Critica

Bach i els nous talents

09-03-2019

El diumenge passat, 3 de març, els solistes de la Beca Bach d’aquest 2019 – Angela Hicks, soprano, Daniel Folqué, contratenor, Martí Doñate, tenor, i Ben Kazez, baix – juntament amb l’Ensemble BZM van oferir un concert al CaixaFòrum en el qual van interpretar les cantates BWV 150, BWV 32 i BWV 22 de J.S. Bach.

S’ha vessat molta tinta per parlar sobre la joventut; aquesta etapa de la vida en què unes persones amb menys experiència però amb més energia i entusiasme irrompen amb veu pròpia en un món d’adults, que els observa amb una barreja de curiositat i escepticisme. Aquest impàs del món de la formació i aprenentatge al món laboral no sempre és fàcil i sovint costa trobar les plataformes i els espais adients per poder tenir l’oportunitat de presentar-se en igualtat de condicions que els companys amb més anys de carrera a les espatlles. És per això que ajudes com les de la Beca Bach, creada per la Fundació BZM amb el mecenatge de Laboratoris Salvat, actuen com a escenaris d’una certa promoció i bagatge per aquells que vulguin iniciar una carrera com a cantants solistes.

Després del concert del 20 de gener a L’Auditori, els solistes de la Beca Bach 2019 han actuat al Caixafòrum de Barcelona i el de Palma el 3 i 5 de març respectivament i clausuraran aquesta beca amb el concert inaugural del Festival BACHCELONA al Palau de la Música. Sempre amb repertori de J.S. Bach, les cantates de diumenge passat es van interpretar sota criteris històrics i amb els instruments barrocs de l’Ensemble BZM, que va acompanyar els solistes sota la direcció – des del clavicèmbal – d’un dels fundadors del projecte BZM, Daniel Tarrida.

El primer que cal destacar del concert de diumenge passat és que tots els músics van demostrar una gran professionalitat interpretativa i un molt bon gust musical. Tot i una primera entrada un pèl dubitativa i un «Leite mich» amb un so controlat i una mica frenat, a mesura que va avançar el concert, els solistes van anar sentint més el terra sota els peus i ens van deixar gaudir d’un color molt suau i treballat amb un resultat homogeni en les parts corals (a destacar un Mein Gott, öffne mir die Pforten, on van saber transmetre una pau reflexiva a través d’uns pianos calmats).

Malgrat alguns passatges ràpids una mica estressats, en general tots els solistes van mantenir un fraseig molt ben explicat, amb unes dinàmiques volgudes i unes intencions clares. Tots quatre van cantar conscients de la lletra i amb la voluntat de fer arribar un cert missatge al públic; les mirades de complicitat entre els cantants i entre els músics al llarg del concert denotava un aire de companyonia i cohesió que també va arribar a les butaques, fent així més amena i propera la música de Bach. També cal dir, però, que aquesta connexió amb la idea musical es perdia en alguns moments en què havien acabat la intervenció i, concentrats, esperaven de nou a tornar a entrar.

La soprano anglesa Angela Hicks, amb una veu clara i lleugera i una gran expressivitat corporal va iniciar les àries solistes. Amb un so més rodó a les vocals posteriors que les anteriors però amb unes brodadures molt cuidades i precises, va fer avançar amb interès un Liebster Jesu, mein Verlangen molt sentit. El baríton, que no baix, Ben Kazez va iniciar la seva part solista amb un recitatiu molt ben dirigit, amb una veu avellutada i plena. Més còmode al registre mig que al greu, va defensar amb un resultat molt ben acabat totes les àries en les que va intervenir.

Martí Doñate, tenor, va protagonitzar un Mein alles in allem, mein ewiges Gut amb una veu molt present que defugia l’estridència, amb un color molt rodó i càlid. Tot i una desconnexió aparent entre intervencions va saber comunicar-se amb el públic i dotar d’una notòria voluntat musical l’ària. Finalment, el contratenor Daniel Folqué, amb una veu dolça i gens engolada va saber-se defensar amb destresa en tots els registres. Si bé alguns pianos es perdien amb la instrumentació, va demostrar tenir sota control la dificultat tècnica i va poder lluir, així, un color jove i brillant.

Pel que fa l’Ensemble BZM, cal destacar el bon paper dels violins – Cristina Altemir en la Simfonia de la Cantata BWV 150 i Hansol Lee en diferents ocasions al llarg de les diferents àries i recitatius – la musicalitat del cellista Hyunkun Cho que tot i algun petit desajust en l’afinació va acompanyar amb elegància la gran majoria d’obres i el so càlid de l’oboè Katy Elkin.

En acabar, juntament amb els aplaudiments d’un públic molt entregat, les cares de satisfacció i relaxació de tots els músics i cantants reflectia el treball i l’esforç que, de ben segur, hi deu haver hagut, no només darrere aquest concert, sinó darrere el fet de ser les quatre persones seleccionades aquest any per gaudir de la Beca Bach i aprofitar, per tant, aquesta oportunitat d’obrir-se terreny dins el món musical professional.

Foto: Solistes Beca Bach, J.S. Bach
Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *