Concerts

El ‘Barcelona Festival of Song’ tracta la perifèria musical com a centre

Dilluns 17 Juny 2019

Entre el 4 i el 13 de juliol té lloc la quinzena edició del Barcelona Festival of Song, que dóna vida a la música i la poesia ibèrica i llatinoamericana. El festival consta d’una branca divulgativa, amb diversos concerts gratuïts, i una part educativa, amb un curs intens d’història i interpretació del lied català, espanyol i portuguès. L’objectiu és convertir aquest repertori perifèric en els conservatoris en central, i reivindicar-ne la seva internacionalització.

Patricia Caicedo és una artista i musicòloga molt prolífica. Nascuda a Colòmbia, fa vint anys que viu a Barcelona i té un domini extraordinari de la nostra llengua: “Parlo català i portuguès per coherència amb la meva àrea de recerca que és el món ibèric i llatinoamericà. Vull entendre la poesia i tenir una bona dicció quan interpreto la cançó artística catalana”. Els seus interessos com a investigadora en l’àmbit del lied llatinoamericà i ibèric han fructificat en un festival que ja porta quinze anys de recorregut i que ha difós per tot el món el repertori que s’escapa de l’eurocentrisme: “L’objectiu del festival és treure a la llum i donar a conèixer el repertori de lied iberoamericà en català, castellà, portuguès, ja que els currículums universitaris del món occidental encara estan ancorats al lied alemany, francès i italià, fet que respon a models eurocèntrics i discursos de poder del segle XIX”, afirma Caicedo, que vol problematitzar el centre i la perifèria: “La ideologia revolucionària que hi ha al darrera del festival és que sostenim que ja no existeixen els centres i les perifèries”. Està convençuda que aquesta música no ha estat valorada adequadament perquè no pertanyia als centres de poder per raons polítiques, històriques, econòmiques, “perquè es tractava de colònies en el cas llatinoamericà”. Tanmateix, defensa que cal incloure Catalunya i Espanya a aquesta perifèria. 
 
Per tant, el plantejament del festival gira entorn a donar a conèixer el repertori, dotar-lo de valor i contribuir que es toqui i s’escolti -perquè la música “s’ha de executar”. L’objectiu és que els estudiants tinguin accés als recursos i les eines, especialment les partitures, ja que molta d’aquesta música no ha estat publicada. Segons Caicedo, “el festival és el darrer pas per trencar un cercle viciós que he identificat: desconeixement per falta de valoració, si no es valora no es publica, si no es publica no s’ensenya, si no s’ensenya no s’executa i no s’integra en els currículums, no s´enregistra i al final aquest patrimoni es perd”. Les teories colonials estan al darrera de tot: “El lied alemany és on és perquè hi ha sortit d´un centre de poder que imposava els models estètics”. I afegeix Caicedo: “Jo he volgut conscientment construir un espai per donar vida al lied ibèric i llatinoamericà, espai que té un efecte simbòlic i és el darrer esglaó de un circle virtuos”.
 
El BFOS és un espai d’exhibició que són els concerts gratuïts oberts a tots, però, sobretot, és un espai de estudi i recerca ón cantants lírics professionals aprenen la interpretació i història del repertori de la má de reconeguts especialistes, “perquè a mi no m’agrada formar lloros que cantin sense context”. Segons Caicedo, això determinarà la performance practice, que és diferent per a cada regió i cultura: “És un problema que els cantants lírics cantin lied llatinoamericà o ibèric com si cantessin un lied alemany, sense tenir en compte l’ús del cos en coherència amb el context i el moment històric, i tot això s’ha d’analitzar”. Es fa al llarg de 78 hores de classe durant 10 dies. 
 
Els cantants participants són professionals, i s’inscriuen mesos abans. D’acord amb el nivell de desenvolupament vocal i el tipus de veu, Caicedo dissenya un repertori per a cadascú, amb quatre cançons cultes en català, quatre en castellà i quatre en portuguès que conformen un corpus de dotze cançons per treballar al curs, que acostuma a tenir un format reduït. “És un curs i no un concurs, perquè vull evitar la competitivitat, la veu és una cosa única, i cadascú té un nivell de desenvolupament, per això no hi ha límit d’edat per inscriure’s”, comenta la soprano. La majoria dels alumnes parlen anglès o altres llengües, i amb el català, el castellà i el portuguès tenen la sensació que “estan nedant en aigües noves”. Precisament, el leitmotiv d’enguany és l’aigua, amb el lema Submergeix-te en la música i la poesia: “L’aigua és femenina, comunica, porta i s’endú, és una eina de comunicació, remet al naixement i és una metàfora del que ha passat al llarg d’aquests 15 anys, els alumnes creuant els mars per néixer de nou i descobrir nous repertoris”. I la base de tot és la recerca, comenta Caicedo, que té recopilats al voltant de 2800 lieder que s’han treballat a més de 18 països, col.lecció que va creixent. 
 
Una part important del festival són els encàrrecs a artistes visuals artistes, poetes i compositors. Enguany la imatge l’ha creat la fotògrafa Erika Arias, el compositor és el jove americà Nicolas Gutiérrez i, com que “el lied és poesia, nosaltres estem al servei de la paraula”, els poetes residents són Carles Duarte i Màrius Sempere, que van ser grans amics. De fet, el cicle de Gutiérrez es porta per nom Signat, l’amic del cor. En els concerts sempre s’intenta pivotar sobre les tres branques de la cançó llatinoamericana: la veu, el piano i la guitarra.
 
Els alumnes tornen a casa amb un món nou que poden exportar, i això es va multiplicant amb els anys. Un dels participants que ara està triomfant als EUA, Isai Muñoz, presenta la gira “Visca Catalunya” i ha comissionat un cicle nou de cançons catalanes amb Elisenda Fàbregas. I no és l’únic que posa al mateix nivell el lied de Schubert i el lied català, espanyol, llatinoamericà i portuguès, músiques que tenen un espai comú de trobada: Barcelona. 
 

La programació

El dia 4 de juliol, l’ànima del BFOS, Patricia Caicedo, obre el festival amb un recital amb el títol “Mar de cançons” on s’interpretarà el cicle de cançons de Nicolás Gutiérrez sobre poemes de Sampere i Duarte. “Dream Song” continuarà creant ponts i voldrà donar un espai per la música infrarepresentada el dia 5 de juliol amb el focus a la cançó afroamericana, amb el contratenor Darryl Taylor i el pianista Nikos Stavlas. “Souvenirs de mon pays” presenta, el dia 6 de juliol, música per a piano de dones compositores com Marianne von Martinez (Àustria, 1744-1812), Fanny Mendelssohn (Alemania, 1805-1847), Cecile Chaminade (Francia, 1857-1944),Amy Beach (Estados Unidos, 1867-1944) , Teresa Carreño (Venezuela, 1853-1917), Lía Cimaglia (Argentina,1906-1998), Modesta Bor (Venezuela, 1926-1998) y Claudia Montero (1962). El 9 de juliol Lenine Santos, tenor, i el pianista resident del BFOS, Nikos Stavlas, presenten “Luar do meu bem”, amb cançó artística brasilera de Claudio Santoro i Heitor Villa-Lobos. El reconegut guitarrista cubano-estatunidenc José Lezcano presenta, el dia 10 de juliol, “Pavanas, boleros, comparses y más”, un programa que recorre diversos segles de música de compositors ibèrics i llatinoamericans. Tot seguit arriba “Lo nuevo”, el dia 11, un treball que aproxima el cant flamenco de la mà d’Alba Guerrero, cantaora que ha desenvolupat un mètode d´ensenyament del cant flamenc. Finalment, els dotze cantants provinents d’Estats Units i Austràlia interpretaran, el dia 12, “Las canciones que nos unen”, lieder en català, castellà i portuguès. El concert de cloenda és el dia 13 al Reial Cercle Artístic amb els alumnes del festival. Aquets dos darrers concerts tenen com a pianista acompanyant Manuel Ruíz.

Fotos: Barcelona Festival of Song.

Últimes Notícies