Concerts

El viatge de Genus Angelicum

Dilluns 11 Març 2019

El passat dimecres 6 de març, estudiants d’Antiga de l’ESMUC i l’ensemble Dichos Diábolos van oferir un concert de música del barroc hispànic a l’Església de Santa Maria del Pi titulada Genus Angelicum. Música per a la consagració de la Catedral de Puebla de los Ángeles (1649). La interpretació musical es va fer sota estrictes criteris històrics: de fet, es va encomanar la confecció d’una xeremia baixa perquè així apareixia a les partitures originals.

Genus Angelicum és el nom que van donar els colons a aquells homes "purs i innocents" que es van trobar quan van arribar al Nou Món; i és, també, el títol que dóna nom al repertori que engloba la música composta per la consagració de la Catedral de la Puebla de los Ángeles. Es tracta d’un programa del tot ambiciós, que pretén portar a la nostra contemporaneïtat un dels esdeveniments musicals més importants de la història de l’Amèrica Llatina a través d’un resultat d’investigació artística sobre les pràctiques instrumentals i vocals de llavors. Així, la Puebla de los Ángeles, ciutat creada ex nihilo pels espanyols i per als espanyols, va esdevenir un segle més tard, un dels centres culturals més importants de l’anomenada «Nova Espanya»; entre el seu llegat cultural s’hi troba, precisament, les obres de construcció de la Catedral de la Puebla.

A partir d’un treball d’investigació en fonts documentals i iconogràfiques, Dichos Diabolos, amb l’ajuda del professor Lluís Coll, han volgut reconstruir un context on la música hi jugava un rol fonamental. Aquest ensemble d’exalumnes de l’ESMUC especialitzat en música antiga va comptar, també, amb l’ajuda del Conjunt d’Antiga de l’ESMUC i altres músics, a més del Cor Infantil del Conservatori Professional de Música de Badalona (dirigit per Ricard Oliver) i el Cor Infantil de l’Estudi Musical 143 (dirigit per Meritxell Puig) per completar la plantilla necessària per interpretar aquest concert de música de barroc hispànic.

D’aquesta manera, al mateix escenari on fa pocs dies tenien lloc alguns dels concerts més importants del cicle Llums d’Antiga de L’Auditori – L’Església de Santa Maria del Pi –, es van poder escoltar obres dels segles XVI i XVII de compositors com Juan Gutiérrez de Padilla, Philippe Rogier o Hernando de Cabezón gràcies a la col·laboració de l’Archivo Musical del Venerable Cabildo de la Catedral de la Puebla. Amb la voluntat de crear una determinada narrativitat, es va interpretar la música de manera seguida, enllaçant, en algunes ocasions, una obra amb la següent a través d’un pedal.

Així, el concert es va iniciar amb l’obra de Gaspar Fernández Elegit eum Dominum, de sonoritats brillants i elèctriques i amb una disposició de l’espai que, a mode de presentació col·lectiva, permetia una interacció entre les diferents veus i instruments. El va seguir un Salve Regina de Melchor Robledo, on Belén Vaquero va realitzar la primera de diverses intervencions solistes: amb només 21 anys, va sorprendre amb un color profund i gruixut i una textura fosca que evitava el vibrato. Amb una interpretació molt expressiva i una presència que va omplir les parets de l’Església, Vaquero va defensar amb escreix tots els solos que va cantar però també es va fer palesa la falta d’anys de treball vocal per una col·locació de la veu tirada enrere i amb una mica d’aire.

El concert va seguir amb el la missa Ego flos campi i un Stabat Mater de Juan Gutiérrez de Padilla amb una obra de Francisco Correa de Arauxo entremig. Amb algun passatge rítmicament complicat però molt ben defensat per part dels instrumentistes, vam poder gaudir, en aquesta part del concert, de diferents intervencions solistes: a destacar la tècnica de Mónica García a la flauta de bec, que va tocar i caminar alhora, la presència de Dimitri Kindynis a la viola da gamba i l’homogeneïtat del quartet vocal a l’Stabat Mater.

Més tard, al Regina Caeli laetere de Francisco Guerrero, vam poder sentir els més petits, que, a una i dues veus, van donar un toc d’innocència a una de les obres que es va compondre, de fet, per una capella de música, la de Juan Gutiérrez Padilla, que comptava amb una plantilla d’uns catorze nens al cor. Just abans de la intervenció dels cors infantils, el tenor Oriol Guimerà va realitzar un solo amb una veu lleugera i molt cuidada que encaixava perfectament amb el cor de veus blanques.

Després d’un bis – l’Agnus Dei de la missa de de Padilla -, el concert es va clausurar amb els aplaudiments generosos d’un públic que va marxar amb la sensació d’haver fet un viatge en el temps, el s.XVII, i l’espai, Mèxic.

Foto: Dichos Diabolos

Últimes Notícies