El Festival Obertura City + ha inundat Barcelona de música. L’agenda de concerts està sobrepassant, aquest mes de març, les agendes de tot aquell que vulgui estar al dia de l’activitat concertística. Entre les grans propostes del Liceu, el Palau i L’Auditori hi trobem algunes perles en format petit i en espais alternatius de Barcelona. Aquest va ser el cas divendres passat a la Casa Batlló del Passeig de Gràcia Barceloní. Un grapat d’espectadors ens vam reunir, en la intimitat d’un espai reduïdíssim, per escoltar en Pau Codina, el violoncel·lista català que ja ha deixat de ser un jove prometedor per esdevenir una realitat.

 I així ho va demostrar en un programa curt però exigent que es va veure afavorit per la intimitat de la sala. Codina va oferir, en poc menys d'una hora, dues obres d'èpoques i estètiques ben diferents però que tenen com a nexe d'unió la seva inspiració en la dansa. Va començar amb la Suite núm. 2 de Bach per a violoncel, una de les fites d'aquest repertori. Es pot considerar que les suites per a violoncel de Bach suposen el pas a la majoria d'edat d'aquest instrument i un símbol de la posterior hegemonia del violoncel sobre l'aleshores més popular viola de gamba. Concretament la segona suite, tot i que l'ordre original no és clar, és una de les més dramàtiques de la sèrie. Escrita en tonalitat menor, destil·la una tristesa i malenconia peculiar que Codina va traduir de manera excel·lent. Amb una solvència tècnica indiscutible, la seva interpretació va anar in crescendo, amb un bon tractament de les cordes dobles de l'Allemande, evident virtuosisme en la Courante per arribar als Minuets i la Gigue final en plenitud, culminant així una interpretació remarcable.
 
Si les Suites per a violoncel són, avui, una obra molt popular és gràcies a Pau Casals, qui va ser el més gran difusor de l'obra, fins aleshores menys coneguda, i indiscutiblement el seu intèrpret més mític. Una generació després de la de Casals naixia a Barcelona Gaspar Cassadó, violoncel·lista il·lustre que va quedar una mica a l'ombra de la figura de Casals, de manera injusta, però que és considerat, també, un dels més grans violoncel·listes del segle XX. Paral·lelament a la seva carrera com a intèrpret i com Casals, Cassadó va desenvolupar una interessant carrera com a compositor.
 
La seva Suite per a violoncel, escrita el 1920, en un moment d'especial creativitat, està estructurada en tres moviments inspirats, com en el cas de Bach, en tres danses populars. Una Sarabanda, una Sardana i una Jota. Obra que permet un gran lluïment a l'intèrpret, va mostrar les millors virtuts de Pau Codina. Un fraseig intens, un color ple, compacte i brillant, un sentit del ritme impecable i una identificació amb l'obra que van culminar amb una Sardana i, sobretot, una Jota irresistible que va culminar un recital que, tancant el cercle, va acabar amb una propina bachiana.

Foto: Pau Codina

---

---