Concerts

Gall de Foc: un àpat de cocció lenta i fàcil digestió

Dissabte 23 Març 2019

El proper divendres 29 de març s’estrena El Gall de Foc, l’obra que Mariona Vila ha compost per encàrrec del projecte social ET TOCA A TU, una iniciativa de caire social organitzada per L’Auditori de Barcelona, Apropa Cultura, l’OBC i amb el suport de L’Auditori Educa. Aquest programa col·labora amb aquelles entitats que tinguin la música com a eina d’integració social: enguany seran els alumnes de l’Escola Pepa Colomer els que compartiran escenari amb els músics de l’OBC per tal d’interpretar l’obra que Vila ha compost per a l’ocasió.

Hi ha alguna cosa de l’Ocell de foc de Stravinsky a Gall de Foc de Mariona Vila?
Aquesta és la idea: el germen de Gall de Foc és precisament l’Ocell de Foc d’Stravinsky. Al blog d’Et Toca a Tu s’explica el procés de creació de l’obra: els alumnes que participen al projecte van escoltar l’obra d’Stravinski i és a partir del seu recorregut emocional que he compost aquesta obra. Són nens que no ho han tingut fàcil i l’Ocell de Foc parla d’un esperit de superació. Després hi ha algun motiu que he fet servir als temes més lents i als interludis, quan ells tenen més protagonisme. Són motius que es poden reconèixer si coneixes l’obra d’Stravinski. D’altra banda hi ha la part de la «Ira», que no està feta en base l’ Ocell de Foc, sinó que he agafat el tema identitari de l’escola i l’he integrat rítmicament.

Al blog de Et Toca a Tu expliques la creació del Gall de Foc com una recepta de cuina i el defineixes com «un àpat de cocció lenta i fàcil digestió». Creus que és un menú infantil o és un menú degustació?
Aquesta ha sigut una feina realment de funambulista. Hi ha molts elements a tenir en compte: cal que sigui una peça, en primer lloc, que ells puguin tocar i, després, de la qual es pugui entendre el resultat. Els temes lents són força difícils per ells, es fa servir un llenguatge que els hi pot quedar lluny. L’últim número, però, sí que és més fàcil.

Com les postres.
Sí, exacte. Cal posar-se al seu cap per veure on està el territori límit, què poden entendre i què no, però també cal educar les orelles. No és un menú infantil però sí que és de fàcil degustació. A més, és una obra de 15 minuts que ells han de tocar de memòria perquè no llegeixen partitures. És per això que hi havia d’haver coses curtes i contrastades perquè les poguessin pair, si no és abans del concert, si més no un cop l’hagin fet! Ha de ser una música que es puguin fer seva. Hi havia nens que em deien «pero esto qué és!», que sentien que era un llenguatge molt llunyà, i d’altres que no, que de seguida s’ho van fer seu. És un àpat, per tant, de cocció lenta perquè s’ha de pensar molt bé.

L’obra està dividida en diferents parts com l’«Ira», la «Tristesa», l’«Expectació» o el «Renaixement». Hi ha un fil conductor que vertebri l’obra?
Hi ha un recorregut emocional a través del fet de superació on es passa per aquestes diferents etapes. Sí que hi ha un personatge però no li passa res, no hi ha una narració.

I per què el Gall?
És una idea que va sortir des de l’equip educatiu. És un animal simbòlic del Prat, un element identitari. A més, lligava amb la idea d’un projecte social perquè no és un animal gens sofisticat. I els nens han fet una escultura en 3d d’aquest gall! És una manera d’anar-los implicant.

Els alumnes de l’Escola Pepa Colomer han participat en la creació de l’obra. Et van sorprendre les seves aportacions?
No tenia expectatives. Sí que ells tenien moltes ganes de comunicar-se amb mi, que també és una manera de valoritzar l’obra. Sí que en la peça rítmica em van sorprendre perquè no és gens fàcil i ells la van interpretar amb molta convicció i concentració. Al principi ells estaven una mica més a l’expectativa però sempre han mostrat molt entusiasme: preguntaven molt, que també és una manera d’entrar i interessar-se per l’obra.

Creus que aquest projecte els ha canviat d’alguna manera?
Jo hi he anat només 4 o 5 vegades, no he estat al dia a dia, que és una feina que està a les mans dels mestres. Però sí que és veritat que els nens, quan hi era jo, van mostrar molt d’entusiasme. Jo m’ho he passat molt bé. Per les famílies segur que també serà molt emotiu, el dia del concert. Per ells, pujar dalt de l’escenari serà tot un repte: és dur, és cansat i són moltes hores. Per sort, seran tres concerts, així ho podran aprofitar més. Ja tinc ganes de sentir-los!

Com creus que reaccionaran ells al sentir-se acompanyats de l’OBC?
Ja et dic, són nens que no conec però suposo que segurament se sentiran espantats, es faran petits. Tinc la impressió que se sentiran cohibits però alhora il·lusionats, que tindran una sensació de sorpresa. Hi hauran molts estímuls per ells, no saben com és un escenari. Hi haurà una barreja d’emoció, sorpresa i espant. Ara potser faltaria preguntar-los com ho han viscut. Jo he tingut un paper d’observadora.

I com creus que reaccionarà l’OBC en sentir-se acompanyada d’aquests alumnes?
L’any passat eren adolescents amb un combo de música moderna i en edicions anteriors el format també ha sigut diferent. Aquesta vegada són uns nens petits que s’han d’integrar en una orquestra: suposo que la seva actitud serà d’ajudar-los, de donar-los suport. Però clar, has de pensar que a en aquesta orquestra hi ha 28 ukeleles i 10 contrabaixos, per exemple! I 8 o 9 violins! És un conjunt una mica estrany i ja veurem com els col·loquem. No serà fàcil; sempre és complicat però aquesta vegada ho serà més.

En quin sentit creus que la música pot ser (o no) una eina de canvi social?
Sempre depèn de qui hi hagi al davant d’aquest canvi social. Si hi ha equips ben formats, amb una exigència musical, que saben què cal o no demanar segur que és possible aquest canvi. Si no es té experiència també és difícil arribar al moll de l’os. Però aquest és un projecte social meravellós.

La música perd la seva funció artística quan té una finalitat educativa?
No. No hauria de ser així. L’art és allò al que no has de renunciar mai. Cal trobar el punt mig entre el que ells poden entendre i el que tu faries i des d’allà estirar una mica més. És un producte híbrid però no has de devaluar el que vols com a músic.

Finalment, per què recomanaries als lectors de Barcelona Clàssica venir a l’estrena de Gall de Foc?
Sobretot perquè toquen l’Ocell de Foc! Fan un programa que m’agrada molt: Brahms, Schumann i Stravinsky! He tingut sort! I també perquè serà molt curiós de veure. Segur que hi haurà un punt d’emoció perquè ells estaran emocionats i això es transmet. També té molts temps contrastats, no tens temps d’avorrir-te. És un programa maco i Gall de Foc serà la cirereta d’alegria!


Fotos: Mariona Vila, Alumnes de l'Escola Pepa Colomer
 

Últimes Notícies