gana, les malalties incurables o la violència de gènere -per anomenar-ne alguns de forma escadussera. Necessitem anestesiar-nos d’aquest dolor fins al punt de poder-nos convertir en insensibles. Perquè amb el poder podem fer coses terribles i meravelloses al mateix temps.
 
“El contingut és ètic i el continent és estètic”, afirmen els artistes. Es pot separar mai l’ètica (ethos) de l’estètica (aisthesis)? Des de Plató sabem que el Bé és equivalent a la Bellesa. Un artista aliè als problemes de la societat no és un veritable artista, perquè la seva funció resideix en assumir tot el patiment del món i transformar-lo en art amb el filtre de la seva sensibilitat. O, com diria Schönberg, “l’art és el crit agònic d’aquells que són capaços d’assumir el destí de la humanitat”. D’alguna manera, Ensemble Topografic i Xavi Lloses s’han impregnat de bibliografia i videografia per oferir un producte abstracte escènicament que aplega música acústica (piano de cua), electrònica, veu, dansa, instal.lació, performance, vídeo i tots els lligams que es puguin establir entre aquestes arts.
 
El seu producte, citant termes literaris, s’acostaria més al showing que al telling (per entendre’ns, quan Joyce fa la llarga llista de personatges que participen en una processó, està mostrant l’acte, no explicant-lo). És a dir, el relat no és explícit, amb paraules, sinó que es tracta de suggerir a través de la idea de metéora o cos celeste que flota per proposar un joc de sensacions compartides entre ells i el públic, al qual intenten despertar, sacsejar o, en termes clàssics, assolir la catarsi.
 
Meteora segueix el fil de Boira i balada i Llac, i, per tant, l’element paisatgístic és molt present en una obra amb parts amb patrons de tonalitat o textura lliurades a la improvisació, part escrita combinada amb electrònica tant a nivell sonor com coreogràfic, que sovint conflueixen. Aquest projecte s’ha gestat durant els darrers mesos que han confluït en una residència a Fabra i Coats. L’obra compta amb dramatúrgia d’Alba Pujol, escenografia de Clàudia Vilà i s’ha fet en col.laboració amb Sâlmon festival. El procés d’inspiració inclou noms com Hannah Arendt o Günther Anders i la conclusió que es pot extreure d’aquesta obra és, tal i com comenten els artistes, que “hi ha opció de fer les coses de millor manera per fer un món millor”.

Foto: Aleix Palau
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Aina Vega Rofes
Aina Vega i Rofes
Editora
ainavegarofes