Critica

Aquelles plomes catalanes

11-02-2019

Durant aquests dies i fins el 7 d’abril el Foyer del Palau de la Música Catalana acull l’exposició «L’estrena de compositors catalans al Palau (1908 – 1936)» organitzada pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català. La proposta, en català i anglès, és un espai de benvinguda i explicació històrica destinada a totes aquelles persones que vagin a escoltar un concert o a gaudir de l’espai arquitectònic que l’acull.

Foyer, en francès, és allà on es fa el foc, és l’espai familiar: la llar. Així, també pot fer referència al nucli d’on es prové o pot ser un espai de reunió d’un grup de persones. Des d’un punt de vista arquitectònic, però, és l’espai que serveix de transició, un vestíbul. Tot i que aquesta última accepció és la més evident quan pensem en el Foyer del Palau, les connotacions d’origen i de reunió prenen més sentit en exposicions com l’actual.
 
«L’estrena de compositors catalans al Palau» proposa un recorregut cronològic i dividit en temàtiques a partir d’alguns dels documents que van protagonitzar aquestes estrenes: programes de concert, partitures originals i manuscrites d’aquestes obres, fotografies dels compositors i correspondència entre els músics que contextualitzen les creacions i ajuden a crear un imaginari de la situació social dels artistes. La línia temporal que proposa l’exposició comença amb la inauguració del Palau de la Música l’any 1908 i, no és casualitat, no arriba més enllà de l’any 36: la coincidència del final de la programació d’obres catalanes amb l’inici de la Guerra Civil és del tot significativa. Al llarg d’aquests anys es van estrenar més de 180 obres de diversos gèneres compostes per músics catalans, al mateix escenari on també s’hi representaven peces de grans mestres universals.
 
D’aquesta manera, l’exposició es divideix en sis panells: «La música catalana als inicis del segle XX. Els certàmens de composició musical» – on s’explica l’impuls a la creativitat catalana que van suscitar els concursos de composició musical com la Festa de la Música Catalana, aquells promoguts per Eusebi Patxot i Llagustera o el Premi Concepció Rabell i Cibils – «La música coral» – que assenyala algunes de les personalitats més produccions corals i harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes com les de Lluís Millet, Amadeu Vives o Joan Tomàs entre d’altres – «Els compositors més programats» – que ressegueix els compositors i les obres més populars a l’època: Eduard Toldrà, Francesc Pujol o Joan Lambert són noms que encara avui se senten en escenaris contemporanis. – «La música orquestral» – que també va tenir el seu lloc a partir del 1919 – «La música de cambra» – gènere molt desconegut fins la irrupció de la fundació Quartet Renaixement, l’Associació Música Da Camera i l’Associació d’Amics de la Música que va tenir continuïtat gràcies a cicles com el de «Els Poetes i els Músics» i que es podria comprar molt fàcilment amb l’itinerari Lletraferits d’aquesta mateixa temporada al Palau – i, finalment «La música per a cobla» – del qual en destaca els concerts de Cap d’Any i les sardanes orquestrades d’Enric Morera, a més d’alguns dels noms que ja han anat protagonitzant les altres seccions.
 
Seguint aquesta línia i d’una manera enllaçada amb l’exposició, el Palau proposa un itinerari de sis concerts al llarg de la temporada 18/19 on hi ha programada música de compositors catalans contemporanis i del segle passat. Josep Maria Guix, Joan Guinjoan, Josep Ollé, Joan Albert Amargós o Eduard Toldrà són algunes de les plomes que es deixaran sentir entre els mesos de març i juny al Palau. Entre tots els compositors i artistes catalans que recullen l’exposició i la programació, però, hi ha un fet que crida l’atenció: no hi ha cap compositora. Amb aquesta dada i tenint en compte les músics del nostre país (contemporànies com Carlota Baldrís, Maria Rosa Ribas o Marián Márquez; de principis del s.XX com Lluïsa Casagemas, Montserrat Campmany o Ònia Farga per citar només alguns noms) llanço la pregunta: «on són les dones?».

Fotos: Millet, Toldrà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Aina Vega Rofes
Aina Vega i Rofes
Editora
ainavegarofes