Critica

El Cosmos Quartet i les seves influències

18-06-2019

El Cosmos Quartet, creat per quatre joves intèrprets l’any 2014, ens presenta el seu nou disc “Influences”, produït per Seed Music, enregistrat a l’Auditori Axa de Barcelona la tardor de 2018 i interpretat amb instruments ideats i construïts pel lutier David Bagué per als integrants del quartet.

El disc “Influences”, primer disc enregistrat pel Quartet Cosmos, presenta de manera clara i concisa el repertori de capçalera de la formació i els seus intèrprets, com si es tractés d’un àlbum de fotografies predilectes en què s’hi pot albirar la influència històrica de certs autors sobre l’Helena Satué i en Bernat Prat (violinistes), la Lara Fernández (violista) i l’Oriol Prat (violoncel·lista). Dins d’aquesta encertada selecció hi trobem Franz Joseph Haydn, Johannes Brahms i Raquel García-Tomás, tres artistes que formen el conglomerat d’influències creatives que ha empès el Cosmos Quartet a enregistrar el seu primer disc.

En el mateix disc s’hi pot trobar un llibret que, molt amablement, guia la lectora per les aigües de la musicologia més canònica, fent especial èmfasi en els personatges ja citats i les seves pròpies influències, connectant Haydn amb Bach, Brahms amb Beethoven i García-Tomás amb Schönberg i tota la resta.

La primera peça de l’enregistrament, el Quartet en Mi bemoll major, op. 64 nº6 publicat l’any 1791, demostra la qualitat tècnica del conjunt, que des d’un bon inici dibuixa les línies melòdiques que Haydn evocà en el seu quartet de corda. El classicisme harmònic i rítmic de la peça de Haydn queda descrit de manera delicada pels intèrprets que, al llarg del primer moviment, Allegro, aborden cada frase amb seguretat i gràcia. Les formes musicals de Haydn, sobretot les cambrístiques, solen requerir una tècnica impecable per part dels i les intèrprets, que s’hi han d’acostar amb la justa mesura de solidesa i elegància, de vibrato i de dinàmiques. El segon moviment, Andante, és atacat de manera clara i concisa en cada frase, aportant un dramatisme deliciós al moviment més delicat de l’obra. El Minuet – Allegretto – Trio o tercer moviment, reprèn la desimboltura del primer per a dibuixar la dansa que enceta el moviment i, saltironejant, les cordes més agudes van teixint unes melodies per sobre del violoncel que transformen la dansa antiga en un allegretto, per a tornar al punt inicial i acabar creant un trio. L’últim moviment, Finale. Presto, és abordat pels intèrprets amb una energia renovada, mantenint l’esperit lleuger del tercer moviment i l’elegància dels anteriors. El Finale sona, segons el Cosmos Quartet, com quelcom lleuger i dramàtic al mateix temps, àgil i veloç però ben sòlid, amb un discurs musical ben treballat que clou la primera influència musical del Quartet.

La segona obra escollida pel Cosmos Quartet és el Quartet nº3 en Si bemoll major, op. 67  de Johannes Brahms, publicat l’any 1875. L’obra fa avançar l’oient en el temps i es planta en ple romanticisme de la mà d’un dels grans compositors de l’època, compositor que segons el llibret beu, en aquest cas, de la influència de Beethoven.

El Vivace o primer moviment de l’obra col·loca l’oïda en un espai ben diferent de l’anterior peça; el joc d’harmonies i la tensió dramàtica del moviment passen de la delicadesa continguda del classicisme a la passió romàntica i es mantenen al llarg d’un moviment interpretat magistralment pel jove quartet, creant una intriga musical fantàstica que se sosté en bona part de l’obra. L’Andante deixa enrere l’agilitat del primer però roman en l’espai carregat de dramatisme que els membres del quartet han ordit inicialment; les melodies del segon moviment, tan pròpies de l’època, són executades fent especial èmfasi en el coixí harmònic però sense abandonar l’onatge rítmic. El treball individual de cada veu queda posat en relleu en els passatges més delicats, passatges en els quals la sincronia entre intèrprets s’aprecia més clarament.

L'Agitato o tercer moviment de l'obra agafa embranzida i l'onatge del moviment anterior sembla abraonar-se; el dramatisme és tal des del primer moviment, que no sembla créixer especialment en aquest tercer, sinó que es manté i a mesura que el moviment es va desplegant i s'acosta al quart i final, sembla asserenar-se. El Poco Allegretto con Variazioni és una mostra més del tremp dels intèrprets; aquest moviment amb variacions té una forma semblant a aquelles més clàssiques però un tractament d'allò més romàntic i gairebé modern, per tant és del tot encertat que es trobi a mig camí entre la primera i l'última influència de l'enregistrament. L'últim moviment d'aquesta peça, en mans del Cosmos Quartet, sona gairebé com una sonata concertante, cada un dels i les intèrprets exposa el seu discurs musical de manera concisa i estableix un diàleg amb els companys, creant d'aquesta manera quelcom bonic i fugisser, com si es tractés talment d'una conversa entre amistats. Queda enrere el dramatisme previ.

La peça que clou el disc és el primer enregistrament de l’obra […] così mostraste a lei i vivi ardore di miei […] de la compositora catalana Raquel García-Tomás, una obra composta durant els anys 2008 i 2018 i escrita a partir de la peça Sfogava con le stelle de Claudio Monteverdi. El madrigal que inspira l’autora tracta la història d’un amant que es desfoga amb els estels i els demana que mostrin, a la persona que estima, la seva ardent passió: “De la mateixa manera mostreu-li a ella els vius focs de la meva passió”. L’obra de García-Tomás comença com si es tractés d’una batalla entre arcs i cordes, entre harmonies, entre resina i cerdes, entre harmònics; quan la tensió sembla insostenible, apareix el tema del madrigal monteverdià, interpretat amb tots els ets i uts propis del renaixement i amb una claredat excepcional. No apareix per quedar-s’hi, però. El tema renaixentista juga amb els sons de l’inici, com si la tinta del manuscrit original hagués quedat escorreguda, i violins, viola i violoncel semblen estar a la mercè del viatge en el temps sense acabar de trobar el punt d’arribada.

Els matisos sonors que García-Tomás aporta a l’obra enriqueixen l’escolta d’una manera exquisida; cops d’arc, glissandi, harmònics, dobles cordes, tots ells agermanats amb el renaixement amb una naturalitat magistral.


Fotos: Cosmos Quartet. Seed Music. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *