Critica

Schubert, noch mal

12-02-2019

L’Auditori presenta el Schubert Lied III el 17 de febrer, amb Eduard Mas, tenor, i Marta Puig, piano, i el Schubert Lied IV el 28 de març, amb Ludwig Mittelhammer, baríton i Jonathan Ware, piano, en coproducció amb l’Associació Franz Schubert i el Centro Nacional de Difusión Musical.

Si associem de manera automàtica el mot lied a la figura de Franz Schubert (1797- 1821) és perquè se’l considera una mena de pare fundador del gènere, a més de ser el seu conreador més conspicu. Amb els més de sis-cents títols que va deixar per a la posteritat, el seu llegat no va ser prou valorat en vida de l’autor -sempre a l’ombra de Beethoven- i només es va popularitzar a finals del segle XIX.

I tanmateix, amb el temps s’ha anat estenent la idea que Schubert és un dels més grans compositors de la història, perquè amb només disset anys –quan el precoç Mozart encara no havia escrit cap peça realment excel·lent- va compondre una indiscutible obra mestra, Gretchen am Spinnrade (“Margarida a la filosa”), sobre un poema de Goethe, un autor que l’inspiraria sovint. Altres poetes, com Schiller, Walter Scott o Heine també van veure amb Schubert el retorn del vers als orígens musicals de la lírica, gràcies al geni d’uns dels compositors més prolífics (i també el menys longeu, perquè la sífilis, tan mortal com vergonyant per al seu temps, se’l va en dur amb només trenta-un anys). Tres temes travessen la seva producció, els que són eterns en la poesia, sobretot al Romanticisme: la natura, l’amor –en especial a les primeres cançons- i la mort – en especial als seus darrers anys. De fet, l’ombra de la mort va planar sempre sobre l’artista vienès, perquè de dotze germans que tingué, deu van morir en nèixer i un altre ho va fer prematurament, mentre que sa mare moriria al darrer part, quan ell tenia quinze anys.

L’any 1814 Schubert va iniciar un període de gran creativitat, inspirat per l’amor que sentia per Therese Grob, una jove soprano que estrenaria com a solista la Missa núm. 1 en fa, dirigida pel compositor. Els enamorats no es van poder casar mai per la precària situació econòmica del compositor, que dedicaria a la noia una bellíssima col·lecció de cançons. L’any 1815 és considerat l’any-miracle del músic, que amb divuit anys va escriure quatre òperes, dues simfonies, dues misses i un bon grapat de composicions religioses i sonates per a piano, a més de cent-cinquanta lieder, entre els quals n’hi ha quatre que podrem escoltar a L’Auditori: Genügsamkeit (“Senzillesa”), sobre un text de Franz von Schober, un cant a l’experiència iniciàtica del viatger entre les muntanyes, i tres peces sobre poemes de Goethe: Nähe des geliebten (“Prop de l’estimada”), una cançó plena d’enyorança i desig, que acaba amb el vers “O, wärst du da!”, “tant de bo fossis ací”, Der Fischer (“El pescador”), la història del jove pescador que s’ofega seduït per una nàiade, i Erster Verlust (“Primera pèrdua”), un cant nostàlgic als anys joves i a l’amor perdut. També és de Goethe Der König in Thule (“El rei de Thule”), de 1816, una cançó plena de tristesa i enyor per l’estimada morta.

El concert arrencarà amb una melancòlica mirada sobre la primavera bella i efímera, Am Bach in Frühlin (1816) i seguirà amb com An Eine Quelle (“A una Font”, 1817), Die Liebe hat geloge (“L’amor ha mentit”, 1822) o Rastlose Liebe ( “L’amor incessant”, 1821), també amb text de Goethe, que amb el seu tempo ràpid suggereix el neguit de l’enamorat lluny de l’estimada. Aquestes i altres meravelles seran interpretades pel tenor català Eduard Mas i la pianista també catalana Marta Puig, dos joves talents formats a la Guildhall School de Londres. Nascut a Banyoles, Mas va obtenir el primer premi Ferrier Society Bursary for Young Singers l’any 2012 i ha treballat amb notable èxit en diversos cicles concerts de cançons i festivals, amb repertoris de Schubert, Toldrà, Britten, Poulenc o Mompou, entre d’altres, a més d’interpretar una dotzena de rols operístics. Quant a la barcelonina Marta Puig, una artista compromesa en l’exploració del so i la seva profunditat, ha participat en diversos festivals internacionals com a solista i amb orquestra en sales de gran prestigi a Barcelona, Madrid, Florència i Londres, amb el lied com un dels seus gèneres més preuats.

El darrer concert del Schubert Lied, el 28 de març, ens presentarà el baríton alemany Ludwig Mittelhammer i el pianista nord-americà Jonathan Ware, dues figures indiscutibles del gènere. Iniciaran el repertori amb Fisherweise (“Cançó de pescador”), sobre un text de F.X. Schlechtan, una peça del 1826, a la darrera etapa del compositor. És una cançó plena d’optimisme i vitalitat, amb un motiu alegre, plena de gràcia i senzillesa, que presenta el diàleg entre un pescador i una eixerida pastora que el vol enredar. Seguirà un altre cant a la joia, en aquest cas amb un motiu amorós: Im Frühling, de la gran anyada de 1815, amb un text deliciós de Goethe. Del 1820 és Der Knabe (“El noi”), amb text de Friedrich Schlegel, sobre el noi que somia ser un ocell per sentir l’alegria i la llibertat de volar, i del mateix any i el mateix poeta, Der Schmetterling (“La papallona”) una petita meravella plena de ritme, amb l’orgullós insecte que canta la seva bellesa i llibertat. Temes, per tant, típicament romàntics, presentats amb una mirada optimista.

A continuació, s’interpretaran sis cançons d’amor: Lebetrank der Liebe (“Reconfort de l’amor”), Die Erste Liebe (“El primer amor”), Stimme der Liebe (“D’acord amb l’amor”), Des Fischers Liebesglück (“La felicitat del pescador”) , An die Leier (“A la lira”), on l’instrument dels vells aedes grecs abandona la vella èpica heròica per lloar només l’amor (“Nur Liebe im Erklingen”) i Schäfers Klagelied (“El lament del pastor”), amb l’enyor per l’estimada absent. Encara hi haurà temps per a dues meravelles de Goethe: An die Entfernte (“A la llunyania”), un cant al record de la seva estimada Charlotte von Stein, i Erlkönig (“El rei dels elfs”), una mirada tràgica a la mitologia germànica. El concert acabarà amb dos veritables manifestos del romanticisme alemany: An den Mond in einer Herbstnacht (“A la lluna en una nit de tardor”), un lament sobre la brevetat de la vida, i Sehnsucht (“Deler”), que mostra la tensió del jo poètic davant la terrible indiferència de la natura inconscient.

Format a la universitat de Munich, Mittelhammer ha actuat com a solista amb algunes de les orquestres més prestigioses d’Europa i ha estat guardonat amb el Premi de les Arts de Baviera i al concurs internacional de l’acadèmia Hugo Wolf, juntament amb el consagrat pianista Jonathan Ware, que també ha estat distingit com a millor intèrpret acompanyant a la Lied Internacional Song Competition.

Foto: Marta Puig, Eduard Mas

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *