Concerts

Els 3 compositors més programats del mes de gener

Dijous 14 Febrer 2019

Aquest mes de gener ha suposat un gran homenatge al Romanticisme del XIX i el post-Romanticisme de principis del s.XX. Entre els dies 12 i 29 de gener, les grans composicions d’òpera de Puccini queden representades gràcies a l’estrena de Madama Butterfly al Liceu. OBC Cambra i el Palau de la Música permeten gaudir de l’obra de Puccini acompanyat d’altres compositors clau de la història de la música. I RACBA s’uneix a OCB i el Palau per donar espai a la primera meitat del segle XIX amb un repertori de la música de Robert Schumann.
 

1. Puccini

 
El llegat de Puccini no ha deixat indiferent el món de la música, i les innovacions i conceptes que utilitzava van crear un referent també al món cinematogràfic. Així, per ell l’ús de passatges modals o recursos politonals i la tonalitat o l’atonalitat eren qüestions definides per les necessitats dramàtiques de l’obra.
Nascut l’any 1858, Giacomo Puccini és considerat actualment un dels millors compositors d’òpera de finals del segle XIX i principis del XX. Moltes de les seves obres formen ara part de la cultura popular musical. La seva opera prima, de fet, va ser Le Villi, l’any 1884, després d’acabar els seus estudis al conservatori de Milà l’any anterior. Es pot considerar que és un compositor de peces intenses, teatrals i melòdiques, amb una clara influència francesa i italiana. El seu primer triomf va arribar l’any 1893 de la mà de la seva tercera òpera, Manon Lescaut. Aquest èxit li va permetre consagrar-se en el gènere, abandonar Milà i marxar a viure a Torre del Lago. A partir de llavors, es coneixen nombroses obres, com Tosca o La bohème; així arribava l’època de les seves millors creacions recolzat per la col·laboració des llibretistes Luigi Illica i Giuseppe Giacosa.
 
Eclèctic podria ser l’adjectiu que el definís, arriba a produir nombroses obres de qualitat a més de les seves dotze òperes. En la seva varietat es pot descobrir com la seva obra va marcar el canvi de segle donant pas a una transformació estètica profunda. No es podia quedar amb un únic concepte, pel que la seva obra es troba plena de contradiccions i enfrontaments entre idees oposades -tendresa i terror, bellesa clàssica i grotesc, ordre i caos, timidesa i arrogància, alegria i tristesa.
 
Les dones van tenir un paper important a la seva vida tant a nivell afectiu com sexual, pel que no és casualitat que un dels temes recurrents a les seves òperes, com la de Madama Butterfly sigui la destrucció de noies joves i innocents a mans d’una societat insensible. Unit el seu pessimisme amb la mort del seu llibretista Giacosa l’any 1906 i l’escàndol d’infidelitat amb la seva serventa, la seva trajectòria va anar en decadència. No obstant, abans de morir, va composar Turandot, que tot i quedar inconclusa per l’arribada de la parca, es considera la seva obra més moderna i arriscada.
 

2. Brahms

 
El compositor alemany es va convertir en un dels protagonistes del Romanticisme. En una època on la música s’anava obrint pas a la modernitat, el panorama es va veure dividit entre els seguidors i detractors de Brahms o Wagner. Davant el seu contrincant, el primer va aconseguir encarnar per a molts l’ideal de l’evolució de la música clàssica  i la primera generació romàntica.
 
Va néixer el maig del 1833 a Hamburg, en una família modesta però sempre relacionada amb la música. El compositor va iniciar-se amb el violí acompanyant al seu pare, que treballava tocant a tavernes i bars. Alhora, estudiava teoria musical i piano (amb Otto Cossel i, posteriorment, Eduard Marxsen). En l’etapa formativa va anar trobant el seu camí, i un cop ho va aconseguir es va mantenir sempre fidel al seu estil: el romanticisme filtrat per allò clàssic influït per Mozart, Haydn i Beethoven.
 
La seva primera gran obra per al públic va ser el Concert nº1 per a piano i orquestra en re menor. Però aquesta no va ser ben rebuda en un inici a Alemanya, pel que va decidir mudar-se a Viena per continuar la seva obra. Allà va ser, de fet, on va aconseguir crear gran part dels èxits del seu repertori simfònic i concerts; el compositor va començar a cridar l’atenció per tota Europa amb l’estrena del seu Rèquiem alemany.
 
En uns inicis, Brahms es va centrar en la producció per a piano, però amb la seva progressió va acabar abordant també les grans formes instrumentals (simfonies, quartets i quintets). No obstant, en el gènere que fos i a diferència dels seus contemporanis, es va mantenir sempre partidari de la música abstracta. Va composar, entre altres, les Variacions sobre un tema de Haydn en versió orquestrada, la Simfonia nº1 en do menor, l’Obertura del festival acadèmic, el Quintet de Clarinet en si menor, l’obertura tràgica o la Simfonia nº4 en mi menor.
 
La seva fama el va consolidar com a una personalitat important fins al punt d’incloure’l, juntament amb Bach i Beethoven, en La santa trinitat. Així anomenen a les tres mítiques “B”, considerats com tres dels majors compositors de la història de la música.
 

3. Shcumann

 
De nou lligat al mateix moviment que Brahms, Schumann és considerat un dels grans i més representatius compositors del Romanticisme musical de la primera meitat del segle XIX. Essent compositor i crític musical, tota la seva obra suposa la màxima expressió del corrent romàntica: passió, drama i alegria.
 
El compositor alemany va néixer a Zwickau l’any 1810, en una família humil que treballava dins el món dels llibres. Així, la vocació de Schumann va girar al llarg de tota la seva vida al voltant de la música i de la literatura. Tot i que es va acabar imposant la seva carrera musical, mai va deixar d’escriure poemes de tradició romàntica, inspirat en autors com Goethe, Schiller, Hölderlin o Lord Byron.

Amb només 24 anys, el compositor es va convertir també en fundador i redactor de la Neue Zeitschrift für Musik. La publicació va acabar consolidant-se com el principal òrgan difusor de les teories musicals més progressistes de la seva època. És potser per això que la seva obra posseeix una gran intensitat lírica i es caracteritza per la complexitat musical i la unió entre música i text. Va començar classes de piano amb Friedrich Wieck, però no va poder continuar a causa d’una lesió a la mà dreta de la qual no va aconseguir recuperar-se. Davant això, va continuar endavant, endinsant-se en la producció simfònica, cambrística i operística. Va ser l’any 1841 quan va crear la primera de les seves simfonies.
 
La seva obra destaca, en part, pel tractament que fa del piano i de la veu. En destaquen simfonies com la Renana, Escenes de contes, Cinc peces en to popular per a violoncel i piano, i les Fantasies per a clarinet i piano.

Fotos: Puccini, Brahms, Schumann

Més, sobre...: compositors , brahms , puccini , schumann
Últimes Notícies