Concerts

Amatis trio: cambra de qualitat

Divendres 8 Febrer 2019

El passat 07 de febrer el Petit Palau, sala de cambra del Palau de la Música Catalana, s’obrí per a rebre l’Amatis Trio, un trio format per tres joves intèrprets d’arreu del món que ha estat guardonat i lloat en nombroses ocasions. El programa, emmarcat dins del cicle ECHO Rising Stars, comptà amb autors virtualment tan diferents com Haydn, Shostakovich, Mendelssohn i Tarrodi.

La sala, no del tot plena, rebé els intèrprets enmig d’un tímid aplaudiment. Lea Hausmann al violí, Samuel Shepherd al violoncel i Mengjie Han al piano, tots tres escandalosament joves i genials.

Les primeres notes del Trio per a piano en Do major, Hob. XV:27 de Joseph Haydn feren gala de la magnífica tècnica i precisió dels tres intèrprets, però també del profund treball de dinàmiques i fraseig del trio, que semblava conversar i no pas interpretar. Tristament, però, l’acomodació del Palau destrossà la primera part de la vetllada amb la incapacitat de vetar l’entrada a tota aquella gent que arribés tard, fet que conduí a l’entrada d’unes 15 persones a la sala durant els primers deu minuts de concert. No cal dir que això comportà el soroll de les portes, de les converses d’aquells que no sabien on seure enmig de la foscor, de les petjades i tota la lluminària que entrava per les portes cada parell de minuts.

El primer moviment de Haydn doncs, quedà tacat per una horrible organització de la sala, que tapà completament els fantàstics sons que arribaven des de l’escenari. Un cop arribada tota la gentada fora de tempo, el trio reprengué la seva interpretació i deleità el públic (que tristament aplaudia entremig de cada moviment) amb la resta d’un trio que quedà dibuixat perfectament pels intèrprets, que magistralment apostaren per l’accent en les dinàmiques de la peça, d’un classicisme gairebé exagerat.

El programa saltà en el temps per aterrar a la Rússia de principis de segle XX amb el mestre Shostakovich, un gran repudiat en la programació habitual de Barcelona i rodalies. Abans d’abordar-lo, la violinista Lea Hausmann dedicà unes paraules al públic i féu cinc cèntims de la peça que tocarien seguidament, el trio per a piano núm. 1 en Do menor, op.8 de Dmitri Shostakovich. El trio brodà el fantàstic trio del compositor rus, una obra ideada en forma de pseudo-sonata que juga sorneguerament amb les sonoritats clàssiques i les seves estructures, i la música contemporània al compositor.
El trio, que s’havia lluït amb el trio de Haydn, demostrà que Shostakovich no els era estrany, ans al contrari, s’hi lluïren encara més!

Després d’una curta pausa el trio retornà a l’escenari, que aquest cop no comptava amb il·luminació, per a interpretar una peça d’estrena, Moorlands d’Andrea Tarrodi. La peça, que continuava amb el fil experimental de Shostakovich, demostrà novament la capacitat del trio d’abordar qualsevol peça i qualsevol gènere i categoria, fent gala de la mateixa solidesa sonora que havien demostrat tant amb Haydn com amb el compositor rus.

Per últim, el trio dels trios: el Trio per a piano núm. 1 en Re menor, op. 49 de Fèlix Mendelssohn, una fantàstica obra romàntica de cambra que submergí la sala en una fantàstica atmosfera. Els intèrprets abordaren cada moviment de manera magistral, tot i la constant interrupció del públic, i el treball d’harmonies, de fraseig i de dinàmiques fou excels en cada compàs i durant cada moviment.
Els aplaudiments no es feren esperar, i demostraren tal entusiasme que els intèrprets ens regalaren una propina musical: el Verano Porteño d’Astor Piazolla.

Fotos: Amatis Trio. 

Últimes Notícies