Roger Morelló va cloure la seva residència musical a La Pedrera amb un concert en dues parts ben contrastades: a la primera va interpretar quatre obres contemporànies per a violoncel sol, i a la segona va oferir juntament amb el pianista Bernat Català la Sonata n.1 op. 38 de Brahms.
La música contemporània és una font inesgotable de lluïment per a un jove intèrpret, com va demostrar Roger Morelló amb les quatre peces que obrien el seu darrer concert com a músic resident a la Pedrera. Les exigents sonates de György Ligeti i George Crumb – dos gegants del segle XX – li van permetre mostrar el seu virtuosisme, així com les enormes possibilitats del seu instrument. Homenatge a Pau Casals, d’Elisenda Fábregas, va posar de manifest la influència encara vigent del músic català més universal. La primera part va acabar amb l’estrena absoluta de Tombeau per a violoncel sol, de Joan Magrané, compositor resident del cicle. Morelló, que va introduir cada interpretació amb breus i encertats comentaris, va cedir la paraula al compositor perquè ens expliqués de primera mà els detalls de l’obra, estructurada en tres seccions que presenten, amb caràcters diferents, un lament en forma de motiu descendent. El virtuosisme més familiar de les peces inicials, basat en la velocitat i la quantitat de notes, va deixar pas a un de menys evident però tant o més compromès, que requereix un control precís de la sonoritat i de la direcció de la línia melòdica. Amb la seva expressivitat profunda i depurada -servida eloqüentment per Morelló-, Tombeau va estar a l’alçada de les seves il·lustres companyes de programa.
