Concerts

Sara Blanch: “Cal anar a veure Lea: és una estrena mundial escrita meravellosament”

Diumenge 3 Febrer 2019

Fa molts anys que vaig tenir el plaer de conèixer la soprano darmosana Sara Blanch i he seguit la seva trajectòria amb entusiasme, no només per pertànyer a la mateixa comarca, la Ribera d’Ebre, sinó perquè vaig quedar encisada pel seu talent, amb una veu molt dúctil, extremadament àgil i eficient en els aguts i un centre que ha anat treballant amb rigor i professionalitat fins a l’excel.lència. Del 7 Portes al Gran Teatre del Liceu, amb un Viñas pel mig i moltíssimes estrenes arreu, amb fites que mai oblidarem i totes les que encara ens queden per disfrutar. Parlem amb ella en ocasió de L’enigma di Lea, de Casablancas, on desenvolupa el rol de Primera Dama de la Frontera en aquesta estrena mundial.   

Darrerament t’has instal.lat al Liceu. Com es treballa en aquest teatre nostre?
Es treballa molt i molt bé!! Amb rigor i professionalitat. El teatre del Liceu compta amb personal molt eficient, gent seriosa amb la feina, gent que ho dona tot i què, a més a més, et fa sentir com a casa i et dona un tracte proper. Personalment, he agafat molt afecte als treballadors del Liceu, amb qui compartim un dia a dia de treball, passió, també nervis en alguns moments i entrega.

Quin balanç fas de L’italiana in Algeri? El teu rol era el d’Elvira, molt fresc i divertit.
Molt positiu!! Vaig ser molt feliç durant tot el període d’assajos de L’Italiana in Algeri. Rossini és motiu d’alegria, de divesió, també de rigor i precisió, però sempre amb un somriure. Vaig estar molt a gust amb tots els companys i amb el personal del teatre i, vaig viure cada dia amb una gran il·lusió.

Ara tornes com a Primera Dama de la Frontera a L’enigma di Lea. Què sents formant part important d’una estrena mundial?
Orgull i satisfacció. Després d'un període molt dur d’estudi i passant en alguns moments dosis importants d’estrés, he vist la llum! haha! Dic això perquè contribuir a construir una obra d’estrena mundial no és gens fàcil. En primer lloc perquè les referències són inexistents i, en segon lloc, perquè estem parlant d’un llenguatge més nou, contemporani, actual però un llenguatge al què hi estem menys acostumats. Un llenguatge que no és intuïtiu i que justament per això has d’utilitzar mecanismes nous d’estudi, cosa que requereix molt temps i paciència. Ara mateix, després de portar més d’un mes treballant l’obra i, a pocs dies de l’estrena, em sento molt satisfeta de tot el que hem aconseguit tot l’equip que forma part d’aquesta producció i, novament feliç de formar part d’aquesta estrena mundial.

Com és el teu personatge i quina funció fa a l’obra? Sembla que les dames sou les forces del Bé en oposició a personatges més histriònics.
Exactament. Les dames representen la llum, la llibertat i, condueixen Lea per aquest camí. Les guardianes de la Frontera s’encarreguen de vigilar que el bé estigui per sobre del mal.

L’obra transcorre en dos plans: el mític i el real. En quin es troba el teu personatge?
Diria que les dames abarquen una mica de cada món. Del mític perquè són éssers màgics, amb poders, plens de llum. I, del real, perquè lluiten per coses que també formen part de la nostra realitat, com és la llibertat i la bondat.

Quines dificultats musicals suposa estudiar el rol?
Fent un anàlisi purament gramatical, musicalment parlant, en trobem amb rítmes més complexos amb abundància, menys utilitzats en òperes belcantistes, per exemple. També nombrosos canvis de compàs i de tempos, la qual cosa ens demana una concentració extrema. I, pel què fa a la linia musical, les referències per al cantant són poques i, a vegades de gran dificultat. Es necessita atenció plena en tot moment.

Et sents còmoda amb la música de Benet Casablancas?
Molt! He de dir que tot el que canta el meu personatge és d’una gran bellesa musical i que vocalment em va molt bé. En cap moment m’he trobat amb una dificultat de no poder cantar la meva part tal i com està escrita, el que significa què està molt ben escrit. M’agrada molt el meu personatge.

El llibret de Rafael Argullol ajuda a la interpretació musical?
Efectivament! És un text amb força, amb una intenció clara i molt explícit. Dit d’una manera contundent i, a la vegada d’una manera poètica. Un text que aporta una força teatral i interpretativa molt important a l’obra.

És fàcil treballar amb Carme Portacelli? Ens podries avançar què podem esperar de la posada en escena?
Molt fàcil. Carme Portacelli és una dona amable, segura, amb idees clares i plenes d’intenció. Això és el què hem treballat amb ella i el seu equip. Un treball on es busca, més què el moviment en sí, la intenció i la profunditat del personatge, que desemboquen en un moviment corporal precís. Una posada en escena neta i clara, amb moments molt impactants.

Creus que Josep Pons fa una lectura imaginativa de la partitura?
Sense dubte! Crec que Josep Pons ha estat la clau d’aquest projecte. Dotat d’unes grans qualitats musicals i intepretatives, ha fet i fa un gran treball amb L’enigma di Lea, buscant colors, dinàmiques, un bon equilibri entre l’orquestra i els cantants, balanç sonor a l’intern de l’orquestra i una entrega immensa amb el que fa. A més a més, ha aportat en tot moment una gran calma i saviesa durant tot el procés de creació d’aquesta, sempre de manera enèrgica. Josep Pons combina el rigor amb la paciència i la professionalitat entre rialles.

L’enigma di Lea tracta de problemes que ens trobem en el nostre present. Quin missatge creus que vol transmetre l’obra?
Bé, l’obra parla molt del bé i el mal, l’ètica i la moral, l’instint i la raó i la contraposició de tot plegat. Entre línies es llegeix l’enveja i l’odi, la ràbia, la possessió i la voluntat de privar l’altre d’una llibertat. A l’obra es poden identificar tots aquests elements on, el missatge més important que podem rebre és tenir les eines, a través d’un món sobrenatural i també real, per pensar i reflexionar sobre allò que fem, som, sentim i pensem, amb un crit de LLIBERTAT. La importància de concedir a l’home un raig de llum, d’esperança, d’amor, sense un judici previ. L’argument de l’obra recorda molt a un mite grec, amb la intenció de fer pensar a l’espectador. Cosa molt necessària i imprescindible!

Què es pot esperar l’oient desacostumat d’aquesta producció?
Una cosa diferent. Potser la primera postura de l’espectador és una mica distant perquè desconeix el que va a veure, però es trobarà una obra en la que conectarà de seguida en veure què es una obra molt humana i que tracta els temes d’una manera molt transparent, encara que per a ell sigui un llenguatge molt diferent. Una obra molt impactant en tots els sentits, ja sigui musical, visual, intel·lecual, etc.

Quin és aquest enigma que se li planteja a Lea?
El secret de la immortalitat.

Per què creus que hem d’anar tots al Liceu a veure l’òpera?
Perquè és una obra d’estrena mundial!! És i serà un esdeveniment molt important per al nostre país i a nivell mundial. Perquè justament no estem tan acostumats a aquest llenguatge contemporani, és important que la gent hi vagi. Que el public es trobi amb una cosa nova, que segurament els sorprendrà i perquè nosaltres, els artistes, necessitem una resposta per part del públic. Volem saber què en pensa la gent, de què parlaran en acabar la funció, quin impacte haurà tingut l’obra en ells… i, sobretot, perquè no sortiran indiferents!

Quins projectes immediats tens?
Després d’acabar L’enigma di Lea al Liceu, marxo directament cap a Perm (Russia) a debutar el rol de Lucia (Lucia di Lammermoor). A l’abril estaré al Teatre de Mallorca interpretant Adina (L’elisir d’amore) i al maig viatjo cap a Torino (Italia), per a tornar a fer l’Elvira de L’italiana in Algeri que vaig fer el passat desembre al Liceu. Estic molt contenta de poder debutar en 3 teatres diferents en els propers tres mesos!

Fotos: Sara Blanch.

Últimes Notícies